dijous, 23 d’abril del 2026

SANT JORDI 2026 A AMPOSTA (100 ANYS DEL DIA DEL LLIBRE)

A Catalunya, la diada de Sant Jordi, és especial. La tradició de comprar roses i llibres ve de molt enrere. A l’edat mitjana ja s’explicava la llegenda del cavaller Jordi que va salvar la princesa del drac i que de la seva sang va néixer una rosa. D’aquí ve la tradició de regalar roses, sobretot roges, ja que al nostre país també és el dia dels enamorats.

En canvi, la tradició de celebrar el dia del llibre coincidint amb l’efemèride es remunta al segle passat i, segons sembla, aquest any es compliria al centenar. S’atribueix a l’escriptor, editor, traductor i periodista valencià Vicent Clavel Andrés, establert a Barcelona qui va tenir la idea de fer coincidir l’onomàstica del sant amb la festa del llibre en commemorar en la mateixa data la mort dels escriptors universals Miguel de Cervantes i William Shakespeare. Cal recordar que també un 23 d’abril de 2014 va morir un dels escriptors ebrencs més importants, Gerard Vergés.  

La celebració de Sant Jordi a Amposta omple el carrer Major i la plaça de l’Ajuntament de parades de llibres i roses, però també d’altres articles que, en aquest cas, venen algunes de les associacions que també surten al carrer para col·laborar amb la festa.

No hi falten autors del territori que presenten els seus últims treballs i signen els llibres als lectors que els compren. Aquest any han estat presentes en algun moment del dia Lluís Ortega, Maria Mingorance, Josep Pla, Carme Abril, Núria Bosch, Josep Pitarch, Ernesto Cid, Marta Tena, Miquel Reverté, Laia Oraá, Albert Reverté, Marta Pullido i José C. Calatrava.

També hi ha hagut ballada de sardanes a càrrec dels Dansaires Pont Penjant.


















UN COP D'ULL A CATALUNYA. TIVISSA 17

ALMERIA 3

dimecres, 22 d’abril del 2026

EL FANTÀSMA DE LA INSEGURETAT

Maria José, la cartera del meu barri, em deia l’altre dia que no se’n havia adonat fins aquell mateix dia de la quantitat d’habitatges que tenen alarma. I si ho va fer és perquè la marca més instal·lada va enviar una remesa de cartes als seus clients.

Només cal donar una ullada als diferents mitjans de comunicació, incloent-hi les plataformes d’Internet, pera  adonar-te’n que el tema de la seguretat ciutadana està en boca de tothom, tot i que, segons la ideologia de la gent, ho enfocaran d’una manera o d’un altra, es a dir, hi ha qui veu inseguretat per tot arreu i d’altres que son molt més prudents a l’hora de parlar d’aquest tema.     

Amposta redueix en un 8,43 % els fets delictius durant 2025 (Revista Amposta, font del Ministeri de l’Interior i Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya). La seguretat d’Amposta, un dels principals problemes de la nostra ciutat (Revista Amposta, l’espai de Junts per Amposta). El govern municipal no vol combatre les ocupacions que estan generant situacions conflictives que pateixen veïns de Tortosa i els pobles (Ebredigital, Junts per Tortosa). L’operació de ‘desocupació’ de Remolins de la que va treure pit Junts per Tortosa va ser una marxa voluntària (titular d’Ebredigital).

El més perillós però, son aquelles persones que sempre estan parlant de la inseguretat que, segons elles, hi ha per tot arreu (treuen el tema sovint, encara que la conversa vagi en un altre sentit). I sempre apunten cap a la mateixa direcció, els immigrants i, sobretot, els vinguts de l’Àfrica. Entre els temes més recurrents hi ha les baralles al carrer i l’ocupació d’habitatges. De vegades, insinuen, la sola presència al carrer de grups d’immigrants els hi creia inseguretat.

Ja tinc una edat i recordo què, quan era jove, tot i que no hi havia pràcticament immigració, les baralles als carrers de les discoteques o d’altres locals d’oci, no eren per a res un fet extraordinari. Com tampoc ho eren els robatoris, furts i fins i tot, en alguns casos, els assassinats.

El que no hi havia per aquella època eren ocupacions d'habitatges, fins al punt que quan la gent anaven a treballar al camp deixaven la porta de casa seva oberta per a que el revisor de la llum poguessin accedir-hi i anotar la lectura per a calcular-ne el consum (llavors, als pobles, els comptadors de la llum estaven dintre de les cases). Fins i tot ho anunciava l’agutzil del poble: ‘Es demana al veïnat que demà deixin les portes obertes que passarà el revisor de la llum’. De totes maneres, les dades oficials diuen que el percentatge d’habitatges ocupats està pels voltants del 0,5%.   

¿Com afectarà el tema de la immigració a les properes eleccions? El cas més recent i a la vegada controvertit és el d’Extremadura. Allí hi van haver eleccions autonòmiques el passat 21 de desembre. Unes eleccions que va guanyar el PP sense obtenir majoria absoluta. Davant la negativa dels socialistes d’abstenir-se i donar així la presidència a Maria Guardiola, als populars no els hi va quedar més remei que acabar pactant amb el partit ultradretà de Vox i acceptar totes les seves peticions que, a part d’entrar al govern amb una vicepresidència i dues conselleries, inclou setanta quatre mesures de les que destaquen la devolució als seus països d’origen dels menor no acompanyats, la supressió d’ajudes a les ONG’s que assisteixen els immigrants o la prohibició de l’ús del burka i niqap als espais públics. Unes mesures què, en molts de casos, vulneren la Constitució i la Declaració Universal dels Drets Humans de l’ONU.

A Catalunya, Aliança Catalana té la mateixa ideologia respecte la immigració i Junts per Catalunya (com el PP a Espanya) davant els pronòstics de les enquestes de la pèrdua de vots de cara les properes eleccions (les municipals seran dintre de poc més d’un anys), no han vist una altra sortida que acceptar una bona part del seu ideari i ‘vendre’ a l’electorat que estem vivint en una societat cada vegada més insegura. Pensen que recorrent al ‘fantasma’ de la inseguretat els afavorirà electoralment.  

Mentrestant, les empreses que instal·len alarmes van fent negoci...