dijous, 10 de setembre del 2026

QUAN ES TÉ MOLT A AMAGAR

Quan vaig sentir parlar de l’àtic que havia comprat la Comunitat de Madrid, amb un cost superior als 6 milions d’euros per a ‘instal·lar provisionalment el despatx de la seva presidenta Isabel Díaz Ayuso (més coneguda com ‘l’Ayuso’), vaig pensar que hi podia haver malversació de cabals públics. No són jurista, però tinc prou criteri per haver pogut arribar ràpidament a aquesta conclusió.

Però tal com ha anat evolucionant el que es coneix com el ‘cas àtic’, ens hem assabentat d’altres moltes coses. No cal ni dir que aquest assumpte, ha pres una dimensió que, segurament, quan es va gestar la idea, ningú ho podia haver imaginat perquè, en cas d’haver-ho fet, molt probablement no s’hauria fet un nyap de dimensions tan considerables.

La idea d’escriure sobre aquest afer em va venir quan vaig llegir que la mesa de l’assemblea madrilenya no havia acceptat dotze preguntes que el grup de l’oposició de Mas Madrid havia presentat perquè el govern de la comunitat dones les oportunes explicacions per tal d’aclarir que és el que havia passat realment. No haver acceptat cap de les dotze preguntes presentades per Mas Madrid, indica que hi ha molt a amagar i nul·les ganes de donar explicacions. 

El PP, quan està a l’oposició, no deixa d’atacar al govern de torn utilitzant totes les magarrufes i males arts que tenen al seu abast de la pitjor forma possible fins i tot, usant les mentides per a desprestigiar-lo i mirar d’esgarrapar vots d’aquells que se’ls creuen. El seu propòsit no és un altre que arribar al govern com més aviat millor i, a partir d’aquí, poder fer polítiques que beneficien al gran capital i perjudicar a la classe treballadora que, en part, han estat els ases que els han ajudat a arribar al govern.

Però quan els del PP està al govern, fan tot el contrari del que exigien quan eren oposició. La no acceptació per part de la mesa de l’assemblea de Madrid de les dotze preguntes indica, des del meu punt de vista, per una part, la poca transparència que té el PP allí on governa i, per l’altra, i molt més important, la desconsideració que tenen a les institucions i a la mateixa ciutadania, per no respectar les més elementals normes de transparència política.

Temps enrere, el govern de ‘l’Ayuso’ ja va comprar un xalet amb piscina al poble de Rascafría, al N de la província de Madrid per valor de 4,3 milions d’euros per a poder-hi anar de tant en tant, tot i que segons la presidenta madrilenya, ‘quan hi va amb la seva família s’ho emporta tot de casa o bé ho compra al supermercat que hi ha al poble’.

L’altre dia vaig sentir a la ràdio que a ‘l’Ayuso’ no li interessa la política, però sí els privilegis que aquesta comporta’. A ningú se li escapa que el ‘somni humit’ de la presidenta madrilenya és arribar un dia a la Moncloa per a poder gaudir dels avantatges que tenen els presidents del govern d’Espanya com a tals i que han disposat tots els que han ostentat el càrrec, també els presidents del govern del PP, encara que, ara critiquin a Pedro Sánchez acusant-lo de malgastador.

Només cal una paraula per a descriure el que té ‘l’Ayuso’ respecte a Sánchez, enveja. La presidenta de la comunitat madrilenya voldria viure en residència oficial i disposar d’avió privat, però de moment no és possible perquè la normativa de la Comunitat de Madrid no contempla que pugui tenir aquests privilegis. D’aquí la compra de l’àtic per Planifica Madrid, una societat pública, però del tot opaca per no haver de donar explicacions davant ningú i que en cas de no haver transcendit la notícia, hauria acabat sent la residència oficial de la presència. Una evidència més del menyspreu que té el PP cap a la ciutadania que diu governar.

Per molt que ho neguin, l’àtic no havia de destinar-se en cap moment a oficines, perquè a manca de més proves, la normativa de l’Ajuntament de Madrid no autoritza que els habitatges puguin ser destinats a altres usos. Segons informacions periodístiques, el que pretenia l’Ayuso en el cas de repetir les pròximes eleccions com a presidenta madrilenya, era fer una nova normativa per a tenir tots els beneficis dels quals ara no gaudeix, inclosa una residència oficial. El problema és que, com es diu ara, ‘l’han atrapat amb el carret dels gelats’...

M’ensumo que aquest cas encara en donarà per a molt més...

LA LLUM I EL COLOR DE LA NOSTRA TERRA 1.034