dimarts, 4 de juny del 2019
LA ‘CONTRADICCIÓ’ DE NO VOTAR EL PROPI PARTIT
 |
| Mosaic formant l'escut del poble de Freginals. |
A part dels
resultats electorals més destacats que donen a conèixer els principals mitjans
de comunicació, també hi ha notícies curioses.
D’una d’elles se’n
feia ressò el canal televisiu Antena 3. Segons aquest mitjà, a Níjar (Almeria)
Unión Progreso y Democrácia (UPyD), el partit que va crear Rosa Díez, va
obtenir 15 vots, tot i que a la llista estava formada per 21 candidats.
El resultat té
diverses lectures. La més simple d’elles és que hi va haver gent de la
candidatura que no la van votar. Això és obvi... Però per què no la van votar.
Aquí la resposta és més complexa.
Molts de partits
configuren llistes pel simple motiu de presentar-se a les eleccions d’un determinat
municipi. Anem a veure uns exemples del nostre territori.
Fa unes setmanes,
un amic de Freginals me va dir que s’hi presentava una llista fantasma (així la va definir) on no hi
havia ningú del poble. Després de mirar-ho, me’n vaig adonar que la llista no
és tan fantasma, simplement és la marca blanca d’ERC: Entesa pels Freginals-AM.
La presència d’aquesta candidatura no és cap novetat, tot i que abans s’hi
presentava com a cap de llista Lluís Fernández.
No sé si és el
cas però sovint aquesta mena de llistes està formada per una part de persones d’altres
poblacions (no conec ta bé Freginals com per a poder dir quants de la llista hi
viuen i quants no). Com comprendreu, aquestes persones com no viuen al poble en
qüestió, tampoc hi poden votar i d’aquí que, tot i que és difícil, pot arribar
a passar que la candidatura tregui menys vots que membres té.
A la llista del
PSC de la Sénia també hi havia gent que no eren veïns. Estic parlant per
exemple d’Alfonso L. Tauroni Padrón (11) i Carmen Benedicto Conte (12).
Quan
vaig veure a Alfonso (a qui conec des de fa més de 30 anys), vaig pensar: Ara
Alfonso viu a la Sénia? Però quan darrere seu vaig veure Carmen Benedicto, me’n
vaig adonar de la jugada.
A un altre poble
que també passen coses com aquestes és a Prat de Comte, el feu de Joan Josep
Malràs. Quan Malràs (que era regidor de CiU de Tortosa) no va tenir cabuda a la
llista amb l’arribada de Ferran Bel, va ser desterrar
a Prat de Comte on, des de 2007 n’és el seu alcalde. Aquesta jugada li va
permetre a Malràs seguir sent diputat provincial, càrrec que ostenta des de
1999.
El PSC presentava
a Prat de Comte un únic candidat: Josep Espinós Gabriel que viu a Paüls, tot i
que la seva dona sí que és d’aquest municipi.
dilluns, 3 de juny del 2019
EL ‘PACTÒMETRE’ TERRITORIAL: EL PINELL DE BRAI
 |
| Panoràmica del Pinell de Brai des de la serra de Pàndols. |
El Pinell de Brai
també va ser un dels pobles on el PSC se va diluir arran del procés. Aquí, a
diferència de Corbera, tradicionalment havia estat un feu de la dreta, tret de
la legislatura 1995-1999 i a partir de 2011 quan Lluís Melich va aconseguir l’alcaldia
per a Progrés Municipal (la marca blanca del PSC). Però sembla que amb una
legislatura ja ne va tenir prou...
Al PSC, com a
partit de l’esquerra, el va reemplaçar Entesa del Pinell del Brai que va
aconseguir l’alcaldia el 2015 amb Marc Martínez. Però seria Eva Amposta qui l’acabaria
i també la cap de llista d’aquestes passades municipals.
La pèrdua d’habitats
d’un poble comporta sovint la pèrdua de regidors. El Pinell de 9 regidors ha
passat a 7 a partir d’aquesta legislatura, la qual cosa ha afectat el resultat.
Dels 4 (Entesa), 3 (CiU), 1 (ERC) i 1 (FIC), s’ha passat a Entesa (que també s’ha
integrat dintre de Movem Terres de l’Ebre), 3, Junts pel Pinell, 2, FIC, 1 i
ERC, 1. Per tant, tant Entesa com Junts n’han perdut 1 respecte als seus
antecessors.
De totes maneres
la situació és força semblant. Així Eva Amposta podria ser elegida alcaldessa
amb el vot del regidor d’ERC o del de la FIC, mentre que Laura Vallespí, la cap
de llista de Junts pel Pinell necessitaria el suport de les altres dues
candidatures.
També seria
possible un govern en solitari d’Entesa.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)