I SI LA REALITAT SUPERÉS LA FICCIÓ? (Un cop més)

Revista el Jueves.

Porto unes setmanes que no me’n puc avenir. Per una part estic estupefacte en veure que passaven els dies i les esquerres no concretaven cap acord per a formar govern i per l’altra estava escèptic: no me podia creure que per culpa de l’ego de l’un (Pedro) i l’ego de l’altre (Pablo) pogués acabar en una repetició de les eleccions generals.

I si tot fos un engany? Una estratègia ordida des d’un bon començament per a fer-nos creure el que en realitat no era?  I si el pacte entre PSOE i Unidas Podemos ja portés temps tancat?

Si parlem ‘d’alta política’ s’ha de tenir en compte que, sovint, certes decisions poden afectar negativament a una determinada formació, per tant, com menys s’airegin les seves estratègies, molt millor.

Catalunya és, ara mateix, una patata calenta que el PSOE vol esquivar.Com també ho és Bildu. Però Sánchez sap que els necessita per a poder-se garantir la investidura. Una abstenció els hi aniria bé, un fot favorable, molt millor.

Podemos juga a ser ‘amic’ de Catalunya, però té un límit: el dreta a decidir. I una línia roja: mai acceptarà la independència i menys encara si és de forma unilateral. A part, tot indica que, d’haver una repetició d’eleccions, podria deixar-se pel camí desenes de milers de vots que podrien anar a parar al PSOE (vot útil per a frenar a les dretes extremes).

I què passa amb els partits de casa nostra? Realment voldrien que Sánchez no arribi a la presidència del govern? O també és pura pantomima?

El trio de partits de dreta ho tenen molt clar: 155 des del primer moment. Rivera fins i tot va dir que seria la primera mesura que prendria si arribés a la presidència del govern.

És això el que voldrien ERC, el PDeCAT i JxCat? De veritat? I no, no és que pensi que Sánchez sigui la opció ideal, simplement crec que entre totes és la menys dolenta.

També seria dolent (des del meu punt de vista) un govern monocolor socialista. En canvi, un govern de coalició entre el PSOE i Podemos, a part d’aportar estabilitat, també permetria avançar socialment i prendre les mesures més adients respecte a temes polèmics com per exemple la migració, sobre tot la il·legal, la que ens arriba en pastera per la Mediterrània.      

EN UN MÓN NO TAN LLUNYÀ

Una moto LUBE possiblement de 1955. 

Acabo de llegir al diari que els estats rics crearan nous impostos per a les empreses tecnològiques.

Quan llegeixo aquestes coses només me fa temor que ho acabin repercutint al ciutadà. Per tota la resta, cap novetat.

I és que el món tal i com el coneixem, dintre d’unes poques dècades canviarà substancialment. I ja no parla del canvi climàtic, ni res relacionat amb la natura. Parlo, o millor dit vull parlar de l’economia i la tecnologia.

Ara que fa 50 anys de l’arribada de l’home a la Lluna, a ningú sé li escapa que estem vivint a l’era de la tecnologia.

Mon pare, traspassat l’any passat sempre deia:

-Només sento que ta iaia (morta l’any 1955) no hagués pogut conèixer la televisió, el telèfon... 

Per aquella època a les cases de la gent pobra no existia cap tipus de comoditat. L’única cosa que hi havia era la llum que ja la van posar abans de la guerra i una moto comprada de segona ma per a que mon pare pogués anar a treballar sense haver d’anar-hi en bicicleta... Ni tan sols una ràdio. Haurien d’arribar els anys 60 i després de que mon pare anés a plantar arròs a França quan vam poder comprar la ràdio, la nevera elèctrica (de les primeres que hi va haver al poble), la televisió...

En canvi a les llars d’ara convivim amb tota una sèrie d’aparells tecnològics sovint sense donar-nos-en compte.

Tot i que la manera de viure de les cases ha canviat molt, on realment hi ha hagut un avanç tecnològic molt significatiu és al carrer i a les empreses. Tant, que algunes màquines (sovint robots) fan la feina que abans fèiem el humans.

A Espanya hi ha una taxa d’atur que ara mateix deu de rondar el 15% de la població activa. Sense ser un expert en la matèria crec que aquesta taxa d’atur és més fàcil que augmenti que no que disminueixi. Per què? Perquè cada vegada se necessita menys ma d’obra, sobre tot la no qualificada.

Heu veremat mai? Jo sí. I quan veremava allà pels anys 70 no podia pensar mai que ho acabessin fent màquines. I d’exemples se’n podrien posar molts més.   

La progressiva substitució de maquines per ma d’obra humana és un fet que anirà en augment en el decurs dels anys. No se podrà aturar! Per tant, cada vegada hi haurà més atur, al menys que la societat canviï tant, però tant que les noves feines absorbeixin la ma d’obra excedent.

Què passarà? Aquesta és la gran pregunta. L’altre dia llegia que les màquines haurien de cotitzar a la Seguretat Social. Potser la paraula cotitzar no sigui la més adequada en aquest cas, però és evident que hauran de pagar per a poder donar un subsidi a tots els aturats.

He sentit parlar de la renda garantida? Només és el començament del que ha de vindre. Hi ha països de l’Orient mitjà que paguen els seus ciutadans per no treballar. Aquí també passarà.

