 |
| Samarreta amb l'anagrama de la Nueve |
Quan va esclatar l'anomenada Guerra Civil Espanyola, ma tia Consuelo era mare d'un xiquet de dos anys, Pepín i l'únic 'delicte' que havia comès era ser filla del president local de les
milícies antifeixistes de la Galera, però els franquistes la van culpar d'haver
fet desaparèixer un home foraster que havia arribat la nit anterior a la seva
desaparició. Segurament igual com va arribar al poble se'n va anar...
Ma tia Consuelo juntament amb els seus pares i el seu fillet (el seu
home no els va voler acompanyar), van marxar cap a l'exili francès. Mentrestant, a Espanya li farien un judici sumaríssim sense
la seva presència on se la condemnaria a trenta anys de presó.
Per París, ma tia Consuelo ens feia de guia portant-nos als llocs més emblemàtics
de la ciutat de la Llum: la Torre Eiffel, l'Arc del Triomf, els Invàlids, el
palau de Versalles, l'aeroport d'Orly i suposo que per deferència a mi, al
zoològic...
Va ser a l'entrada dels Invàlids, on està la tomba
de Napoleó Bonaparte quan ma tia Consuelo em va parlar per primera vegada de 'la Nueve'. Recordo que hi havia dos petits carros de combat
custodiant l'entrada del monument i em va dir:
-Mira, aquests van ser els primers tancs que van
entrar a París quan la van alliberar dels alemanys i estaven conduïts per espanyols.
Potser no em va esmentar 'la Nueve' com a tal, però tenia clar que els primers que van entrar a
París per alliberar-la del feixisme eren republicans espanyols.
No vaig tornar a saber res de 'la Nueve' fins fa pocs anys. Llavors em vaig assabentar que lluitàvem a la França
Lliure sempre contra el feixisme i en defensa de les llibertats. El cap
d'aquells valents soldats Amado Granell Mesado, fill de Burriana, comarca de la Plana Baixa, tot i que per sobre d'ell havia
de tenir necessàriament un comandament francès.
Durant la Guerra Civil Amado Granell havia aconseguit el grau de tinent coronel,
però a la França Lliure el van rebaixar a 'oficial adjunt' del capità Dronne amb el rang d'alferes o tinent (segons les fonts).
Amb motiu de la commemoració dels 80 anys d'aquells fets, els mitjans de comunicació
(televisió, ràdio, premsa escrita i digital) s'ha fet ressò de l'efemèride i
gràcies al periodista Gustau Moreno ens hem assabentat que entre aquells
saldats republicans també hi havia un jove de Tortosa, José Cortés, tot
i que també era conegut pel sobrenom de Julio Gascó Garcia o Luis Gascó, nom amb què va enrolar-se a les forces de la França
Lliure. Així que va arribar a usar fins a 3 noms diferents. Quan va entrar a
París ostentava el rang de brigada i va ser un dels pocs espanyols que va ser
ferit.
Per cert, alguns dels mitjans de comunicació per recordar l'aniversari, com per exemple TV3,
van traduir 'la Nueve' per 'la Nou'. Vull pensar que es va tractar d'una errada
dels traductors automàtics que utilitzen els mitjans de comunicació. Si els
francesos li deien 'la Nueve' quan podrien haver-li dit 'la Neuve' va ser per fer-los-hi un reconeixement als soldats republicans
espanyols que integràvem pràcticament la Segona companyia de la Divisió
Blindada Leclerc, que era el nom oficial de la companyia.
 |
| Sentència Consuelo Fabra Ferré |
MÉS INFORMACIÓ:
José
Cortés, el tortosí de La Nueve que va alliberar París dels nazis avui fa 80
anys – Marfanta
 |
| Acta de constitució del Comitè de Milicies Antifeixistes de la Galera |
