CONFIRMACIÓ. El titular del Punt Avui és força
eloqüent: El guió PPrevist. Certament, igual com va passar amb Cascos i Arenas i
tal com vaig dir ahir, tampoc s’havia d’esperar res de nou de la Cospedal. De
totes formes, tinc un dubte, veureu...
Si Eugenio Nasarre accepta que va cobrar
30.000 euros en sobresous, Pío García Escudero, 24.000, Ignacio del Burgo,
23.432, Jaume Matas, 21.436, Santiago Abascal 12.000 i Cristóbal Páez 12.000 més,
qui es va emportar la resta? Perquè si la suma d’aquestes quantitats (que sumen
una mica més de 120.000 euros) es compara amb els 48.000 milions (o més) que
tenia Bárcenas en diferents comptes en bancs suïssos, estem parlant, com aquell
que diu, de calderilla. Algú es pot
creu que Bárcenas s‘emportava molts més diners que no repartia? I si era així és
perquè, a part de tresorer, també era testaferro, és a dir, un home de palla a
qui donar-li les culpes si un dia s’acabava descobrint tot.
És evident que, per molt que ho neguin, la cúpula
del PP estava totalment assabentada del que estava passant i, encara que se’ls
pugui acabar declarant innocents, per a la major part de l’opinió pública, són
culpables de l’entramat corrupte més gran que mai ha existit a Espanya. Ni els
ministres de Franco eren tan lladres...
CONSULTA GLOBAL. La Muriel Casals, presidenta
d’Omnium Cultural, es mostra oberta a que l’any 2014 la consulta es faci més
enllà dels límits geogràfics de Catalunya i, fins i tot dels Països Catalans. O
sigui, a la consulta hi podrien votar tots els espanyols. Segurament que per al
govern, el PP, el PSOE, UPy D i fins i tot per a IU, no hi hauria cap tipus d’impediment.
Això permetria saber, a part dels hipotètics independentistes que hi ha a
Catalunya, quans, arreu d’Espanya són realment progressistes i estarien
disposats a acceptar Catalunya com un nou estat d’Europa.
De totes maneres, la consulta no seria
vinculant per als interessos de Catalunya, perquè, de fer-se així, segur que
mai ens podríem independitzar i, per tant, hauríem d’aplicar noves fórmules,
com ara la declaració unilateral d’independència encara que així ens arrisquem
a no ser reconeguts per la majoria dels països actuals.
AUTOS LOCOS. Un dels actes de la festa major
que va a més, són els Autos Locos, una mena d’andròmines terrestres sense motor
i que aprofiten la pendent de l’avinguda de Catalunya per a poder-se moure.
Aquest any es va retardar l’horari respecte a l’any passat (de la intempestiva
hora de les 3 de la tarda, a la mes decent de les 5) Segurament per això la
gent omplia les voreres i fins i tot la calçada de l’avinguda de Catalunya. Però
com tot no pot ser tan bonic, per als que ens agrada més tirar fotos que veure
els aparells en si, ens ho varen posar molt difícil per a poder captar bones
instantànies, fins i tot instantànies a seques. Al final, com vaig veure que em
seria del tot impossible, vaig optar per abandonar l’acte.
SOPAR, RAP I ROCK. Varem tornar a la zona del
castell per a donar suport a Surt al Castell i participar de la seva programació.
Ahir tocava rostida (una salsitxa i una botifarra) Mentre sopàvem actuaven els
grups locals de rap Furtivos Decentes, Zone i Potencia Extrema. A la lletra del
darrer tema del tercer d’aquests grups vaig poder escoltar algun missatge que
no em va passar desapercebut i, ràpidament el vaig identificar amb una multitud
(sí, he dit bé, multitud) de pintades que van aparèixer fa uns mesos arreu d’Amposta:
A paso de calle i FD. Abans de començar el rock pròpiament
dit, abandonarem el recinte cap a les pistes poliesportives del carrer Sebastià
Juan i Arbó.
MÚSICA DELS ANYS 80. Organitzat pel pub Sotavento,
hi havia música disco dels anys 80.
En principi semblava que seria una bona opció per acabar la nit, però al
arribar a la taquilla ens van dir que l’entrada costava 10 €, això sí, amb dret
a consumició. Com que ja devia de ser més de la una i no ens volíem quedar
gaire estona, el preu ens va parèixer una mica car, fins i tot per als que
volien passar allí molt més temps que nosaltres. Si ho van fer per a
seleccionar a la gent, em sembla bé, però si no va ser així, penso que amb els
temps que corren, el preu era car. Per tant ens varem d’haver de buscar una
alternativa: el bar del parc dels Xiribecs.
MÚSICA CLÀSSICA. Allí actuava un quartet de
clarinets format per músics de la Lira Ampostina. Ja us podeu imaginar que quan
hi varem arribar ja s’estava acabant, per tant, la vetllada va acabar amb una
conversa amb els amics i una roda d’acudits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada