Aquest any commemorem el 20è aniversari de la gran diada de l’11 de setembre de 1977. És veritat que un any abans i d'una manera més improvisada, grups de gent jove de perfil independentista van celebrar-la per primer cop en llibertat després de la mort del dictador. Però va ser l’any 1977 quan va tenir lloc la primera gran manifestació en democràcia i llibertat. Es diu que va aplegar més d’1 milió de persones. Però a partir d’aquella data el simbolisme de la Diada ha anat perdent força. Jo hi vaig assistir a unes quantes. Si la memòria no em falla a les de 1978 i 1979. Ja en aquell temps on encara no s’havien celebrat les primeres eleccions autonòmiques, ja es podien escoltar alguns crits contra determinats partits, també de l’esquerra. Un d’aquells anys, la pancarta de la capçalera ja portava el lema de: “som una nació”. Així, si algú creu que s’ho va inventar ERC, res de res.
Com he dit, la diada ha anat perdent gas i avui els actes institucionals tenen poca força i només grups independentistes, normalment més enllà d’ERC, fan que perduri íntegre l’esperit de l’11 de setembre.
Al Punt d’avui hi llegia que a Sant Hilari de Sacalm es ret homenatge a Josep Moragues i Sobrevia (Sant Hilari (la Selva)-1669, Barcelona-1715), al monument alçat amb el seu honor. Però a la resta de pobles d’arreu de Catalunya, avui, vint anys després, no existeixen símbols representatius per commemorar la fita històrica, llevat comptades ocasions. Barcelona, per exemple, ho fa davant del monument de Rafel Casanova, el que va ser conseller en cap de la ciutat. Però Rafel Casanova és més un mite que un heroi real.
Personalment penso que s’hauria de fer. Que vint anys després, els motius que van impulsar les primeres diades segueixen tenint la mateixa validesa. És cert que Catalunya ha recobrat bona part de les seves llibertats, però no totes. No fa gaires dies escrivia aquí al mateix blog el tema de la prohibició per part de la RFEF del partit de futbol amistós entre Catalunya i els Estats Units. Al segle XXI és intolerable que segueixen passant coses com aquesta. I la llista, si anéssim pensant es podria fer inacabable.
Per això encoratjo a les institucions democràtiques a alçar monuments en honor dels herois de l’11 de setembre de 1714 i fer-los, encara que només sigui un cop a l’any l’homenatge que es mereixen ells i el poble de Catalunya!
