dissabte, 31 d’octubre del 2026

divendres, 30 d’octubre del 2026

LA IGNORÀNCIA DE L’HUMIL

Vaig tindre un amic pràcticament de la mateixa edat del meu pare que un dia em va dir, ‘Jo voto a la dreta perquè són els que tenen; si els que tenen no ens en donen, qui ho farà?’

La gent humil, els ignorants, els analfabets, molts d’ells ‘fills’ d’aquella Espanya dels primers anys de la dictadura que els pares treien de l’escola per anar a treballar al camp, sovint, no entenien com funciona l’estat del benestar, segurament, perquè ningú els ho va explicar. Qui té, no dona... Qui té, encara en vol més i així, cada dia, serà més ric del que ja és.

Quan la dreta parla d’abaixar els impostos, tot i que sigui una mesura atractiva, té gat amagat, ja que no deixa de ser una mesura populista que, a la llarga, comportarà greus conseqüències.

A les persones més humils, com són la majoria dels jubilats i pensionistes, les rebaixes d’impostos no els afecten pràcticament en res, perquè, si surten beneficiats a l’hora de fer la declaració de la renda, la quantitat que es puguin estalviar, pot arribar a ser tan insignificant que s’aproparia molt a zero. En canvi, aquesta mateixa rebaixa d’impostos la pot acabar pagant molt cara. Aquí teniu l’explicació.

Els impostos graven proporcionalment les rendes. Com més altes són les rendes, més impostos es paguen; a rendes més baixes, menys o fins i tot zero quan es tracta de rendes molt baixes, com ara aquells que només cobren la pensió mínima de jubilació o el salari mínim interprofessional, almenys que tinguin altres ingressos addicionals, com ara les rendes per lloguers. Per tant, penso que ha quedat clar que contribueix més qui guanya més i que si s’abaixen els impostos, contribuiran menys i hi sortiran guanyant. La dreta sempre ha beneficiat els seus, no a les classes populars i treballadores.  

Són els impostos l’eina que sostenen tot el sistema públic, sanitat, educació, justícia, seguretat ciutadana, etc. Les pensions també són públiques i, per tant, sense les aportacions al sistema que fan els treballadors, però majoritàriament els empresaris, s’hauria de privatitzar i, creieu-me, els treballadors hi sortirien perjudicats.   

Però que passa amb qui guanya menys? Que si haguessin d’afrontar una gran despesa quirúrgica o hospitalària, no podrien fer-ho per manca de recursos suficients. També tendiren dificultats a l’hora d’enviar els seus fills a estudiar a la universitat perquè s’encariria considerablement. Durant segles, només arribaven a la universitat els fills dels rics mentre que actualment, pràcticament tothom té les mateixes oportunitats, ja que molts estan becats i les beques, en general, també són públiques.

Molt possiblement, la gent humil que es creu les conjectures de la dreta no s’ha plantejat els que li pot arribar a costar la vida sense tot allò que, ara, paga l’estat a través de la sanitat pública. Aquí van uns exemples:

-Un tractament oncològic, de mitjana, uns 90.000 €; una operació de cataractes, entre 1.800 i 3.500 €; un dia d’ingrés hospitalari, uns 520 €; una operació de pròtesi de genoll, entre 10.000 i 18.000 €; un TAC o una ressonància magnètica, entre 150 i 400 €, etc.  

També es veurien molt afectades les ajudes a la dependència, les prestacions de l’atur i les pensions no contributives, la qual cosa repercutiria directament amb les persones ingressades en residències de la tercera edat i amb el consum bàsic de les famílies (alimentació, higiene, roba i calçat...). Indirectament, també es perdrien molts llocs de treball dels sectors afectats perquè la falta de recursos faria augmentar les llistes d’aturats; uns aturats que difícilment cobrarien una prestació suficient per a poder sobreviure.   

Les eleccions del 29-N no van de votar a la dreta o a l’esquerra, van de democràcia, de llibertats i d’estat del benestar. Si guanya la dreta, tots els avenços que s’han produït durant dècades gràcies a les lluites i reivindicacions socials quedarien reduïdes a la mínima expressió. 

LA LLUM I EL COLOR DE LA NOSTRA TERRA 1.084

VIATGE A ITÀLIA. Pisa 19

dimecres, 28 d’octubre del 2026

QUÈ PASSA AMB LES TERRASSES? 2

En un escrit anterior us parlava de les terrasses dels establiments de restauració a Amposta i, concretament, a l’apartat que fa referència a l’ocupació de la via pública i sobre l’ordenança que les regula. Us explicava que vaig llegir l’ordenança i que la vaig trobar completíssima i que, difícilment, es podia millorar.

