DIARI DE L’AGOST. DIA 12

BOUS. Parlar de les festes d’Amposta és sinònim de bous, encara que tinguin molts de detractors; quasi segur que tants com aficionats el que passa és que són menys sorollosos. Un masdenvergenc anònim (bàsicament perquè no recordo com es deia) va dir una vegada per la ràdio que els boveros són un lobby (o grup de pressió) Mai ningú ho havia definit tan bé.

Tot això ve al cas perquè ahir hi va haver una cogida. Sembla ser que la persona que va ser agafada pel bou va patir una gran ferida oberta i el bou es va trencar una banya i per culpa d’això aquell bou ja no podrà ser embolat. Hi va haver gent que es va lamentar més pel mal del bou que el de la persona. Com diria aquell: qui no vulgui pols que no vagi a l’era. Però arribat a aquest punt cal interessar-se per la salut de l’accidentat i també que el bou (que pobre no en té cap culpa), pugui superar l’entrebanc.

ACCIDENT DE COTXES. I parlant d’accidents, ahir n’hi va haver un prop de casa entre dos cotxes; el típic, un es va saltar un cediu el pas i va topar contra l’altre que tenia preferència. D’accidents així en passen cada dia i per molts de llocs. Així, per què en parlo? –Us preguntareu- Perquè van trucar a la policia local i no hi havia ningú de disponible, sembla ser que tots estaven als bous... No torejant, sinó dirigint la circulació i fent tasques informatives. Però no tenim als de protecció civil que poden fer perfectament això? El conductor d’un dels cotxes se’n va alegrar de que no acudís la policia local. Per què serà? Afortunadament no hi van haver ferits greus, tal i com ens va explicar l’altre conductor, el que no tenia culpa.   

EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA. L’amic Joaquim Moya, més conegut com Jokin o Patente de Corsario, està exposant una col·lecció de fotografies a la sala d’exposicions de l’antiga Caixa Tarragona (avui fundació la Pedrera), a l’avinguda Alcalde Palau. Encara que hi estava convidat al vernissatge (inauguració en culte), només vaig poder arribar cap al final, quan quasi no hi quedava ningú. Són els deures que tinc com a president de la colla castellera, ja sé sap... Ahir per la tarda la vaig poder anar a veure amb tranquil·litat (o no, ja que Joaquim és molt xerrador i només començar ja ens va preguntar si ens havia agradat) Quan ja estàvem fora al carrer fent-la petar (quina novetat!), va passar un antic regidor amb la seva actual esposa. En voler entrar li va dir que ja eren més de les 9 i que anava a tancar. L’exregidor li va recriminar que no l’hagués convidat personalment i Joaquim es va disculpar.

La meva invitació la vaig rebre via el departament de protocol de l’Ajuntament d’Amposta, també com exregidor que sóc i, per tant, he de pensar que a ell també sé li va enviar. Però igual no tenen l’adreça on viu ara i la invitació no li va arribar. Això ja li passava quan ara regidor de l’equip de govern i sé li havia de notificar alguna sanció de trànsit. Al final havia de fer-se via Butlletí Oficial de la Província.

CANTAUTOR. Molt prop d’allí, al Cafè Ítaca, hi actuava el Sobrino del Diablo, un cantautor d’aquells compromesos. Quan hi varem arribar ja només poguérem escoltar 3 cançons.

LA VIA CATALANA CAP A LA INDEPENDÈNCIA. Avui he sabut que des del correu oficial de l’alcaldia d’Amposta s’està enviant a la ciutadania un dossier sobre la Via Catalana cap a la Independència. Personalment penso que no és el mitjà més oportú. Hi ha d’altres mecanismes molt més neutres. Després quan es parli de les vinculacions de l’ANC amb alguns patits polítics, hi haurà que no hi estigui d’acord. Però la realitat és la que és. Per cert, sembla ser que el correu oficial del sinyó ancalde és alcaldia@amposta.cat, mentre que a la pàgina web de l’Ajuntament d’Amposta figura la següent: manferre@amposta.cat. Són correctes totes dues? Fa uns dies (abans de començar festes) li vaig enviar un correu a la segona i encara no he rebut cap resposta. Serà què no el mira mai? Li hauré de reenviar a l’altre.

PERE NAVARRO. El líder dels socialistes catalans rebutja que el PSC participi oficialment a la cadena humana que es farà l’11 de setembre, perquè, admet, que això divideix el parit. I no anar-hi, no divideix el partit? Coneixeu allò de la botella mig plena i mig buida? Igual.