LLUÏTAR CONTRA ELS ELEMENTS

Tomàs Molina, l'amic Paco Túnez i d'altres a Vinebre.
Foto cedida per Paco Túnez. 

L’espècie humana sempre ha hagut de lluitar contra els elements.  L’exemple més recent l’hem tingut en el gran incendi que ha cremat més de 6.000 Ha entre les comarques de la Ribera d’Ebre, les Garrigues i el Segrià i que va iniciar-se el passat dimecres 26 de juny i que no va poder ser controlat fins la tarda de diumenge.

Com passa sempre els més perjudicats han estat els pagesos i els ramaders, sense oblidar-nos d’aquelles persones que tenien un habitatge dintre de la zona cremada.

El govern de Catalunya ja hi ha promès ajuts i alguna entitat bancària línies de finançament per a que puguin restablir com abans millor les seves propietats. Aquest fet m’ha fet recordar un precedent: les promeses que la pròpia Generalitat i la banca els hi van fer als pagesos i ramaders després dels greus desperfectes soferts per culpa dels aiguats de l’octubre del 2000 que van afectar a les comarques del Sud de Catalunya. Al final, com quasi sempre, tot és paper mullat.

Les institucions queden molt bé davant els mitjans de comunicació prometent allò que mai acabaran de complir i la banca, mirant sempre de fer negoci, ofereixen préstecs tous (a baix interès) a una gent que han perdut precisament la seva principal font d’ingressos. 

CORATXÀ I EL SEU PAISATGE 7

QUI SE’N RECORDA DE MODIFICAR LA LLEI ELECTORAL?

De Ferreres a l'Ara. 

Aquest ha estat un any d’eleccions. A part de les generals que van fer-se el  28 d’abril, el 26 de maig van coincidir les municipals, les europees i en algunes comunitats també les autonòmiques.

Tret de les europees on els pactes se fan a nivell comunitari, a tota la resta, si un partit no assoleix la majoria absoluta, els pactes són necessaris. Tot i que no sempre s’acabin portant a terme.

Normalment, els partits que no acaben governant perquè un pacte de perdedors del altres partits els ho impedeix, demanen a crits canviar la llei electoral.

Això és el que feien l’any passat el PP i C’s, en veure com els pactes electorals els deixaven a l’oposició. La principal demanda era que pogués governar la llista més votada. No cal dir que de passar això, algunes institucions serien pràcticament ingovernables, ja que l’oposició podria tirar-los totes les mesures per terra.

Però, a hores d’ara, qui se’n recorda de modificar la llei electoral? Una llei que, igual com té pren governs, te’ls pot donar.

Gràcies a pactes assolits entre el PP i C’s i de vegades amb el suport de Vox (tot i que aquesta setmana sembla que els ha trencat arreu de l’Estat espanyol), han aconseguit el govern de l’ajuntament de Madrid i tot indica que també el de la seva comunitat on Ara Madrid de Manuela Carmena i el PSOE d’Àngel Gabilondo.

L’actual llei electoral no és perfecta. Com tampoc ho són els partits polítics ni la pròpia democràcia. Però de modificar-la, seria perfecta? Segur que no. Els partís polítics que són els que tenen a la ma qualsevol reforma legislativa, sempre miren cap els seus interessos polítics i mai cap els seus ciutadans a qui se suposa que se deuen.

Durant anys el PSC primer i ERC més tard, també van demanar crear una llei electoral catalana (les eleccions d’aquí se regeixen per la llei espanyola), ja que se consideraven perjudicats, perquè per assolir un diputat a Barcelona se necessitaven molts més vots que a les altres circumscripcions menys poblades. E n aquell temps la força hegemònica era CiU que tenia als pobles petits i mitjans el seu principal viver de vots.

Actualment és ERC la força hegemònica aconseguint la victòria tant a les legislatives com a les municipals. Va guanyar, per exemple, a Barcelona on un pacte entre Barcelona en Comú d’Ada Colau i el PSC de Jaume Collboni (amb el suport de Valls) van portar a l’Ernest Maragall a l’oposició.

En canvi a Tarragona va guanyar el PSC de Josep Fèlix Ballesteros, però un pacte entre Pau Ricomà (ERC) amb d’altres forces polítiques va permetre al republicà accedir a l’alcaldia.      

CORATXÀ I EL SEU PAISATGE 6