Entre tots els costums que tenim els humans estan el de menjar i beure. També, en un altre nivell, anar a veure espectacles, comprar-nos una casa, un cotxe i tota la tecnologia que fabriquen les empreses.

Ara mateix, qui no treballa o cobra una quantitat mínima, difícilment pot consumir tot el que sé li ofereix. Si al futur la majoria de la societat està desocupada, qui consumirà? Per tant caldrà buscar una solució per a que la màquina consumista no s’aturi. És com els peix que se menja la cua: No tinc diners, no compro, no venc, no fabrico.

El món ha de continuar evolucionant i ho farà amb un ritme i unes condicions imaginables ara mateix.    

AQUESTA SI QUE ÉS BONA!

Ni la democràcia espanyola és una democràcia plena, ni el Tribunal Constitucional és imparcial.

En un país així és lògic que el Rei tampoc sigui el cap d’Estat de tots els espanyols, i encara menys d’aquells que ni se senten espanyols ni monàrquics.

Som, senyores i senyors, un país de pandereta... No, de traca no, de pandereta, de maraixa i de burro en sària. Un país semblant al que se van trobar els turistes europeus fa 60 anys. Al fons no ha canviat tant tot i la modernitat de les instal·lacions.

I per què ve això? Per la resolució del TC anul·lant la resolució del Parlament de Catalunya contra la reprovació del Borbó. Ignoro si la resolució contempla i condemna l’actitud del Rei pel 3-O per la poca imparcialitat que va tenir. Si la Constitució diu que la figura del Rei és inviolable (cada vegada que ho llegeixo o ho escric el cap me porta cap a un altre lloc), no és menys cert que també atorga a la Corona un paper d’àrbitre davant els conflictes interns.

El 3-0, el Borbó no va saber estar a l’alçada de les circumstàncies i el TC, una vegada més mostra la seva parcialitat a l’hora d’emetre un veredicte, en aquest cas, anul·lant una resolució d’un Parlament que representa al poble de Catalunya.

Del Plural.com. 

Una vegada més (i ja ne van unes quantes), el poder judicial passa per sobre del poder legislatiu i dicta una sentència política sense tenir en compte que mai podrà anul·lar la manera de pensar de la majoria dels ciutadans d’un poble.

La ciutadania de Catalunya podrà o no ser independentista. Els resultats demostren que hi ha un empat tècnic entre aquells que s’hi senten i els que no. Però queda clar que els independentistes no són monàrquics (encara que estic segur que ne trobaríem algun) i, segons les enquestes (no hi ha d’altra manera de mesurar-ho) una part important d’aquells que no són independentistes, tampoc són monàrquics.

La monarquia és una institució caduca. Una institució que grinyola dintre d’un país que diu ser democràtic. Com se pot ser democràtic si la màxima institució no ho és?

Una monarquia al segle XXI és la proba fefaent de la manca de qualitat democràtics d’un estat.

CONDUIR (PER AMPOSTA) AMB UNA MA

L'avinguda de Catalunya. 

Des de l’1 de gener d’enguany, si t’atrapen conduint i manipulant el mòbil, a part de la multa econòmica corresponent, seran 6 punts menys del crèdit que un té.

Tot i incrementar el nombre de punts (de 4 a 6) sembla ser que una gran majoria dels conductors que solien manipular el mòbil (parlar, escriure missatges, mirar continguts, etc.) ho segueixen fent.

No puc afirmar en rotunditat que coses així passin mentre van per la carretera. Les situacions són més difícils de veure i, per tant, no se poden analitzar. En canvi, per la ciutat (recordeu que a Amposta som ciutat, després sempre hi ha algú que s’enfada) no he notat que hagi disminuït l’ús del mòbil al volant.

La situació que més me crida l’atenció és quan un conductor surt d’un aparcament i acte seguit el veus agafant el mòbil. I jo pregunto: Què costaria fer-ho estan aparcat i sense moure’s d’allí?

-Ei! Ara surto... És que estic fent tard, però arribo de seguida... Ja esteu tots?... Només falto jo?...

Com comprendreu és una conversa fictícia, perquè, què se jo del que estan parlant, però deu de ser molt important quan no pots perdre ni un minut!

I el que me pregunto sempre: Aquestes situacions només les veig jo? Fa algun control la nostra policia local, sí, sí, la de la ciutat d’Amposta. Perquè molta ciutat, però realment sembla més un república bananera que una ciutat. De ciutat només tenim el títol!

Evidentment si condueixes amb una ma i amb els ulls posats al mòbil, no estàs el pendent de la circulació i les incidències amb les que t’hi pots trobar com si ho fas amb les dues mans i pendent de la situació. M’estranya que no hi hagin molts més accidents que els que hi ha. I no vull cridar el mal temps, però o els conductors són molt bons i tenen moltes més facultats que jo o tenen molta sort.

El pitjor de tot són les lamentacions quan assa una desgràcia. A la pàgina de Facebook  Prou!!, AP-7 gratuïta ja! (què recull les incidències viàries que tenim al territori, no només els accidents), cada vegada que se penja la notícia sobre un accident, s’omple d’emoticones emprenyats i plorant.

Accidents sempre n’hi haurà. Qui me digui que mai en la vida s’ha despistat mentre conduïa, li diré que no m’ho crec, però si tothom tingués més precaució a l’hora de conduir, segur que se’n evitarien molts.

Però no tothom fa el que hauria de fer. Inclosa la policia.