La iniciativa ‘Cap butaca buida’ va sortir d’un grup d’associacions relacionades amb el teatre i va comptar amb el suport de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona.
L’objectiu era molt ambiciós ja que es pretenia omplir tots els teatres de Catalunya per aconseguir se la capital mundial de les arts escèniques. El repte o la cita, com ho vulgueu dir, també va arribar a Amposta i ho va fer de la ma de l’actor Joan Pera que va interpretar un monòleg.
A Catalunya, Joan Pera no necessita cap mena de presentació ja que al llarg de la seva dilatada carrera com a actor de teatre ha actuat a la majoria dels seus escenaris a més de comptar amb diversos premis i reconeixements com ara la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya. També és actor de cinema i de doblatge.
Havia vist en directe a Joan Pera dues vegades. La primera representat la Extraña Pareja amb el recordat Paco Morán i la segona a el Fantasma de Canterville. En totes dues obres va estar genial i no vam parar de riure...
A priori la nit és presentava força interessant i plena de rialles i, atenent al que es va poder sentir a la sala de la Lira Ampostina, així va ser. La qual cosa fa pressuposar que els espectadors s’ho van passar molt bé.
No obstant, i dit això, des del meu punt de vista el monòleg que va interpretar em va semblar mediocre. Va fer un repàs de la part més pública de la seva vida explicant vells acudits que jo mateix he contat innumerables vegades als meus amics i coneguts. Algunes vegades me’n reia ja no per l’acudit en sí, sinó per la forma d’explicar-lo pròpia d’un humorista que s’ha passat tota la vida a sobre dels escenaris.
Després de l’èxit aclaparador de la iniciativa ‘Cap butaca buida’ amb l’assistència de més de 55.500 espectadors entre tots els teatres de Catalunya ja s’ha anunciat que l’any que ve es repetirà l’experiència. Per a aquesta propera edició només espero que es porti a Amposta una obra millor tot i ser conscient que mai es podran portar algunes de les produccions que es representen a Barcelona senzillament perquè desplaçar tots els mitjans necessaris per a la posada en escena és senzillament inviable i més encara per a una sola representació. Sempre recordaré la gran posada en escena de l’obra els Miserables que es va representar al Barcelona Teatre Musical pocs anys abans de la pandèmia i que vaig tenir el pler de poder veure i gaudir-ne amb tota la seva dimensió.
El pitjor que pot passar quan s’organitza algun esdeveniment del tipus que sigui és morir d’èxit, és a dir, pensar que tot ha anat tan bé que no cal fer grans canvis. I res més lluny de la realitat si tenim en compte l’obra que es va representar a la nostra ciutat.
