XAVIER RIBERA
D'acord, accepto que l'entrada de la Guàrdia Civil al Parlament i al Palau de la Generalitat és mancada de tota estètica i del tot desproporcionada; veure'ls amb la cara tapada campant per les institucions catalanes esdevé una sobreactuació poc edificant i incòmode. També puc acceptar que la sobtada reconversió independentista convergent va desempolsar la carpeta del 3% (4%?), que els governs de Madrid guardaven sota pany i forrellat en l'arxivador a on es guarden les carpetes de les indecències; formava part d'aquells draps bruts que només es tapen amb altres draps bruts. I ara fa tres anys l'expresident Pujol obria la caixa dels trons destapant una trama familiar que encara supura ('la deixa'); seria ingenu pensar que ningú (governs de Madrid, Casa Reial...) en sabés res fins llavors. No crec en les coincidències, però això no impedeix que la trama existís.
Això no obstant m'indignen els qui, aquí o allà, cobrant o de franc, es dediquen a barrejar pomes amb peres. L'entrada de la benemèrita a les institucions catalanes abans citades ha fet que no pocs l'hagin barrejat amb el referèndum de l'1 d'octubre. D'acord, potser sí que sense el procés s'haguessin estalviat hiperventilació, però no és menys cert que el 3% és una realitat que pocs s'atreveixen a qüestionar a hores d'ara. Llavors, quan s'esquincen les vestidures dient que els ataquen perquè són independentistes, els recordaré que, a part d'independentistes, són uns presumptes xoriços.
El més trist de tot plegat és que la corrupció catalana, com l'espanyola, ja fa anys que s'hauria d'haver destapat, però tots estaven massa distrets en enriquir-se. Si ha estat el procés el que ha engegat el ventilador de la merda, doncs benvingut sigui el procés; almenys haurà servit per això. També hi ha la teoria del peix que es menja la cua: Convergència es fa un lífting independentista per amagar les arrugues de la corrupció…
Paradoxalment, penso que si algú hauria d'enfadar-se amb el 3% i les distintes trames corruptores (Pujol...), a part dels contribuents, és el món independentista. Desenganyem-nos, la corrupció és el pitjor enemic del procés. És per això que molts republicans s'incomoden davant l'allitament d'ERC amb el PDeCat. Els sacrificis (Junts pel Sí) tenen data de caducitat i s'albiren irrepetibles.
Caldria separar els enjudiciaments derivats del procés que, al marge dels seus desencerts, em semblen desproporcionats, de les corrupteles variades de l'exconvergència, del tot reprovables.
D'acord, accepto que l'entrada de la Guàrdia Civil al Parlament i al Palau de la Generalitat és mancada de tota estètica i del tot desproporcionada; veure'ls amb la cara tapada campant per les institucions catalanes esdevé una sobreactuació poc edificant i incòmode. També puc acceptar que la sobtada reconversió independentista convergent va desempolsar la carpeta del 3% (4%?), que els governs de Madrid guardaven sota pany i forrellat en l'arxivador a on es guarden les carpetes de les indecències; formava part d'aquells draps bruts que només es tapen amb altres draps bruts. I ara fa tres anys l'expresident Pujol obria la caixa dels trons destapant una trama familiar que encara supura ('la deixa'); seria ingenu pensar que ningú (governs de Madrid, Casa Reial...) en sabés res fins llavors. No crec en les coincidències, però això no impedeix que la trama existís.
Això no obstant m'indignen els qui, aquí o allà, cobrant o de franc, es dediquen a barrejar pomes amb peres. L'entrada de la benemèrita a les institucions catalanes abans citades ha fet que no pocs l'hagin barrejat amb el referèndum de l'1 d'octubre. D'acord, potser sí que sense el procés s'haguessin estalviat hiperventilació, però no és menys cert que el 3% és una realitat que pocs s'atreveixen a qüestionar a hores d'ara. Llavors, quan s'esquincen les vestidures dient que els ataquen perquè són independentistes, els recordaré que, a part d'independentistes, són uns presumptes xoriços.
El més trist de tot plegat és que la corrupció catalana, com l'espanyola, ja fa anys que s'hauria d'haver destapat, però tots estaven massa distrets en enriquir-se. Si ha estat el procés el que ha engegat el ventilador de la merda, doncs benvingut sigui el procés; almenys haurà servit per això. També hi ha la teoria del peix que es menja la cua: Convergència es fa un lífting independentista per amagar les arrugues de la corrupció…
Paradoxalment, penso que si algú hauria d'enfadar-se amb el 3% i les distintes trames corruptores (Pujol...), a part dels contribuents, és el món independentista. Desenganyem-nos, la corrupció és el pitjor enemic del procés. És per això que molts republicans s'incomoden davant l'allitament d'ERC amb el PDeCat. Els sacrificis (Junts pel Sí) tenen data de caducitat i s'albiren irrepetibles.
Caldria separar els enjudiciaments derivats del procés que, al marge dels seus desencerts, em semblen desproporcionats, de les corrupteles variades de l'exconvergència, del tot reprovables.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada