divendres, 11 de setembre del 2026
dijous, 10 de setembre del 2026
QUAN ES TÉ MOLT A AMAGAR
Quan vaig sentir parlar de l’àtic que havia comprat la Comunitat de Madrid, amb un cost superior als 6 milions d’euros per a ‘instal·lar provisionalment el despatx de la seva presidenta Isabel Díaz Ayuso (més coneguda com ‘l’Ayuso’), vaig pensar que hi podia haver malversació de cabals públics. No són jurista, però tinc prou criteri per haver pogut arribar ràpidament a aquesta conclusió.
Però tal com ha anat evolucionant el que es
coneix com el ‘cas àtic’, ens hem assabentat d’altres moltes coses. No cal ni
dir que aquest assumpte, ha pres una dimensió que, segurament, quan es va
gestar la idea, ningú ho podia haver imaginat perquè, en cas d’haver-ho fet,
molt probablement no s’hauria fet un nyap de dimensions tan considerables.
La idea d’escriure sobre aquest afer em va
venir quan vaig llegir que la mesa de l’assemblea madrilenya no havia acceptat
dotze preguntes que el grup de l’oposició de Mas Madrid havia presentat perquè
el govern de la comunitat dones les oportunes explicacions per tal d’aclarir
que és el que havia passat realment. No haver acceptat cap de les dotze
preguntes presentades per Mas Madrid, indica que hi ha molt a amagar i nul·les
ganes de donar explicacions.
El PP, quan està a l’oposició, no deixa
d’atacar al govern de torn utilitzant totes les magarrufes i males arts que
tenen al seu abast de la pitjor forma possible fins i tot, usant les mentides
per a desprestigiar-lo i mirar d’esgarrapar vots d’aquells que se’ls creuen. El
seu propòsit no és un altre que arribar al govern com més aviat millor i, a
partir d’aquí, poder fer polítiques que beneficien al gran capital i perjudicar
a la classe treballadora que, en part, han estat els ases que els han ajudat a
arribar al govern.
Però quan els del PP està al govern, fan tot
el contrari del que exigien quan eren oposició. La no acceptació per part de la
mesa de l’assemblea de Madrid de les dotze preguntes indica, des del meu punt
de vista, per una part, la poca transparència que té el PP allí on governa i,
per l’altra, i molt més important, la desconsideració que tenen a les
institucions i a la mateixa ciutadania, per no respectar les més elementals
normes de transparència política.
Temps enrere, el govern de ‘l’Ayuso’ ja va
comprar un xalet amb piscina al poble de Rascafría, al N de la província de
Madrid per valor de 4,3 milions d’euros per a poder-hi anar de tant en tant,
tot i que segons la presidenta madrilenya, ‘quan hi va amb la seva família s’ho
emporta tot de casa o bé ho compra al supermercat que hi ha al poble’.
L’altre dia vaig sentir a la ràdio que a ‘l’Ayuso’
no li interessa la política, però sí els privilegis que aquesta comporta’. A
ningú se li escapa que el ‘somni humit’ de la presidenta madrilenya és arribar
un dia a la Moncloa per a poder gaudir dels avantatges que tenen els
presidents del govern d’Espanya com a tals i que han disposat tots els que han
ostentat el càrrec, també els presidents del govern del PP, encara que, ara critiquin
a Pedro Sánchez acusant-lo de malgastador.
Només cal una paraula per a descriure el que
té ‘l’Ayuso’ respecte a Sánchez, enveja. La presidenta de la comunitat
madrilenya voldria viure en residència oficial i disposar d’avió privat, però
de moment no és possible perquè la normativa de la Comunitat de Madrid no
contempla que pugui tenir aquests privilegis. D’aquí la compra de l’àtic per
Planifica Madrid, una societat pública, però del tot opaca per no haver de
donar explicacions davant ningú i que en cas de no haver transcendit la
notícia, hauria acabat sent la residència oficial de la presència. Una
evidència més del menyspreu que té el PP cap a la ciutadania que diu governar.
Per molt que ho neguin, l’àtic no havia de
destinar-se en cap moment a oficines, perquè a manca de més proves, la
normativa de l’Ajuntament de Madrid no autoritza que els habitatges puguin ser
destinats a altres usos. Segons informacions periodístiques, el que pretenia
l’Ayuso en el cas de repetir les pròximes eleccions com a presidenta
madrilenya, era fer una nova normativa per a tenir tots els beneficis dels
quals ara no gaudeix, inclosa una residència oficial. El problema és que, com
es diu ara, ‘l’han atrapat amb el carret dels gelats’...
M’ensumo que aquest cas encara en donarà per a
molt més...





