Paral•lelament a l’exposició
la Revolució dels Transports que es pot visitar al Museu de les Terres de l’Ebre d’Amposta, el propi museu va organitzar dues taules rodones moderades per
Manel Ramon, director d’Amposta Ràdio.
A la primera anomenada
els Transports terrestres a l’Amposta dels inicis del segle XX: carros cotxes i trens, hi van intervenir
Anton Pujol, membre de Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica,
Àlex Farnós, director del museu i
Joan Sabaté, president del Casino Recreatiu i Instructiu d’Amposta i a la segona, que portava per títol
Viatgem pel Delta amb els vapors i lo Carrilet, els ponents van ser
Elena Fabra, historiadora i membre del Centre d’Estudis Tirant lo Rall,
Maite Subirats, historiadora i
Maria Carme Queralt, Conservadora d’Etnologia del museu.
És difícil fer-ne un resum de tot allò que es va parlar durant les dues taules rodones (incloses les anècdotes i les intervencions del públic), però, no cal ni dir-ho que totes dues van ser força interessants i instructives.
A la segona, en parlar-ne de
lo Carrilet, a part d’explicar-ne alguna anècdota, es va fer incís en les moltes vivències que se sap que van passar i d’altres que segurament mai s’han explicat.
El que ara us explicaré no sé si va passar en realitat o és només un simple acudit sobre uns fet que podrien haver passat perfectament. Tal com m’ho van explicar passo a explicar-ho.
Diu que un dia que lo Carrilet anava replè de de gent, uns pagesos de la Cava es queixaven del preu tan baix que venien els seu productes i del sobre cost que patien fins arribar al mercat, del barats que eren els jornals i del cara que s’estava posant la vida (una conversa que, perfectament, s’hauria pogut portar en els nostres dies).
De repent, va prendre la paraula la dona del Bou (d’una família benestant d’Amposta):
-Vinga homes... No cal que es queixin tant... Els qui en aquesta vida son pobres, a l’altra vida seran rics... I els qui en aquesta vida som rics, a l’altra serem pobres...
Llavors, amb una gran dosi de sorna, un dels caveros li respongué:
-Pos... Mana, deixa’m 1.000 duros que jo ja te’ls tornaré a l’altra vida!
