L’any 2016 des del Museu de les Terres de l’Ebre es va fer un treball exhaustiu sobre les coeteres del Delta signat per Àlex Farnós (director del museu) Carme Queralt i Ferran Torta, tècnics del museu i Roguer Costa del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Es van localitzar i inventariar les 29 que han sobreviscut el pas del temps de les 38 que es van arribar a construir. La resta han desaparegut, excepte la de
Caremon que es una muntanya de runes i que algú la va voler reconvertir amb el
museu del mosquit.
L’estat de les diverses coeteres es desigual. Mentre algunes tenen un excel•lent estat de conservació, d’altres es troben en un estat deplorable. Entre aquestes últimes n’hi ha que han estat declarades BIC (Bé d’Interès Cultural), però ningú ha fet res per a millorar-les i, així, poder-les preservar com cal.
Una de les pitjors era la de
Miró, la número 32, al terme de Deltebre, amb una inclinació tan visible que semblava que anava a caure a la sèquia que hi tenia al seu costat. I parlo en passat perquè, afortunadament, fa uns mesos l’Ajuntament de Deltebre la va arrancar (literalment) del seu emplaçament, restaurar i traslladar al parc fluvial que s’ha construït al costat del pont lo Passador, donant-li així una nova vida, tot i que molt diferent a la que va tenir durant dècades.
El lloc on s’ha reubicat la coetera és ideal i immillorable. A part de restaurar-la sé li ha canviat la porta per a que des de fora sigui visible el seu interior i poder veure la caixa forta on es guardaven els productes pirotècnics. Com a complement hi ha un panell informatiu explicant la història de les coeteres del Delta de l’Ebre.
