Els més grans segur que ho recordareu: ¡El algodón no engaña! -Ens deia la publicitat de Mr. Proper, posteriorment Don Limpio, que és el mateix però traduït a l’idioma de l’imperio...-.
Si voleu saber si una cosa funciona bé només cal fer-li la ‘prova del cotó’... Si la passa és que tot està en ordre, sinó potser replantejar-se com trobar-hi una solució més adient. Ara ho entendreu.
Em vull referir a situacions relacionades amb la circulació d’Amposta i, evidentment, estava parlant metafòricament. Son temes vells, poc recurrents, alguns ja tractats amb anterioritat, però veig que el temps va passant inexorablement i ningú li posa ‘fil a l’agulla’ (com també és diu metafòricament).
Mireu, fa uns dies vaig tenir una conversa amb un veí de la meva escala. La conversa va ser cordial però no exempta d’una petita dosi de tensió per part del meu interlocutor. Es queixava de que tot i tenir una plaça d’aparcament per a discapacitats davant de casa algun dia no hi podia aparcar... I no és que la plaça estigués ocupada per un altre vehicle, sinó que perquè el cotxes aparcats al davant i al darrere no li deixaven prou espai per a maniobrar.
El meu interlocutor sabia perfectament que un d’aquests dies la punta del meu cotxe passava mig pam la ratlla que delimita se seva plaça. Quan vaig aparcar vaig ser conscient de la situació en que el deixava, però era això o donar voltes i buscar un aparcament per les rodalies ja que el lloc que m’havia deixat el cotxe del darrere també era molt just i el mateix li passava a aquest ja que encara un altre vehicle li entrava el morro al començament de la zona delimitada per aparcar. Era aquest últim el que estava ‘totalment’ mal aparcat i el seu propietari ho sabia perfectament i per això envaïa la zona d’aparcaments per mirar de que el seu cotxe sortís el menys possible al bell mig del carrer. Aquesta última situació, la de deixar els cotxes aparcats als llocs on ‘teòricament’ està prohibit estacionar (illetes pintades, cantonades on s’impedeix la bona visibilitat dels vehicles que van circulant, passos de vianants, guals, etc.) és una situació massa comuna a la nostra ciutat i sembla que compta amb la complaença de la policia municipal a tenor de les poques multes que es posen. I com sé jo que posen poques multes -potser que us preguntareu?-. Perquè si es multessin no es veurien sempre el mateixos cotxes deixats (que no aparcats) als mateixos llocs. ‘Gat escaldat en aigua tèbia en té prou’.
Tal com heu vist a les pel·lícules americanes tots els matins la policia local es reuneixen a una sala on s’hi fa l’anomenat ‘briefing’ que no és res més que una reunió de treball dirigida pel comandament de més alt rang. Allí es plantegen les estratègies i urgències si es dona el cas. El tema de la circulació no deu de ser prioritari per a la nostra policia perquè passen els anys i també els alcaldes i tot continua igual.
Perquè una cosa us he de dir per aquells que ho desconeixeu. Tots els cossos uniformats tenen els seus caps i comandaments i també, es clar, la policia. La policia municipal té un cap diguem-li tècnic que en el cas d’Amposta té el grau d’inspector, però també un cap polític que està a dalt de tot de l’organigrama policial. Aquest cap no és un altre que l’alcalde de cada municipi que disposi de la seva pròpia policia. Sovint em pregunto qui dona les ordres sobre si s’ha de multar o no i en quins casos. ¿Es prioritzen més els interessos polítics (o sigui el que cregui l’alcalde que el perjudicarà menys electoralment) o els tècnics? Jo em decanto per la primera opció. Pel que sembla, l’alcalde prefereix que dos veïns pugui discutir puntualment per un problema d’aparcament o tal vegada per un accident lleu abans que voler solucionar un tema per a mi tan prioritari con és el de la circulació de la nostra ciutat que, sense cap mena de dubte, de fer-se ‘prova del cotó’ no la passaria.
