divendres, 30 de març del 2018
¿Crisi socialdemòcrata?
Els electors perduts no han anat cap a l'esquerra sinó al populisme nacionalista
Si hi ha un tòpic en què els columnistes més de dretes i més d’esquerres coincideixen és que la socialdemocràcia té data de caducitat. I aporten com a prova els recents resultats electorals –gens brillants– de França, Alemanya i Itàlia. I és evident que en el segon decenni del segle XXI els socialdemòcrates no tenen els mateixos resultats que en la segona meitat del XX.
La França de Mitterrand es va enterrar quan fa un any Hollande ni es va atrevir a tornar-se a presentar, i l’Alemanya de Willy Brandt i de Helmut Schmidt ja fa dotze anys que està dirigida per una democristiana pragmàtica com Angela Merkel. Però al contrari que altres tendències de l’esquerra –els comunistes– els socialdemòcrates segueixen vius i influeixen en els governs de la Unió Europea. A França, Macron –ministre d’Economia d’Hollande– va guanyar amb una nova oferta en què conflueixen liberals i socialdemòcrates. I diversos ministeris –com Interior i Defensa– estan en mans d’antics i coneguts socialistes.
A Alemanya, l’SPD ha hagut de refer la gran coalició –que no és el que volia– perquè la irrupció de l’extrema dreta –13% del vot i 90 diputats– i la deserció de la dreta liberal (l’FDP) no li deixava cap altra opció. I el pacte ha sigut aprovat i votat pels militants. A Itàlia, el Partit Democràtic (que és també hereu del vell PCI) ha patit una seriosa derrota. Però és molt possible que hagi d’estar en el govern per evitar el domini del populisme més antieuropeu.
És cert que la socialdemocràcia no està en el seu millor moment. El que és totalment fals és que estigui en crisi –com tant es pontifica– per haver-se inclinat a la dreta, o per no qüestionar l’economia social de mercat. Els vots perduts –Espanya és una excepció perquè a Zapatero el va agafar la crisi– no han emigrat cap a l’esquerra sinó a populistes-nacionalistes de dretes (a Alemanya i Itàlia) o a un nou centrisme (a França).
A Alemanya, l’SPD va centrar la seva campanya en la lluita contra la desigualtat i el seu retrocés es deu al fet que per a una part de la societat alemanya la desigualtat és un problema menys greu que la seguretat ciutadana i sobretot, a la irrupció de la immigració. Agradi o no, la realitat és que l’arribada de més d’un milió d’immigrants a Alemanya i de 600.000 a Itàlia està darrere de la pèrdua de vots tant de Merkel com de l’SPD o de l’esquerra italiana.
Potser el que passa és que gran part del programa socialdemòcrata, la construcció de l’Estat del benestar, ja s’ha aconseguit. I que el problema avui és mantenir l’Estat del benestar en un món globalitzat. Quan milions de xinesos i indis han entrat en l’economia industrial i –sortint del subdesenvolupament– exerceixen una pressió baixista sobre els salaris. Quan els vells estats nacionals han perdut sobirania econòmica però els dirigents i els pobles es resisteixen –per nacionalisme– a cedir més poder a Europa. Quan viure més anys –gran conquista social– incrementa amb força els costos de salut i de pensions. I quan, al mateix temps, les classes mitjanes es resisteixen a pagar més impostos, el control fiscal dels més poderosos i de les grans multinacionals (Irlanda fa dumping fiscal) és més difícil i costa augmentar els ingressos dels estats.
Ningú té la solució miracle, i la globalització i la informació digital afavoreixen moltes vegades receptes falses i perilloses com el proteccionisme, el rebuig de l’immigrant i el nacionalisme elementalista: Trump, Marine Le Pen, Lliga Nord, l’alemanya AfD…
L’objectiu socialdemòcrata ha sigut ben enunciat per Javier Fernández, president d’Astúries, com «la defensa de l’Estat del benestar que és el patrimoni dels que no tenen patrimoni». Però això no s’aconsegueix amb l’immobilisme perquè sense creixement no hi ha ocupació ni diners per a despeses socials. Ni girant a l’esquerra, cosa que porta al desastre econòmic (Grècia) i que els electors no compren en cap país europeu.
Adaptar i mantenir l’Estat del benestar és la gran assignatura pendent. I els socialdemòcrates sols potser no podran aprovar-la. Per falta de força electoral suficient i perquè l’aportació de les idees liberals és essencial per frenar l’inquietant avanç del populisme trumpista. Per convèncer les opinions públiques que el món d’avui és diferent –molt millor i més just que el del 1945 (triomf del Labour a la Gran Bretanya) o del 1982 (el de Felipe González)–, però que les mesures necessàries són unes altres i més complexes.
