dilluns, 17 de desembre del 2007

UN EXEMPLE DE TREBALLAR MALAMENT

Hi ha coses que no són noticia i sovint passen desapercebudes al públic en general. Us vull explicar un clar exemple d’allò que no es deu de fer, simplement perquè s’ha fet malament. Els fet van passar fa aproximadament un mes a la carretera C-12 (Charly 12 per a la policia i l’Eix de l’Ebre per a la resta de ciutadans) Un cap de setmana van aparèixer al costat mateix i a l’entrada d’Amposta pel camí de les Comes diversa maquinaria pesada. Dilluns vinent es van començar els treballs de reparació del ferm amb tota la “parafernalia” que això comporta: desplegament material i humà, talla de carretera, molèsties als conductors, etc. Les obres van durar un parell de dies. Total per arranjar una mica més de 100 metres (ho he mesurat amb el meu cotxe) això vol dir que la resta de carretera està bé? Ni de lluny! Tot el tram que hi ha entre la cruïlla de la Carrova per sota del pont de l’autovia fins la rotonda de distribució on és el monument que representa el “nexe d’unió entre l’Ebre i els pobles del Montsià” obra d’Agustí Vizcarro, està pràcticament igual. Així perquè no s’ha fet. Jo també m’ho pregunto.

LA MANIPULACIÓ INFORMATIVA AL PAÍS VALENCIÀ

Una prova evident de les males arts de governar quan s’està al poder molts anys amb majories absolutes, el tenim al País Valencià. L’altre dia es va clausurar (espero que no de forma definitiva) el repetidor que TV3 tenia a la serra de la Carrasqueta (Alacant)

Eliseu Climent, president d’Acció Cultural del País València criticava de forma contundent que el govern català no hagués fet més per impedir-ho i posava l’exemple de les negociacions entre Pujol i Zaplana. Com que no sé com van anar aquelles negociacions i desconec si ara les hi ha hagut o no i en cas afirmatiu, el resultat d’aquestes, no opinaré, però si que diré que dos no negocien si un no vol... I l’actitud de Francisco Camps en aquest tema és, aparentment, d’intransigència!

I com per a mostra un botó, només cal veure el que acaba de fer amb l’atorgament de freqüències de ràdio. 39 de les 43 que es van atorgar es van fer a grups de comunicació afins al PP.

I és que ja sé sap. Qui controla els mitjans té molt de guanyat. Res de nou. Hitler també ho feia i qualsevol dictador que es vulgui mantenir al seu càrrec ho fa. Després es poden permetre fer tota la demagògia del món i la manipulació informativa que es vulgui. Així s’entén el tancament del repetidor. Potser amb la televisió digital això serà impossible, però mentre duri, la supervivència del règim estarà assegurada!

LES ENQUESTES D'OPINIÓ D' INTERNET

Les enquestes d’opinió són una constant a les edicions digitals del diaris. Però per a què serveixen? Tenen alguna credibilitat? No fa massa temps, el blog de referència de les Terres de l’Ebre, la Marfanta del periodista Gustau Moreno, en feia una sobre la valoració dels ciutadans a la gestió de l’alcalde de Tortosa Ferran Bel. Una majoria de més del 50 % “confirmaven” la seva gestió com excel·lent. Jo vaig deixar una opinió dient que hi havia pogut votar diverses vegades i sempre li havia posat un “molt malament” i com jo, d’altres. Al mateix temps li deia que no li donava cap tipus de credibilitat, ja que com jo, havia pogut votar de forma molt positiva la seva gestió un grup de amics i fidels de l’alcalde. Em contestava Gustau que segurament ho havia fet de diversos ordinadors. No havia estat així, només ho havia fet en diversos dies (no tots) en que l’enquesta va estar “penjada”.
Ahir mateix, el Periódico de Catalunya, en feia una on es preguntava l’opinió dels lectors sobre “si era necessari restringir els accessos als mòbils del menors de edat”. Bé, el resultat encara que de forma àmplia creu convenient la restricció, encara hi ha un 12 % que es mostra contrari. Qui forma part d’aquest 12 %? No poden ser els mateixos menors els que han votat per aquesta opció? Evidentment potser així o qualsevol altra possibilitat, inclosa la d’haver-se equivocat al votar! Rarament un pare amb fills pot estar en contra d’aquesta restricció, sinó és que els seus fills no disposin de mòbil, la qual cosa, en els temps que corren, m’ha pareix una mica difícil.

ELS ACUDITS DE MARIANO

Ni Marianito el Corto, ni Mariano Mariano, ni Mariano 1,85... Mariano Rajoy, el nou humorista d'Espanya!
No sé qui li déu d’escriure els discursos a Mariano Rajoy, però quan vol fer una gràcia, com solc dir jo, en lloc de gràcia te “desgracia”. L’altre dia va voler menysprear el tema del canvi climàtic i va dir allò dels seu cosí i que si els homes del temps no endevinaven ni el temps que faria el dia següent. Ahir va voler fer-ho amb l’euro i la carn de conill. Segons ell no és el mateix un euro que dos (?) i per Nadal no és el mateix un conill que un bon capó o un gall d'indi!
Fa gràcia que jo digui que “no és el mateix el conill de taula que el conill de la dona de Rajoy”? La mateixa em fa a mi!