Es veu que un jurat de 6 persones més el tenor Plácido Domingo (després diu que ve Tormentoso Lunes...) eren els encarregat de triar la lletra del l’himne d’Espanya per encàrrec del Comitè Olímpic Espanyol. I l'autor de la lletra escollida un parat manxec. Avui es tenia que presentar en una roda de premsa, però vet aquí que un diari de la capital ja el portava en la seva edició d’avui. Es veu que el cabreig ha estat majúscul. No obstant, aquest himne (o millor dit, la lletra), en tot cas, l’hauria d’aprovar el Parlament Espanyol.
Recordo que quan era petit ens feien cantar allò de: “Arriba Espanya alzad los brazos hijos del pueblo español que empieza a resurgir. Gloria a la Patria...” Anys més tard em vaig assabentar que la lletra tampoc era oficial i que l’havia composat el poeta José María Pemán. El d’ara diu així: “Viva España cantemos todos juntos con distinta voz y un solo corazón. Ama a la Patria...” En fi, si una lletra era una “horterada”, l’actual ho segueix sent!
Suposo que la intenció del comitè Olímpic és que quan surtin els esportistes que competeixen sota la bandera bicolor (també dita estanquera!) quan surtin per la tele no se’ls vegi callats i cantin tots juts per a veure si s’animen i, sobre tot la selecció de futbol masculí és capaç d’arribar més enllà de quarts de final!
divendres, 11 de gener del 2008
dijous, 10 de gener del 2008
LA MANI DE L'EBRENC "SOCARRAT" O FER EL PARIPÉ QUAN NO TOCA
Quan a la cadena SER he escoltat aquest matí que un grup d’entitats i associacions preparaven una manifestació m’he quedat un tant sorprès. Però la sorpresa ha estat més gran quan han parlat de “sentiment generalitzat”. Això inclou a molta gent, a quasi tots i, la veritat, ningú del meu entorn m’ha fet arribar aquest sentiment d’emprenyament. Més tard he llegit la notícia al diari el Periódico i, finalment, m’han passat per correu electrònic el text aparegut al diari el Punt.
Pel que jo entenc de política ebrenca i per la informació que he pogut recopilar, una cosa està clara: són agrupacions, associacions, sindicats i entitats dirigides per gent molt propers a la dreta (catalanista i anti-catalanista, com el cas del sindicat ASAJA) Grups de gent que “oficialment” es declaren odi mutu i “van al notari” perquè diuen que no volen pactar amb el altres, però a l’hora de protestar, deixen a part les discrepàncies polítiques amb una finalitat comuna: erosionar el govern català! Una mica com fan els bisbes amb el govern central. És una manifestació similar a la que va fer-se al desembre a Barcelona “Pel dret de decidir... sobre les infrastructures” Au, ves!, en versió Terres de l’Ebre.
Aquests sectors, alguns d’ells integrants de l’antic CEPIDE i que, curiosament, quan l’Ebre estava a punt de patir el disbarat mediambiental més gran de la seva història i, res comparable amb la situació actual, es van quedar ben tranquil•lets a casa i mirant-s’ho de lluny i a esperar veure-les venir!... i alguns d’ells cobrant!
De totes formes, entre els convocants actuals hi trobo a faltar “l’Associació de Palmeros” que solen acompanyar a alguns líders històrics de Convergència a les Terres de l’Ebre i, clarament als veritables partits ideòlegs de la manifestació: CiU i el PP. I perquè no dir-ho, també a ERC, igual com va fer a Barcelona. O és que aquí no toca perquè tenen el Delegat del Govern?
Ja ho diu el meu fill gran: “Si la dreta es manifesta, l’esquerra tindrà que buscar alternatives” Però per molt que vulguin usurpar els mètodes de protesta fins fa poc patrimoni de l’esquerra, mai ens podran superar ni en sentiment, ni en lemes ni, evidentment, en participació!
