LA LLUM I EL COLOR DE LA NOSTRA TERRA 65

EXPOSICIÓ 'EL LLAPIS, ARMA DE GUERRA ANTIFEIXISTA 1936-1939'

Aquest divendres 6 de març, Valentí Marín, Secretari General de la UGT de les Terres de l'Ebre, ha visitat l'exposició 'El llapis, arma de guerra antifeixista 1936-1939' que es pot veure al museu de les Terres de l'Ebre d'Amposta. 

Els cartells són una sèrie d'originals de destacats cartellistes de l'època, com per exemple Pere Català Pic o Carles Fontserè i són propietat del col·leccionista senienc Julio Allepuz. 

Cartells com aquests van ser una destacada arma de propaganda del Govern de la Segona República Espanyola per a lluitar contra els feixistes. 

Marín s'ha interessat sobre tot pels cartells editats per la UGT. 

LA LLUM I EL COLOR DE LA NOSTRA TERRA 64

EL CENTRE DEL MÓN

De Napi a Diari de Tarragona. 

De menuts, els galerencs anomenàvem Godall com el centre del món... Per allò de les rivalitats entre pobles veïns.

Però on creieu que està ara mateix el centre del món? Difícil de predir, ja que hauríem de conèixer exactament l’agenda de Carles Puigdemont. Perquè el centre del món, senyores i senyors es troba exactament allà on sigui Puigdemont en cada moment. Així per exemple, el passat cap de setmana es desplaçava a Perpinyà, mentre que com sabeu, normalment es troba situat a l’anomenada Casa de la República a Waterloo, allà on Napoleó Bonaparte va perdre la batalla definitiva.

Diguem-ho clar i català: Puigdemont és un il·luminat que es creu en poder de la veritat absoluta. Amb la seva idea de voler convertir Catalunya amb un estat independent, l’expresident català atia els seus partidaris per a que portin el conflicte amb l’Estat espanyol fins les darreres conseqüències. Això sí, ho fa des del seu exili daurat, mentre que alguns dels qui li van fer costat s’han passat més de dos anys a la presó i ara comencen a gaudir de beneficis penitenciaris, tot i les reticències d’algun fiscal.

Al multitudinari acte de Perpinyà, els assistents van xiular a l’Oriol Junqueras per estar a favor d’una mesa de diàleg amb l’Estat espanyol. M’agradaria veure quants d’aquells que el van xiular canviarien d’opinió si els mateixos o algun familiar proper estiguessin empresonats. No és lícit que es vulgui veure’ls fora de la presó com més aviat millor?

És evident i fins i tot lògic que una gran majoria d’ERC accepti a contracor la mesa de diàleg amb el govern espanyol com a últim recurs per a resoldre la situació dels seus, mentre que els membres de Junts per Catalunya hi acudiran amb unes exigències difícils d’acceptar-les per l’altra part. O dit d’una altra manera: hi aniran per a intentar, des d’un primer moment, fer fracassar la mesa.    

Si els Puigdemont, Torra, Comín, Ponsantí i companyia els hi és ben bé igual qui governi Espanya, a mi també me dona el mateix quin sigui el resultat de la mesa de diàleg. El que realment m’importa és tothom pugui gaudir de l’estat del benestar sense haver de renunciar a res. Ni, fins i tot, d’aquelles reivindicacions que cadascú consideri legítimes.