EL XANTATGE DE CIU I ELS MOTIUS PELS QUE EL PSOE NO HI HA DE PACTAR

No he conegut mai un “personatge” que li agradi tant el poder com a l’Arturo Mas. Una cosa així només té una explicació clara i convincent: “L’haver-se educat al si d’una secta on se li va inculcar que tenia que ser el líder mediàtic de tots els catalans”. El seu mentor, Jordi Pujol, va ser el primer gran gurú del partit. Recordo unes declaracions seves on deia que ”al veure entrar les tropes franquistes a Catalunya, va pensar que ell tenia que ser seu llibertador!” I això amb només 11 anys! Si ell s’ho creu ja està bé, però jo no m’ho empasso!
Avui, a Madrid, Arturo ha dit que si són claus per formar govern a Espanya, això ha de condicionar la política catalana i s’haurien de convocar eleccions. Carme Chacón, cap de llista per Barcelona pel PSC ja li ha contestat: “Volen aconseguir el que no van poder fer en les passades eleccions!”. El meu pensament va pel mateix camí: “No es pot condicionar la política catalana a l’espanyola”. De fer-ho els hi donaríem la raó de quan diuen que “el PSC està condicionat al PSOE”.
Les bases del PSC no volen ni cap xantatge polític, ni cap aliança amb els qui han estat durant molts anys els nostres principals enemics (si enemics) polítics. De vegades ni el Partit Popular ens ha produït els sentiments negatius que ho han fet els de CiU!
Molts militants ens donaríem de baixa. Jo entre ells.
De totes fermes espero que no sigui així. També es deia que a Catalunya hi hauria “socio-vergència” i al final res de res...
Espero que Zapatero sigui el suficientment llest per avaluar amb qui vol comptar a l’hora de forma govern i qui vol que hi estigui de cara.
Per acabar crec, perquè sempre ha estat així, que Arturo acabarà abaixant les seves pretensions i si amb un ministre en té poc, potser demanarà la presidència de una de les cambres (avui ho recull algun mitjà) El pacte per l’Estatut és una mostra evident de la forma tant peculiar de pactar que tenen dels “convenients”.

UN ACOMIADAMENT PER "TONTO"

S’ha sabut fa uns moments que Dusko Ivanovic ha estat acomiadat com entrenador del Barça de bàsquet. I no és d’estranyar després de les seves darreres declaracions: “Amb aquesta plantilla no es pot fer més”. Això es voler-se treure’s de sobre tota responsabilitat i passar-la als jugadors. Crec que ha estat dels pocs entrenadors (ara mateix no en recordo a cap –inclosos de futbol) que ha estat acomiadat per “boques”. Al llegir la notícia aquest matí als diaris he pensat que la següent frase hauria estat molt més diplomàtica: “Amb aquesta plantilla, jo no puc fer res més”. Potser un altre entrenador sí! La comunicació del seu cessament li ha comunicat el propi president Jan Laporta (el primer entrenador que cessa).
I és que la cosa m’ha pareix prou clara: Alguna cosa tenia que veure ell amb el fitxatge dels jugadors! Llavor, si és cert que s’ha fitxat baix de la seva supervisió, a què venen aquestes declaracions? Marconato mateix pareix que tingui el braç encongit i no llença com ho hauria de fer...
El que jo he dir: Per tonto!

EL CONTRACTE DELS IMMIGRANTS

Fora de les notícies, articles d’opinió, etc. també es pot trobar de vegades coses que et criden l’atenció. Avui per exemple m’he ensopegat amb un anuncia de M80 Radio que no cal ser un linx per adonar-te de que va. L’anunci en qüestió l’he trobat al diari el Periódico de Catalunya a tota pàgina i en castellà, que volent representar el que representa, també ja està bé! S’hi veu un nen, deixem-ho en morenet, amb un toro brau a les mans i divisa amb la bandera espanyola. Al fons, com si fos la pissarra de l’escola hi posa: “Costumbres españolísimas” –en majúscules i subratllat. I a baix: “Los domingos se come paella”, La castañuela no es una fruta”, “La siesta es sagrada” i, finalment “La lengua sólo se saca en el mús”.
Evidentment si ens posem a pensar podríem trobar molts tòpics més, com per exemple “Los domingos antes del vermut se va a misa”, “El castellano es el idioma universal del cristianismo”, “Aprender sevillanas debería convertirse en asignatura obligatoria”. Feu la prova i de segur que us en sortiran més...
Sobren més comentaris...

LA FLORA I LA FAUNA AUSTRALIANA

Havia de ser l’actual govern laborista (socialista) d’Austràlia que havia de demanar perdó per les seves atrocitats amb els aborígens australians. Algunes d’aquestes atrocitats, com separar-los de la família i portar-los a centres d’acollida fins a que eren bons per a treballar, recorda alguns fets que també van passar després de la victòria de Franco a la Guerra Civil. Però els seus successors (per a dir-ho clar, l’actual Partit Popular) també s’ha negat sempre a demanar perdó per aquests i altres fets que van succeir durant la dictadura.
Finalment he sentit que fins a l’any 1967els aborígens australians formaven part de la “flora i la fauna” autòctones. Me venen al cap pensaments irreproduirbles encara que sigui al meu blog...