Llegida aquesta ordenança s’hi troben coses si més no, curioses. Coses que, si s’apliquessin, ja no dic correctament o no, sinó el fet de fer-se complir, no m’haurien semblat tan singulars.

Per a qui es vulgui llegir l’ordenança, està publicada al Butlletí Oficial de la Província de Tarragona (BOPT) del 30 d’octubre de 2017, per tant, ja governant des de feia un parell d’anys Esquerra d’Amposta-Esquerra Republicana de Catalunya (EA-ERC), té el número 2017-08761 i es diu així: ‘Ordenança municipal reguladora de l’ocupació de la via pública, amb taules, cadires i instal·lacions anàlogues’.

L’ordenança és d’obligat compliment per aquelles terrasses que s’instal·lin a partir de la publicació al BOPT i, en alguns aspectes, deixa al marge les que ja existien abans d’aquella data, com per exemple, la delimitació amb pintura a terra de la zona a ocupar. No recordo haver vist mai cap terrassa delimitada per marques de pintura...

Un dels aspectes que més afecten els veïns dels establiments, tinguin o no terrassa, és l’horari de tancament. Segons l’ordenança, el tancament dels establiments dedicats al subministrament de begudes i menjar al mateix local o terrassa exterior és, de diumenge a dijous, fins a la 1 de la matinada i, mentre que divendres, dissabtes i vigílies de festius es poden tancar una hora més tard. També es fa incís que les terrasses tenen el mateix horari que l’establiment i que en cap cas hi poden quedar clients més tard de l’hora de tancament.

És possible que als llocs cèntrics, com la plaça del mercat o l’avinguda de la Ràpita, aquests horaris es respecten, però hi ha d’altres establiments més allunyats del centre neuràlgic d’Amposta que poden tancar a les tres o les quatre del matí i, de vegades més tard, amb clients fent-la petar davant la porta del local. Ho dic perquè ho pateixo.  

L’ordenança també regula els elements que formen part de les terrasses (taules, cadires, etc.) i que, una vegada acabada l’activitat comercial, hauran de ser apilats i recollits sense causar problemes a la via pública fins a l’hora de tancament del local. Hi ha establiments que incompleixen taxativament aquesta normativa.

La majoria dels locals tenen la capacitat de poder guardar les taules i cadires a l’interior una vegada han tancat, però els hi és molt més fàcil deixar-les a l’exterior i evitar així haver-les de treure cada matí.

La plaça més gran i més concorreguda d’Amposta és la plaça del mercat. En altres ciutats seria obligatori guardar una certa harmonia entre les diferents terrasses i, una cosa encara més important, que aquestes es poguessin retirar juntament amb el mobiliari propi de la plaça. Però a Amposta no és així.

A l’altre escrit us parlava del tancament de l’establiment anomenat la Bacallaneria i que no havien retirat la terrassa. Recentment, n’ha tancat un altre, lo Mercat, un bar dedicat principalment a fer llesques, entrepans i tapes. Lo Mercat, com fa uns mesos va fer la Bacallaneria també ha tancat portes sense retirar la terrassa on exercia, pràcticament, tota la seva activitat. Actualment, les dues terrasses ocupen una part important de la plaça tot i no oferir cap servei. 

Temps enrere, vaig sentir dir que la plaça del mercat s’havia de reformar quan encara no fa dues dècades des de l’última remodelació integral que es va fer. La degradació de l’espai i la poca intervenció de les nostres autoritats en permetre que cadascú pugui fer el que vulgui, l’han convertit en un espai gens atractiu. Potser per això van decidir tancar els dos establiments esmentats.

Recordo que quan s’havia de reformar, des del PSC-PM, grup municipal del qual n’era regidor, es va demanar a l’equip de govern d’aquella època (Convergència i Unió) que tots els elements que formessin part de l’espai fossin retràctils per a poder albergar, si calia, un gran esdeveniment, tipus concert o similar. No es va fer.

Si s’acaba fent la remodelació, caldrà veure si la plaça del mercat es converteix amb l’espai que la ciutat necessita i, aprofitant l’avinentesa, es posa una mica d’ordre dintre del caos existent actualment. Una plaça és per a ús de la ciutadania i no perquè els propietaris de locals de restauració l’ocupin permanentment amb el beneplàcit dels diferents equips de govern que han passat per l’Ajuntament.  





  
 

LA LLUM I EL COLOR DE LA NOSTRA TERRA 1.082

VIATGE A ITÀLIA. Pisa 17