 |
| De Gallego & Rey al Mundo. |
El PP no ha sabut encaixar haver perdut la
moció de censura contra el seu líder. De fet, durant el debat ja se van poder
veure les formes d’alguns dels seus dirigents començant pel propi Rajoy.
Va ser un menyspreu de l’expresident
absentar-se tot una tarda de l’hemicicle i unes hores del matí del dia següent
fins pràcticament el moment de la votació. Dir que el president no tenia cap
obligació d’estar present és una excusa absurda, ja que la moció anava contra
ell i ningú més.
Estar present i aguantar tot el que li va
caure hauria estat una prova de valentia (Rajoy és i serà un covard) i de
dignitat (l’ha perdut pel camí)
Les formes de Rafael Hernando donant a tort i a
dret i fer culpables a tots els que van anunciar que hi votarien a favor sense
fer una mica d’autocrítica, no va ser precisament una intervenció mesurada. No
haver reflexionat sobre el que realment estava passant i acceptar que s’havien
fet moltes coses malament és d’una gran miopia política i pròpia de prepotents.
Pedro Sánchez va dir que no faria uns nous
pressupostos. Que acceptava els que havia fet el PP i que el Congrés ja havia
aprovat. No obstant, només acabar el debat de la moció, el PP va dir que potser
els esmenaria al Senat on té una sobrada majoria absoluta.
I que pretén esmenar el PP? Les inversions que
va pactar per al País Basc amb el PNB, a qui considera traïdor per haver votat
favorablement els pressupostos uns dies abans i posteriorment a favor de la
moció de censura.
Ho va dir el portaveu del PNB, però jo també
ho havia pensat: Si s’esmenen els pressupostos i no se fan les inversions, qui
hi surt perdent és el poble basc i no tant el PNB. Per tant tornen a estar
davant d’una miopia política terrible.
El lideratge de Rajoy s’aguantava per les victòries
electorals precedides per campanyes irregulars. No sabria dir fins a quin punt
gastar-se més diners en una campanya influeix en el resultat final, però sembla
que al PP no li va anar tant malament. També hi van haver d’altres factors. D’això
no hi ha cap mena de dubte.
Sempre que hi ha una desfeta, remuntar és molt
difícil. I més sinó tens un recanvia carismàtic que pugui assumir el lideratge
del partit sense fracturar-lo. I el PP sembla que ara per ara no el té. N’hi ha
qui parla de Nuñez Feijoo, però té alguna taca als seu expedient per tenir
amistats perilloses al món del narcotràfic gallec.
Però tranquils, ja hi ha qui s’ha postulat per
a encapçalar un projecte de centre-dreta. Sabeu de qui parlo, no? De José Maria
Aznar López.
Primer que res dir que Aznar no està situat al
centre-dreta. Però sap que si enganya a la gent (una vegada més), allí hi
trobarà un gran viver de vots. Molts més que si els busca al lloc on ell s’ubica:
a la vora de l’extrema dreta més rància i recalcitrant
No hem d’oblidar per un sol instant que Aznar
va ser qui va posar a Espanya a la guerra de l’Iraq només pels seus propis
interessos i engrandir el seu ego. Si a la foto de Ialta van aparèixer els tres
líders mundials vencedor de la Segona Guerra Mundial (Roosevelt, Stalin i
Churchill), Aznar i el seu ego van aparèixer a la foto de las Açores amb Bush i
Blair.
Si un dia Aznar torna a la presidència d’Espanya
significarà la derrota dels demòcrates.