JOAN TAPIA
La França de Mitterrand es va enterrar quan fa un any Hollande ni es va atrevir a tornar-se a presentar, i l’Alemanya de Willy Brandt i de Helmut Schmidt ja fa dotze anys que està dirigida per una democristiana pragmàtica com Angela Merkel. Però al contrari que altres tendències de l’esquerra –els comunistes– els socialdemòcrates segueixen vius i influeixen en els governs de la Unió Europea. A França, Macron –ministre d’Economia d’Hollande– va guanyar amb una nova oferta en què conflueixen liberals i socialdemòcrates. I diversos ministeris –com Interior i Defensa– estan en mans d’antics i coneguts socialistes.
A Alemanya, l’SPD ha hagut de refer la gran coalició –que no és el que volia– perquè la irrupció de l’extrema dreta –13% del vot i 90 diputats– i la deserció de la dreta liberal (l’FDP) no li deixava cap altra opció. I el pacte ha sigut aprovat i votat pels militants. A Itàlia, el Partit Democràtic (que és també hereu del vell PCI) ha patit una seriosa derrota. Però és molt possible que hagi d’estar en el govern per evitar el domini del populisme més antieuropeu.
És cert que la socialdemocràcia no està en el seu millor moment. El que és totalment fals és que estigui en crisi –com tant es pontifica– per haver-se inclinat a la dreta, o per no qüestionar l’economia social de mercat. Els vots perduts –Espanya és una excepció perquè a Zapatero el va agafar la crisi– no han emigrat cap a l’esquerra sinó a populistes-nacionalistes de dretes (a Alemanya i Itàlia) o a un nou centrisme (a França).
A Alemanya, l’SPD va centrar la seva campanya en la lluita contra la desigualtat i el seu retrocés es deu al fet que per a una part de la societat alemanya la desigualtat és un problema menys greu que la seguretat ciutadana i sobretot, a la irrupció de la immigració. Agradi o no, la realitat és que l’arribada de més d’un milió d’immigrants a Alemanya i de 600.000 a Itàlia està darrere de la pèrdua de vots tant de Merkel com de l’SPD o de l’esquerra italiana.
Potser el que passa és que gran part del programa socialdemòcrata, la construcció de l’Estat del benestar, ja s’ha aconseguit. I que el problema avui és mantenir l’Estat del benestar en un món globalitzat. Quan milions de xinesos i indis han entrat en l’economia industrial i –sortint del subdesenvolupament– exerceixen una pressió baixista sobre els salaris. Quan els vells estats nacionals han perdut sobirania econòmica però els dirigents i els pobles es resisteixen –per nacionalisme– a cedir més poder a Europa. Quan viure més anys –gran conquista social– incrementa amb força els costos de salut i de pensions. I quan, al mateix temps, les classes mitjanes es resisteixen a pagar més impostos, el control fiscal dels més poderosos i de les grans multinacionals (Irlanda fa dumping fiscal) és més difícil i costa augmentar els ingressos dels estats.
Ningú té la solució miracle, i la globalització i la informació digital afavoreixen moltes vegades receptes falses i perilloses com el proteccionisme, el rebuig de l’immigrant i el nacionalisme elementalista: Trump, Marine Le Pen, Lliga Nord, l’alemanya AfD…
L’objectiu socialdemòcrata ha sigut ben enunciat per Javier Fernández, president d’Astúries, com «la defensa de l’Estat del benestar que és el patrimoni dels que no tenen patrimoni». Però això no s’aconsegueix amb l’immobilisme perquè sense creixement no hi ha ocupació ni diners per a despeses socials. Ni girant a l’esquerra, cosa que porta al desastre econòmic (Grècia) i que els electors no compren en cap país europeu.
Adaptar i mantenir l’Estat del benestar és la gran assignatura pendent. I els socialdemòcrates sols potser no podran aprovar-la. Per falta de força electoral suficient i perquè l’aportació de les idees liberals és essencial per frenar l’inquietant avanç del populisme trumpista. Per convèncer les opinions públiques que el món d’avui és diferent –molt millor i més just que el del 1945 (triomf del Labour a la Gran Bretanya) o del 1982 (el de Felipe González)–, però que les mesures necessàries són unes altres i més complexes.
dijous, 29 de març del 2018
CORBERA D’EBRE AL CENTRE DE L’OBJECTIU 1938-2018
Normalment no rebo encàrrecs per a escriure
sobre temes concrets. Aquesta setmana però, l’amic Joan Antonio Montaña, president de l’Associació del Poble Vell de Corbera d’Ebre me’n va fer un de
molt concret: escriure un post sobre
les jornades commemoratives del 80è aniversari de la Batalla de l’Ebre que se celebraran els dies 6 i 7 d’abril.
