UN PASITO PA LANTE, MARIA; DOS PASITOS PA TRAS

Ja m’estranyava a mi! L’altre dia, el president de la Conferència Episcopal Ricardo Blázquez va parèixer, es va intuir amb les seves paraules, què demanava perdó pel paper de l’Església Catòlica a la Guerra Civil Espanyola i el franquisme. Només el cardenal de Sevilla Carlos Amigo Vallejo es va mostrar amb la mateixa sintonia. Avui llegeixo que la Conferència Episcopal desmenteix que Ricardo Blázquez va voler dir el que va dir. Conclusió: si l’Església Catòlica no condemna el paper jugar per aquesta durant la guerra i la dictadura, vol dir què encara hi està d’acord. Està d’acord amb les morts d’innocents, amb totes les atrocitats que es van fer, etc. No és aquesta gent que diuen que hi ha un cel i que només els bons hi aniran... ah! Què si es confessen i se’n penedeixen igual hi van? Això és jugar amb “parany”.

Si més no, si algú encara no se n’havia adonat, ja sabem que és el que pensa la cúpula de l’Església espanyola... i així volen guanyar feligresos, amb actituds com aquesta? Anem bé!

ELICES- 1; PP + CiU-0

El Tribunal Suprem ha acabat arxivant la denuncia que va fer el “tot poderós” alcalde de Tarragona duran diverses legislatures (gràcies a una moció de censura contra l’alcalde Recasens) a la senador de l’entesa i regidora del grup socialista a l’ajuntament tarragoní María José Elices. Elices va insinuar que Nadal havia intervingut a l’hora de fer la nova variant de la carretera nacional per a que aquesta passés prop de la projectada urbanització de Terres Cavades promoguda, segons Elices per diversos amics de l’alcalde. Recordem que l’enrenou de Terres Cavades va costar el càrrec al regidor d’urbanisme de Tarragona Àngel Fernández, germà d’uns del promotors de la urbanització.

L’alcalde Nadal va interposar una querella contra la senadora socialista. Per això havia de comptar amb el vist i plau del Senat que li havien de retirar la immunitat parlamentaria. PP i CiU van unir “esforços” per a votar tots plegar. Una cosa (retirar la immunitat) què, crec recordar, no havia passat mai fins llavors. CiU no podia fer un altra cosa si el denunciant era un membre destacat del seu partit. El PP perquè es tractava d’una socialista i amb això ja en tenia prou. Finalment el Suprem no els ha donat la raó, però li ha costat (de moment) la carrera política a la exsenadora. En el títol posava que el resultat ha estat 1-0 a favor de Elices, però la veritat és que em sembla que ha guanyat per “golejada”

POBRE DELTA!

Les noticies que van apareixent dia sí, dia també a tots els mitjans, no són gaire optimistes en el tema de la conservació del Delta de l’Ebre.

Cada cop hi ha més regadius i “gota” per aquí, “gota” per allà, al final quasi no quedarà aigua per a baixar. Només falta que el govern de l’Aragó, tingui al cap fer macroprojectes recreatius. Criticàvem els camps de golfs que es volien fer a València i Múrcia i ara omplirem tota la conca d’aquests projectes. Tant gent hi ha que juga al golf? O és simplement un esport de moda? És un esport d’elit només a l’abast d’uns pocs? Caldria fer un debat en profunditat sobre la conveniència de fer-ne tants i per a qui els estem fent.

Després estant les comunitats de regants que segueixen capficades a construir sistemes de dics per tal de protegir, no el delta, sinó la parcel·la d’arròs del seu soci.

Que l’Ebre i el seu delta estan sentenciats a mort? ja ho sabem i ho sabien els científics de fa molts anys. El canvi climàtic, segurament, farà d’accelerador del procés. Un procés que va començar amb la construcció de les grans preses de Mequinensa i Riba-roja d’Ebre i que s’ha tardat massa anys a discutir com es pot protegir. I a sobre cada vegada li surten més enemics en forma de voler aprofitar les aigües del riu.

