 |
| De Napi a Diari de Tarragona. |
De l’època romana ens ha arribat la frase pa i circ (panem et circenses) actualitzada com a pa i toros o pa i futbol.
Durant els darrers anys de circ n’hem tingut en grans dosis, en canvi, de pa ne
segueix faltant a la majoria dels sectors, sobre tot als més febles.
Personal de la sanitat pública i concertada,
estudiants universitaris i de batxillerat, treballadors públics de l’administració
catalana i bombers han sortit al carrer per a reclamar millores al seus respectius
sectors. Uns exemples: les taxes de les universitats catalanes són les més
altes d’Espanya, en alguns parcs de bombers encara hi ha camions dels anys ’80
o als treballadors de la Generalitat no se’ls hi ha abonat les pagues extraordinàries
de 2013 i 2014 mentre que als treballadors de l’Administració de l’Estat ja fa
anys que les van cobrar i ara veuen com poc a poc van recuperant els drets
laborals perduts.
Per a donar resposta a les deficients
situacions laborals cal que s’aprovin els pressupostos de l’Estat i de la
Generalitat, però a hores d’ara sóc molt pessimista de que això pugui passar.
Arribat a aquest punt torno a fer-me l’eterna
pregunta: ¿Els interessos dels governants som els mateixos que els de la
ciutadania? Segurament no. Segurament cadascun d’ells viuen en una realitat
diferent: mentre uns reclamem pa, els altres només ens saben donar circ. I això
va pels governants d’aquí i d’allà!
