No s’acostuma a parlar d’aquelles coses que no son notícia… Al menys que
volguessim crear opinió i posar-les sobre la taula per a obir un debat. Avui
vaig a parlar d’una d’aquestes coses que no son notícia: del parc municipal
d’Amposta. De fet, la darrera vegada que va ser notícia va ser ja fa uns quants
mesos quan l’Ajuntament de la capital del Montsià va decidir talar bona part
dels arbres que hi havia. Segons l’alcalde perquè estaven afectats per una
malaltia i havia perill de que es trenquessin... Tot i això, els arbres que es
van tallar i que eren els que envoltaven el parc així com el carrer central, el
que uneix l’Hospital Comarcal d’Amposta i els Museu de les Terres de l’Ebre,
segueixen tal i com els van deixar (els van tallar a una altura aproximada d’un
metre). Però questa no és l’única mancança que té el parc. El deteriorament va
en augment i sembla que a ningú li importa que un lloc tan emblemàtic i cèntric
de la nostra ciutat estigui com està. Vaig a enumerar les principals
deficiències que hi he vist. -Fa uns anys, el morrut roig va matar la majoria de
les palmeres que també van haver-se de tallar i, com la resta dels arbres no
s’han reposat. -Alguns dels xiprers que conformen la tanca estan morts i aquesta
presenta clarianes en moltes parts. -L’element ornamental més important del parc
és la font que hi ha al davent de l’entrada al museu. Fa anys que hi ha pintades
però com passa amb la resta de les coses sembla que no importa a ningú que
estigui així. -La gespa també presenta greus deficiències i combina llocs amb
clarianes amb zones on està mezclada amb males herbes. -Dies enrere, pel carrer
central s’hi podia veure una gran quantitat d’aigua que, tot i la pluja, ja
veies que no era normal. No es veia clar d’on sortia aquella aigua, però tot
feia pensar que provenia de la conducció que va a la font. Aquest escapament va
durar quasi una setmana. Tret de quan es sega la gespa i es buiden les
papereres, al parc no s’hi veu mai cap operari de la brigada fent obres de
manteniment. Quina llàstima que un parc centenari i que durant dècades va ser la
principal zona verda d’Amposta estigui en un estat tant lamentable. Imagino que,
com jo, a la majoria d’ampostins i ampostines els hi agafa tristor en veure el
seu estat d’abandonament.