Es diu que l’aigua serà el petroli de les properes dècades. Fins i tot he sentit a parlar de la guerra de l’aigua. Si en tenim poca cal buscar la manera d’economitzar-la abans de que sigui massa tard i les actuals polítiques no van encaminades a fer-ho.

La gent deu de pensar que mentre hi hagi aigua cal mirar com es gasta (però com es gasta, en present) En lloc de mirar com estalviar-la per a que en el futur en segueixi havent-hi.

Fa un parell d’anys vaig poder veure las Tablas de Daimiel. Vàrem poder visitar el centre d’interpretació de l’aigua i el parc nacional. Jo que sóc aficionat a la fotografia i m’acabava de comprar una camera digital, us he de dir que no en vaig tirar ni una! Feia pena. Durant molts anys hi ha hagut una sèrie d’extraccions il·legals que han portat el parc a un procés de pèrdua d’aiguamolls que si no és irreversible, quasi. Ara se hi volen posar mesures. S’han tancat alguns pous. Però possiblement les solucions han arribat massa tard.

Al delta de l’Ebre li està passant el mateix i no es vol actuar amb la celeritat i eficàcia que caldria. Quan arriben les solucions arribaran fora de temps i, segurament, no les millors...

ENQUESTA SOBRE ELS POLÍTICS CATALANS

Suposo que demà sortirà a tots els mitjans. Aquest matí s’ha fet un petit avançament per la ràdio. Jo ho he escoltat a la Cadena SER. Segons aquesta enquesta encarregada pel mateix govern de Catalunya, la valoració dels polítics catalans és la més baixa de la història i que si en aquests moments hi haguessin unes eleccions la participació seria molt baixa. A això és preocupant. Cal donar un nou impuls a la vida política d’aquest país. Un país que ha tingut massa polítics “professionals” durant massa anys. De professió? Polític. I això no és bo. Qui està en contacte a diari amb el ciutadà se’n fa un fart d’escoltar-ho: “Com a molt 8 anys i prou, és el que haurien d’estar els polítics”. I si ens fixem amb alguns d’ells, veurem que fa un grapat d’anys; tants que quasi no ens en recordem de quan van aparèixer per primera vegada a la escena política. Pujol, per exemple, va ser vint-i-tres anys President de Catalunya, però quant feia que estava en política activa? Recordo que es deia que algunes nens nascuts després de 1980 només havien conegut a ell com a President i ja tenien edat d’anar a votar!

Una altra cosa que al meu modes entendre s’hauria de fer és donar una resposta real als problemes que planteja la ciutadania. Donar resposta comarca per comarca, poble per poble. Si hi ha una necessita, cobrir-la. Si hi ha una mancança, fer-la...

Les Terres de l’Ebre hem tingut, històricament un dèficit greu de infrastructures. En aquest moments hi ha projectes sobre la taula, aprovats amb ampli consens dels partits polítics al territori: La perllongació de l’autovia de l’interior o de la plana, el desdoblament de l’eix de l’Ebre per a convertir-lo en autovia, etc. Quan veurem fet realitat aquest projectes? He sentit opinions de gent que diuen que ells ja no ho veuran... i no són tant vells...

Un altre exemple: l’anunciat hospital de Tortosa. Ens passem la vida discutint per temes, no diré que intranscendents, però si menors. A la llarga acaba perjudicant l’interès general dels ciutadans. Quan un projecte es posi per primer cop sobre la taula ja haurien d’estar analitzats tots els pros i els contres i a partir d’aquí ser aprovat amb la major celeritat possible i de seguida enllestir tot el projecte per a que els següent pas ja fos la dotació pressupostària per començar-ho a fer.

Els ciutadans han de percebre aquest treball. Ara pareix que només perceben lluites partidistes que només van en benefici d’uns pocs.

Ja és hora de posar-nos les piles tots plegats? No trobeu?