MONELLS 7

CAPVESPRES AL DELTA 57

Bon dia!

ENS REFIÀVEM DE TOT

Hi ha coses que amb el pas del temps no canvien. I en canvi d’altres canvien radicalment fins el punt que ens hem oblidat com eren abans o a que van substituir.

L’agutzil que corneta amb ma recorria els carrers anunciant bandos i altres fets que passaven a la població van donar pas a la megafonia municipal. Amb uns quants altaveus col·locats estratègicament del poble, a l’empleat municipal ja no li calia sortir de la casa consistorial per a fer arribar les notícies amb promptitud i al mateix temps a tots els veïns i veïnes.

Foto: la Gaceta de Salamanca. 

A la Galera el darrer agutzil va ser el tio Pepito (José Tomàs) Però com amb el nom de José Tomàs hi havia diversos veïns al poble, a aquest se’l coneixia per Totxe. El recordo tocant la seva corneta i llegint el missatge corresponent a l’ombra de la morera que hi havia al carrer de Sant Antoni...   

Però sense cap mena de dubte, l’avís que més cridava l’atenció (i amb el record encara és més sorprenent) era el següent:

-Qui no hagi d’estar demà, que deixi les portes obertes que passarà el revisor de la llum...

Eren molts els galerencs i galerenques que treballaven al camp, sobre tot durant les èpoques de la recollida d’olives i garrofes, verema (sí, sí, a la Galera hi havia vinyes!), etc. I en aquella època els comptadors de la llum estaven dintre de les cases i no fora com passa ara. Tampoc recordo que se fessin lectures estimades.

D’aquesta manera, el revisor (que era el mateix que el cobrador) podia entrar a les cases i anotar-se la lectura per a després facturar.

Com podeu comprovar, la gent d’aquella època era molt més refiada que no ara. En part perquè els lladres (que també els hi havia) els hi era molt més difícil passar desapercebuts i fugir, ja que en aquella època hi havia molts menys forasters i cotxes que no ara.

Però per si de cas, si sé sospitava que el poble havia pogut rebre la visita d’algun malefactor, la imaginació no tenia límits...

Sabeu que feien a la Jana (Baix Maestrat)? Quan algú sospitava que pel poble hi havia algun visitant sospitós, ràpidament sé donava avís per a que l’agutzil posés ràpidament el pasdoble Mi carro me lo robaron de Manolo Escobar que, per mig de la megafonia se podia escoltar per tot el poble i d’aquesta manera avisar els seus habitants.

MOLT BONIQUES QUAN SÓN A DALT...

Difícilment trobarem alguna cosa tan bonica com una flor.

Per Amposta, sobre tot pels voltants del Pere Mata hi ha uns arbres que fan una flor de color lila precioses. És un plaer veure el conjunt d’arbres florits d’una bellesa exòtica...

Però aquesta flor cau... I quan cau la gent la xafa... I llavors aquella bellesa se converteix en brutícia.

Aquest mateix matí, interns del Pere Mata estaven netejant la vorera que dona al carrer Amèrica.
I aquesta tarda torna a estar ple de flors.