CRÉIXER, PERÒ CÓM?

Cada vegada més, l’alternativa del creixement va guanyat adeptes entre els principals líders europeus. Poc a poc es va abandonant la tesi de l’Angela Merkel sobre la contenció del dèficit púbic a base de retallades i s’aposta més per reactivar l’economia.
Però, com es creix? Només hi ha un camí: el de la inversió.
He de dir-vos que jo era un dels il·lusos que em pensava que, amb l'arribada del PP al poder, els seus amics empresaris facilitarien l’acció de govern  i crearien ocupació a base d’inversions en economia productiva. La realitat però, s'aparta d'aquelles perspectives optimistes que tenien, sobre tot, els seus votants.  
Ni la reforma laboral que, una vegada més s’ha demostrat del tot inútil, ha assolit el propòsit del govern de baixar l’index de l’atur. Lluny d'abaixar-lo, s’ha anat incrementant mes rere més, tret d’aquells mesos on el turisme demanda personal per cobrir les seves necessitats.    

Fa dècades, la manca d’inversió privada era substituït per la pública. Però ara, ni això. Des de l’arribada de la democràcia, quan els diferents governs han tingut necessitat de recursos, han optat per la venda d’aquelles societats estatals que generaven beneficis. Em temo que, a la llarga, això va significar pa per avui i gana per a demà.

Aquelles empreses públiques van néixer arran de la creació de l’Institut Nacional d’Indústria (l’INI) Empreses com la SEAT, Endesa “Altos Hornos”, la naviliera Bazán, Iberia, etc., etc. havien estat empreses públiques de l’INI o bé intervingudes per l'estat. Imagino que a hores d’ara, intentar copiar aquell model és del tot impossible, entre d'altres coses perquè l'estat no està per invertir uns diners que no té.
Tampoc els emprenedors ho tenen fàcil. Tots aquells que tenen idees innovadores i vulguin crear una empresa, necessiten una cosa tan imprescindible com és “el finançament”. Però trobar els diners necessaris que els permetin tirar endavant el projecte, és quasi missió impossible, ja que els bancs tenen l’aixeta del crèdit tancada des de fa molt de temps.
Potser serial el moment de buscar alternatives a aquest problema. No seria possible buscar finançament exterior? Què els bancs d’Europa que estiguin sanejats puguin deixar capital als emprenedors espanyols amb l’aval de l’Estat.
Em de deixar de teoritzar i començar a buscar solucions. No trobeu?