LAMENTABLE

Mentre la majoria del país està preocupat per la crisi econòmica que estem patim i, pel que es veu, va per a llarg i el President Zapatero portava ahir al Congrés un paquet de mesures per a fer-hi front de la millor manera, anunciant un paquet de mesures urgents per a crear l’any 2009, 300.000 llocs de treball, el líder de l’oposició, Mariano Rajoy, segui amb el seu discurs carregat de catastrofisme i rebutjant les mesures que pretenia aprovar el govern.
Aquest matí, escoltant la SER, ja deia Francino que ahir no va ser el millor dia per a Rajoy. Imagino que en política, com en les altres coses de la vida, hi ha dies que estàs més encertat i no saps el perquè i d’altres que hauria segut millor no llevar-se del llit pel matí. I aquest dia va ser ahir per a Rajoy... Més tard, mentre esmorzava, estava posada la 1 de televisió espanyola i deien que va ser un debat més propi d’una campanya electoral que el que haurien d’haver fet en seu parlamentària.
I això que tots pensàvem que després dels quatre primers anys on el PP no va acceptar la derrota de les eleccions, en aquesta legislatura, aprendrien dels seus propis errors i es dedicarien a fer una oposició dura, però responsable. Es veu que no! Rajoy i els seus tampoc van acabar d’acceptar la derrota i, pressionat com està per l’allargada ombra d’Aznar, de tant en tant, li surt l’instint de la dreta extrema que porta els PP als seus gens i es llança com una bestiola carronyera en contra del govern d’Espanya. Tot plegat és lamentable. Però també és lamentable que, per la seva banda, Zapatero li segueixi el joc i s’enfronti amb ell en un cara a cara obert. El que hauria d’haver fet el President, era “passar olímpicament” de l’actitud del líder de l’oposició.
Per cert. Aquest matí tothom estava molt content amb les mesures que avui havia d’aprovar el Consell de Ministres. Es veu que ha d’arribar un finançament als municipis que és una cosa així com el doble del total que va donar-los l’estat per aquest 2008. I tot per a fer obra pública i reactiva així el món de la construcció, sense cap mena de dubte el sector més castigat per la crisi econòmica.
Veurem si al final, amb tanta mesura, l’acaben encertant i si bé, sortir-nos-en, no ens en sortirem, si al menys la farem molt més suportable.