La Batalla
de l’Ebre va ser la més cruenta de la guerra Civil Espanyola i va transcórrer
entre la matinada del 25 de juliol i el 16 de novembre del mateix any. O sigui,
un total de 115 dies que és el nom que porta precisament el Centre d’Interpretació
de Corbera d’Ebre.
Va començar quan l’Exèrcit Republicà va creuar el riu la nit del 25 de juliol entre
les poblacions de Faió (Saragossa) i Amposta mirant d’agafar desprevingut l’exèrcit
feixista. Segons el testimoni directa de mon tio Leonardo Martí, un combatent republicà de l’anomenada
lleva del Biberó, aquella nit van
arribar fins el cementiri de Gandesa
des d’on sentien el ball que s’estava fent en motiu de la revetlla de Sant
Jaume.
Tal com diu el títol de les jornades, Corbera d’Ebre (el que ara coneixem com
el Poble Vell) va ser intensament bombardejat
per la Legió Còndor alemanya entre
el 25 i el 28 de juliol (o sigui els primers dia de la batalla) A partir d’aquí
hi van haver diferents atacs de l’artilleria franquista per a intentar trencar el
front republicà. El resultat va ser
la devastació pràcticament absoluta del poble, fins al punt de que van creure
que seria millor construir-ne un altre a baix al pla. El Poble Vell de Corbera d’Ebre és conegut com el Belchite català, un poble de la província de Saragossa que va patir una devastació semblant.
El programa d’actes és el següent:
Divendres
6 d’abril a les 20:00, al Casal municipal, xerrada col·loqui Seguint les passes del batalló Lincoln-Washington a càrrec d’Anna Martí.
També se farà la presentació del
documental Els darrers dies de Robert Hale Merriman.
Dissabte
7 d’abril a les
12:30, al pàrquing superior del Poble
Vell, inauguració d’un monument en memòria de Robert Hale Merriman i
dels combatents del batalló Lincoln-Washington.
Fins el novembre s'hi aniran programant tot un seguit d'actes. S'anirà informant.
Fins el novembre s'hi aniran programant tot un seguit d'actes. S'anirà informant.
QUÈ PODEU VISITAR A CORBERA D’EBRE?
-El
Poble Vell que està obert de dimarts a diumenges entre
les 10:00 i les 14:00 hores. Si el voleu visitar en dilluns o bé per la tarda,
cal trucar al telèfon 608863616.
-El Centre d’Interpretació 115 dies. Horari d'estiu: de dimarts a dissabtes entre les
11.00 i les 14:00 i de 16:00 a 19:00
hores; diumenges d'11:00 a 14:00 hores.
Horari d'hivern: de
dimarts a dissabtes d'11:00 a 14.00 i de 16:00 a 19.00 hores; diumenges d'11:00
a 14:00 hores.
ON PODEU
MENJAR?
Restaurant del
Casal Municipal. Tel. 977420470
ALTRES
RECOMANACIONS:
A la Fatarella podeu visitar:
-Lo Riu, Associació per a l'Estudi del Patrimoni Arqueològic i Històric de les Terres de l'Ebre. Visites guiades: Tels. 646925114 i 639991749
-El Memorial de les Camposines
-L'Espai Històric de les Devees
-Les Trinxeres de Riumats
-La Linia fortificada
Per a menjar a la Fatarella:
-La Casa Ecològia. Tel.977413605
-Restaurant i Hostal Can Rius. Tel. 977413620
A Gandesa podeu visitar:
-El Museu Memorial de la Batalla de l’Ebre.
Horari: Dimecres de 16:00 a 18:30 hores; de dijous a dissabtes de 10:00 a 13:30
i de 16:00 a 18:30; i els diumenges de 10:00 a 14:00.
- El Celler Cooperatiu obra de César Martinell. Horari: de dilluns a
dissabtes entre les 9:00 i les 14:00 hores i diumenges entre les 10:00 i les
14:00. Agrobotiga.
- El casc antic
de la població.
Per a menjar a Gandesa:
-Restaurant Sibarites.
Tel. 977420515
-Restaurant
Ginebrals. Tel. 977421658
-Restaurant-bar
Gran Plaça: Tel. 977420027
-Restaurant
Oniria. Tel. 977421073
-Hotel-Restaurant
Piqué. Tel. 977420086
-Restaurant el Chef. Tel. 634567803
-Braseria Can Manolo. Tel. 977421177
-Braseria Can Manolo. Tel. 977421177
Subscriure's a:
Missatges (Atom)