|
De Manel Fondevila a eldiario.es. |
Crec necessitar un psiquiatra ja! Però quan
dic ‘ja’ vull dir immediatament! Com abans millor!
Sinó fos que fa molts anys que estic en
política i la segueixo de forma apassionada (de vegades), me se faria realment
difícil entendre que és el que pretén la dreta d’aquest país.
Quan Sánchez no va poder formar govern després
de mesos d’intentar-ho (hem de pensar que va ser així i no que estava fent
pantomima), se’l va qualificar d’inepte (tant del PP com de C’s) per no haver
sabut aconseguit suports. Això sí, tant el PP com C’s, d’entrada, se van negar
rotundament en facilitar-li la investidura (i de sortida també).
Al final, com tots sabem, se van haver de
repetir les eleccions. I oh! Miracle... En menys de 48 hores el PSOE i Unidas
Podemos aconsegueixen l’acord que no havien pogut aconseguir durant mesos...
Aquest ràpid acord va agafar la dreta espanyola
amb el peu canviat. Mentre C’s encara no s’havia recuperat de la gran patacada
de diumenge, el PP, que havia convocat el seu comitè executiu per aquell mateix
matí, no en donava crèdit i segui desmarcant-se de qualsevol acord que
facilités la investidura de Sánchez. Això sí, ràpidament sortien a criticar
l’acord i qualificaven la futura situació com boliveriana i comunista.
Seria fàcil pensar que la dreta espanyola ni menja ni deixa menjar... Però és
precisament aquí on s’equivoca la majoria de la gent. Menjà menja... Així ho
demostren els resultats globals. I el que no vol és que mengi l’esquerra, ja
que voldrien tot el pastís per a ells encara que haguessin de pactar amb algú
que estigués més a la dreta que Vox (si és que això és possible).
Tradicionalment la dreta espanyola ha tingut
unes ganes enormes d’aconseguir el poder sense importar-li gens el preu que ‘havia
de pagar. Aquest migdia he escoltat durant un moment un debat a la Sexta i un
dels contertulians ha dit que a Europa els partits de la dreta esquiven sempre
pactar amb l’extrema dreta. I ha posat un clar exemple: A la segona volta de les
passades eleccions presidencials de França, el partit de François Fillan, els
Republicans, van donar suport Emmanuel Macron que seria escollit president
davant la candidata Ultra Marine Le Pen.
Per tant, l’estratègia de la dreta espanyola
és la de dificultar el màxim possible la investidura de Sánchez per a forçar
unes noves eleccions que, segurament, acabarien guanyant.
De boixos!