Dissabte passat, el Periódico de Catalunya
portava el següent titular: Els savis de Montoro demanen a pujar l’IVA
reduït al 21%.
En llegir-lo vaig trobar a falta les
cometes al mot savis. Es a dir, des del meu punt de vista el titular hauria
d’haver estat el següent: Els ‘savis’ de Montoro demanen a pujar
l’IVA reduït al 21%. La meva dona, si fa o no fa va pensar el
mateix que jo...
Quina diferència hi ha en posar savis
o bé ‘savis’? Els qui llegiu o escriviu sovint, crec que la resposta
és innecessària, no obstant, ho explicaré per als més despistats: Savi,
així, sense cometes, té tot el significat que li dóna el diccionari: el
què té saviesa. Saviesa: per als grecs antics incloïa
la virtut i el coneixement. O bé aquesta molt més actual i completa:
Ampli coneixement dels problemes vitals, agudesa per a comprendre les
diverses situacions i les diferents persones, coneixement clar dels valors
i de la seva jerarquia, acceptació no atemorida de les incerteses i complexitats
de l'existència i gran tacte i habilitat per tractar amb els altres.
I ‘savis’ (amb cometes) equival
a dubtar del sentit ampli de la paraula, es a dir: de savis no en tenen
res.
Si Cristobal Montoro és el Ministre d’Hisenda
y Administracions Públiques, cap pensar (que no entendre) que al seu equip
hi ha professionals experts en tems de fiscalitat i organització de l’administració
de l’estat (què és l’administració pública de la seva competència) Però
quan et pares a analitzar les solucions que donen als problemes que afecten
a tota la societat, te’n adones que opten per escollir les més fàcils,
aquelles que potser et resoldran el problema a curt termini, però que a
la pràctica es converteixen en inapropiades, ineficaces i insuficients.
Després de la darrera reforma de l’IVA,
un dels bens i serveis (així és com sé contempla a la llei) que van deixar
de tributar pel tipus reduït per a passar a tributar pel general, va ser
la cultura. Si escolteu als professionals del sector (productors, actors,
empresaris, etc.) tothom us dirà que és un dels pitjors disbarats que s’ha
fet al país en els darrers anys. L’efecte immediat és la pèrdua d’espectadors
a les diferents obres de teatre, concerts, cinema, etc. Evidentment, des
del sector, s’ha hagut de buscar una solució per a no desaparèixer: abaixar
els costos tan com és hi és possible per a que l’entrada pugi, al menys,
mantenir el preu. Ara bé, quan al govern els interessa te’l baixen, com
en el cas de les corrides de toros que van tornar a tributar pel tipus
reduït.
Sense considerar-se savis, experts em
matèria tributària i fiscal, demanen una reforma molt més àmplia i que
no es quedi només un apujar els tipus de l’IVA que, entre d’altres coses,
repercutirà en productes tan bàsics com el de l’alimentació humana i animal (a excepció d'alguns productes considerats de primera necessitat)
A un país com Espanya on l’economia
submergida és pràcticament ¼ part de la totalitat que es genera, digueu-me
a mi si no és podrien destinar molts més recursos a lluitar contra el frau
que, sense cap mena de dubte, és una de les xacres que tenim.
Sense cap mena de dubte incrementar els
tipus d’IVA suposaran més economia submergida. Així, no és estrany que
quan et canvien un termo et preguntin si els vols amb IVA o sense,
tal com us vaig explicar no fa massa dies. I és que estalviar-te
un 21%, és molt llaminer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada