 |
| De Napi, a Diari de Tarragona. |
Un dels crits més
unànimes que van poder escoltar-se la nit electoral entre els militants i simpatitzants
que se van congregar davant de la seu de Ferraz per a celebrar el triomf de
Pedro Sánchez va se: ¡Con Rivera no!
Aquell grup d’uns
pocs centenars de persones crec que eren una bona representació de la majoria dels
votants del PSOE.
La ciutadania que
diumenge va donar suport a Pedro Sánchez ho va fer, principalment, per a evitar
un govern de la dreta més extrema d’aquest país que, de complir les seves
amenaces, en poc temps haurien tancant canals de televisió públics i privats i,
amb tota seguretat, haurien dilapidar l’estat de dret de la nostra democràcia.
Quan miro a
Rivera, Casado i Abascal, a penes trobo diferència entre ells. Rivera, que va irrompre a la política catalana
com un polític moderat que defensava la socialdemocràcia, s’ha convertit en un
conservador de primer ordre. A l’igual que Casado que pel sol fet de ser el
protegit d’Aznar, també ens indica el tarannà que té. Sobre Abascal millor ni
parlar-ne: representa d’extrema dreta més rància d’aquest país.
Però ep! No ens
enganyem! L’extrema dreta ha existit a Espanya sempre, tot i que semblava que
era residual (Blas Piñar va ser l’únic diputat de Fuerza Nueva entre els anys 1979
i 1982), el cert és que estava ben present dintre de l’AP primer (amb una part
important d’exministres franquistes) i el PP més tard. Una prova del que dic és
que mai han volgut condemnar el règim dictatorial de Franco.
La situació política
a hores d’ara relativa als pactes és que, segons sembla, és que el PSOE vol
governar en solitari, tot i la voluntat de l’IBEX 35 que ja ha manifestat que
desitja un govern del PSEO amb C’s.
De les
declaracions de dirigents de les dues formacions se desprèn que no hi ha
voluntat de pacte. Tant Meritxell Batet per una part, com per Inés Arrimadas
per l’altre.
Per acabar vull
dir que per al PSOE seria ocntraproduent un pacte amb C’S. Primer pel menyspreu
que va demostrar el partit de Rivera cap a Pedro Sánchez durant la campanya
electoral en general i els debats en particular i segon, perquè una gran part
dels votats que han avalat el PSOE ho han fet precisament per a barrar el pas
dels partits de la dreta i no entendrien que, finalment, algun d’ells (en
aquest cas C’s) arribes al govern de la ma de Pedro Sánchez.
Per no parlar
dels votants de les altres formacions polítiques (Unidas Podemos amb les seves
confluències, així com els independentistes i d’altres) que de cap manera
voldrien un pacte amb la formació de Rivera.
I què passarà amb
Catalunya? Aquesta és una de les grans preguntes de després del 28-O. Òbviament
no es poden menystenir els resultats a Catalunya. ERC, una de les formacions
independentistes per antonomàsia, ha guanyat a Catalunya amb solidesa. I això
és una mostra del sentiment d’una bona part de la ciutadania catalana. La suma
dels partits independentistes no ha arribat als més de dos milions que van
votar l’1-O, però el resultat és massa significatiu per a que Sánchez no faci
una reflexió rotunda i busqui una sortida a la situació actual.
