Ferran Monegal
S'ha deixat anar. I ha dit grans veritats. Em refereixo a la visita de Julia Otero a El hormiguero (Antena 3 TV). Pablo Motos, en un moment donat, es va interessar pel que veu Julia últimament quan treu el cap per la finestra d'Onda Cero, que dona a la Rambla. I ella li va contestar: «Últimament no, Pablo. Fa anys que estem veient el que passa. I fa anys que estem avisant (...) La meitat dels que vivim a Catalunya no comptem per al Govern de la Generalitat. Com que jo no soc independentista, a mi no em compten. No els importa el que pensem. Ells van a la seva. I el més terrible és que de l'altra banda, des del Govern de l'Estat, tampoc els importa el que pensa aquesta mitja Catalunya que és independentista. És terrible que els uns i els altres visquin d'esquena a la realitat».
Efectivament. Dislèxia, estrabisme i sordesa són els nous adjectius qualificatius que mereix la política que ens envolta. I cal afegir-hi el factor apartheid professional, que a Catalunya, en la nostra professió, ja adquireix dimensions de secta. Aquí, si no ets de la congregació, si no abraces la fe, si no actues en pla agent actiu de l'agitprop, «no comptes», com diu Julia Otero. En canvi, si et transformes en escolà obedient, i repiques bé la campaneta, et conviden a les misses diàries de les seves plataformes televisives i radiofòniques dedicades a la catequesi i al sermó. A vegades fins i tot et munten una web, un diari digital, un full parroquial, subvencionat amb diner públic, naturalment.
¡Ahh! Fa temps que els vaig dient que, aquí, l'única estructura d'Estat que els funciona és TV-3 i la resta de tinglados doctrinaris que controla la Corpo (CCMA). La denuncia de Julia Otero és pertinent. L'encerta. Aquí això va de religió. El pensament crític no es tolera. O combregues, o ets un heretge.
DEL REIAL MADRID I INDEPENDENTISTA.- En aquesta mateixa sessió d'El hormiguero, el reporter volant Wolfgang Maier va fer una volta per Manlleu. Es va dedicar a mirar atentament els balcons. I en va trobar un on penjaven, agermanades, dues banderes: l'estelada i la del Reial Madrid. ¡Ahh! El seu propietari, un jove manlleuenc, va explicar amb tota naturalitat aquesta meravella còsmica. És del Reial Madrid i és independentista, al mateix temps. I en ell no hi havia ni rastre de sordesa, ni d'estrabisme, ni de dislèxia.
