LA VIA AUGUSTA : DIARI DE L’AGOST. DILLUNS 26

dilluns, 26 d’agost del 2013

DIARI DE L’AGOST. DILLUNS 26

VACANCES. Imagino que els que m’heu seguit durant tot el mes d’agost us en heu adonat que he estat callat uns dies. El motiu ha estat una escapadeta que em fer de 5 dies a un territori preciós (no tant com el nostre): el comtat de Treviño, Àlaba, Burgos i la Rioja.

Un resum ràpid seria aquest.

Església de la Puebla de Arganzón.

Dimecres 21. Viatge d’anada. A mitja tarda varem arribar a la Puebla de Arganzón, un municipi que forma part del Comtat de Treviño, un territori geogràficament enclavat dintre de la província d’Àlaba però que depèn administrativament de Burgos.

Dijous 22. Visita a Vitòria, sense cap mena de dubte, el millor de tot el viatge: un cas antic preciós amb molts de monuments dignes de veure’s i una zona de tapes exquisida i plena a rebentar a l’hora de dinar. Un amic casteller em va recomanar un parell d’establiments, però no va ser possible dinar allí perquè estaven plens. Finalment varem poder dinar a un petit restaurant de tapes i pizzeria d’un carrer del costat. Va estar força bé.

Divendres 23. Visita a Miranda de Ebro. La Puebla de Arganzón està equidistant (més o menys) de Vitòria o Gasteiz (u oficialment Vitoria-Gasteiz) i Miranda de Ebro.

El casc antic de Miranda està literalment aixecat, es a dir, en obres. T’aconsellen veure el que anomenen CIMA (Centre d’Interpretació de Miranda Antiga) on hi ha un jardí botànic i el castell reconstruït recentment. No ens van deixar entrar amb la gossa. Per la tarda hi varem tornar (esta vegada sense l’Electra) i el cert és que encara o comprenem el motiu pel qual no deixen entrar gossos, ja que el jardí està força deixat i el castell és d’aquells que no queda res d’antic i s’ha reconstruït per a que la gent es faci una idea de com era...

Logotip de Vitoria-Gasteiz.

La part moderna de la població compta amb un gran eixample molt comercial però amb pocs restaurants i bars de tapes. Per a que us feu una idea a la una del migdia, la gent, pren cafès. Això sí, al restaurant on dinarem, en van deixar entrar a Electra. Una vegada ja en varem cansar de Miranda, anàrem fins a Santa Gadea del Cid, un poblet amb un recinte medieval amb portes d’accés i castell.

Dissabte 24. Aquest dia el dedicarem a visitar el Comtat de Treviño pròpiament dit. Ja que hi érem, al menys, poder dir que el varem poder conèixer. La principal visita la férem pel dematí, a un lloc anomenat Santorkaria, prop del poble de Laño. Allí hi ha un conjunt de coves artificials (millor dit, dos, l’altre és las Gobas i es troba just a l’altre costat de la vall) Aquestes coves van començar a ser habitades a partir del segle VI, durant més o menys dos segles i més tard, quan la gent ja se’n van anar a viure a Laño, van servir per a fer-hi enterraments. Després de dinar al restaurant Venta de Armentia, a l’entrada del poble del mateix nom, per la tarda caminarem una estona per la vall del riu Ayuda i més tard, ja pràcticament fosc, visitarem el poble de Treviño.

L'Ebre al seu pas per Miranda de Ebro.

Diumenge 25. Retorn cap a casa no sense passar abans per Haro, la que es considerada capital de la zona vinícola de la Rioja. El de l’agència de viatges de Miranda ens havia parlat molt bé d’aquest poble tot i la rivalitat existent entre tots dos pobles veïns. I el cert és que va tenir tota la raó. La millor visita després de Vitòria. Fins i tot crec que ens va saludar l’alcalde. Prop de l’ajuntament vaig veure un senyor molt ben vestit (tenia tota la pinta de polític) i en veure que el miràvem, ens va saludar. En arribar a la seu de l’ajuntament varem veure una boda.

Una de les coses que més em va cridar l’atenció d’Haro, van ser el gran nombre d’escultures que representen oficis de la població com per exemple peller, boter, músic, criador de vins, etc.

Ja baixant ens varem parar a Maella, una població que tot i parlar Lapao, ens entenien perfectament. Allí li varem comprar préssecs a la senyora Miguela i ens va obsequiar amb un potet de melmelada casolana.