 |
| D'Anthony Garner al Periódico de Catalunya. |
Si vau escoltar
ahir al candidat a presidir el Govern espanyol Pedro Sánchez vau poder
comprovar que per al PSOE Catalunya no
és un problema, ja que en cap moment va esmentar el conflicte obert que hi ha
entre l’independentisme català i el propi estat espanyol.
I sinó ho vau
seguir, molt possiblement heu llegit aquest matí la premsa o heu vist algun
tall dels que solen oferir les televisions i molt possiblement també hagueu
arribat a la mateixa conclusió que jo.
Quan un candidat,
durant el discurs de presa de possessió passa de puntetes per un tema tan
important com la situació de Catalunya és que no vol enfrontar-se cara a cara
amb la situació i per tant, a partir d’aquest moment, queda desvirtuada l’opció
de voler presidir el govern d’Espanya.
 |
| De Faro a Diari de Tarragona. |
En canvi Pablo
Iglesias si que va parlar del problema
català i, precisament, li va retreure al candidat la manca de valentia (que
és el mateix que covardia) de no voler enfrontar-se a la realitat i arraconar
el conflicte.
Mentre un
candidat no sàpiga enfrontar-se a tots i cadascun dels problemes reals dels
país que aspira a governar sempre serà un pèssim candidat. Si un candidat no
sap buscar el diàleg entre les diferents forces polítiques per aconseguir els
suports necessaris per a ser investit, sempre serà un mal candidat.
Durant el debat d’ahir,
l’actitud entre el candida Sánchez i l’aspirant a soci preferent Pablo Iglesias
me va sembla patètic. Que durant un ple d’investidura s’enfronten com ho van
fer ahir tots dos protagonistes me va sembla senzillament lamentable.
I mentre això
passava Sánchez no parava de demanar als dos grans grups de la dreta un gest de
generositat i sentit d’estat per a que s’abstinguessin i poder així ser
investit.
Fins i tot un
partit com el PNB que semblava que votaria a favor del candidat, aquest matí,
en boca del seu portaveu Aitor Esteban li ha dit a Sánchez que el fot favorable
se’l ha de guanyar i que un debat d’investidura no és el moment de parlar de
pactes d’estat amb el PP i C’s que, digui el que digui Sánchez li votaran en
contra.
Un país que té
polítics en presó provisional des de fa quasi dos anys, no és, per molt que se
vulgui maquillar, un país avançat democràticament parlant.
Amb un govern
governat per un partit de dretes, s’entendria perfectament una situació com la
que estem vivint. L’excusa de que la llibertat dels presos no depèn del govern
sinó del sistema judicial, no me convenç. Les lleis, a part d’estar per a complir-se
(i incomplir-se) també estan per a ser modificades i adaptades als temps.
Si això amb el
PSOE no passa ni sembla que passarà, potser serà que ens haurem d’anar fent el
compte de que no té res d’un partit d’esquerres, modern i europeista com ens
volen fer creure.
I sinó és així,
si Sánchez no sap estar a l’alçada de les circumstàncies i no pensa governar
per a una gran majoria de ciutadans d’aquest país que li han donat la confiança
o li podrien donar en un futur depenent de les mesures que acabarà prenent, potser
millor que renunciï a governar i que ho facin els partits de la dreta.
Al menys així ho
tindrem tots clar i fins i tot per a certs sectors de l’independentisme els hi
anirà encara molt millor.