Pel que jo entenc de política ebrenca i per la informació que he pogut recopilar, una cosa està clara: són agrupacions, associacions, sindicats i entitats dirigides per gent molt propers a la dreta (catalanista i anti-catalanista, com el cas del sindicat ASAJA) Grups de gent que “oficialment” es declaren odi mutu i “van al notari” perquè diuen que no volen pactar amb el altres, però a l’hora de protestar, deixen a part les discrepàncies polítiques amb una finalitat comuna: erosionar el govern català! Una mica com fan els bisbes amb el govern central. És una manifestació similar a la que va fer-se al desembre a Barcelona “Pel dret de decidir... sobre les infrastructures” Au, ves!, en versió Terres de l’Ebre.
Aquests sectors, alguns d’ells integrants de l’antic CEPIDE i que, curiosament, quan l’Ebre estava a punt de patir el disbarat mediambiental més gran de la seva història i, res comparable amb la situació actual, es van quedar ben tranquil•lets a casa i mirant-s’ho de lluny i a esperar veure-les venir!... i alguns d’ells cobrant!
De totes formes, entre els convocants actuals hi trobo a faltar “l’Associació de Palmeros” que solen acompanyar a alguns líders històrics de Convergència a les Terres de l’Ebre i, clarament als veritables partits ideòlegs de la manifestació: CiU i el PP. I perquè no dir-ho, també a ERC, igual com va fer a Barcelona. O és que aquí no toca perquè tenen el Delegat del Govern?
Ja ho diu el meu fill gran: “Si la dreta es manifesta, l’esquerra tindrà que buscar alternatives” Però per molt que vulguin usurpar els mètodes de protesta fins fa poc patrimoni de l’esquerra, mai ens podran superar ni en sentiment, ni en lemes ni, evidentment, en participació!
LA CEOE RECTIFICA EL PP EN EL TEMA DE LA CRISI ECONÒMICA
El primer revés que li han donat al Parit Popular en el tema econòmic, ho ha fet, qui és, al meu entendre, un dels seus principals valedors. I per un cop no em refereixo a l’Església Catòlica, sinó a la CEOE (Confederación Española de Organizaciones Empresariales) Segons el seu president Gerardo Díaz Ferrán “no veu simptomes de que “l’economia espanyola vagi malament”, dona per bones les xifres del 2007, així com les bones perspectives per al 2008.
Per l’altre costat, la intervenció del vice-president econòmic Pedro Solves, avui al Congrés dels Diputats ha estat taxatiu a l’hora de qualificar com a “bona” la salut de l’economia espanyola i “creu possible que segueixi creixent a l’entorn del 3 % anual” (El Plural)
Així que un dels principal arguments electorals del PP s’està esvaint. I si l’altre, el terrorista, també pels èxits de la policia en aquesta legislatura, només queda seguir traient al carrer als bisbes i els seus adeptes per a defensar la família tradicional i criticar les bodes entre persones del mateix sexe, els avortaments i els divorcis ràpids. Poc bagatge per a portar en un programa electoral
Per l’altre costat, la intervenció del vice-president econòmic Pedro Solves, avui al Congrés dels Diputats ha estat taxatiu a l’hora de qualificar com a “bona” la salut de l’economia espanyola i “creu possible que segueixi creixent a l’entorn del 3 % anual” (El Plural)
Així que un dels principal arguments electorals del PP s’està esvaint. I si l’altre, el terrorista, també pels èxits de la policia en aquesta legislatura, només queda seguir traient al carrer als bisbes i els seus adeptes per a defensar la família tradicional i criticar les bodes entre persones del mateix sexe, els avortaments i els divorcis ràpids. Poc bagatge per a portar en un programa electoral
CRÈDIT ELECTORAL PER AL RIVAL
No tenia clar si parlar o no del tema. Però encara que jo ho digui no crec que els dirigents del Partit Popular em facin cas. Em refereixo a les declaracions de l’Ángel Acebes parlant del malament que va l’economia espanyola. Els seus companys de parit haurien de saber de la poca credibilitat que té el seu secretari general. Una persona que té fama de mentider no sé si resulta molt convincent a l’hora de formular presagis negatius. Però com se sol dir: "doctors té l’església" que sabran molt millor que jo quines han de ser les tàctiques a emprar i les persones més idònies per a fer-ho!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)