No he conegut mai un “personatge” que li agradi tant el poder com a l’Arturo Mas. Una cosa així només té una explicació clara i convincent: “L’haver-se educat al si d’una secta on se li va inculcar que tenia que ser el líder mediàtic de tots els catalans”. El seu mentor, Jordi Pujol, va ser el primer gran gurú del partit. Recordo unes declaracions seves on deia que ”al veure entrar les tropes franquistes a Catalunya, va pensar que ell tenia que ser seu llibertador!” I això amb només 11 anys! Si ell s’ho creu ja està bé, però jo no m’ho empasso!
Avui, a Madrid, Arturo ha dit que si són claus per formar govern a Espanya, això ha de condicionar la política catalana i s’haurien de convocar eleccions. Carme Chacón, cap de llista per Barcelona pel PSC ja li ha contestat: “Volen aconseguir el que no van poder fer en les passades eleccions!”. El meu pensament va pel mateix camí: “No es pot condicionar la política catalana a l’espanyola”. De fer-ho els hi donaríem la raó de quan diuen que “el PSC està condicionat al PSOE”.
Les bases del PSC no volen ni cap xantatge polític, ni cap aliança amb els qui han estat durant molts anys els nostres principals enemics (si enemics) polítics. De vegades ni el Partit Popular ens ha produït els sentiments negatius que ho han fet els de CiU!
Molts militants ens donaríem de baixa. Jo entre ells.
De totes fermes espero que no sigui així. També es deia que a Catalunya hi hauria “socio-vergència” i al final res de res...
Espero que Zapatero sigui el suficientment llest per avaluar amb qui vol comptar a l’hora de forma govern i qui vol que hi estigui de cara.
Per acabar crec, perquè sempre ha estat així, que Arturo acabarà abaixant les seves pretensions i si amb un ministre en té poc, potser demanarà la presidència de una de les cambres (avui ho recull algun mitjà) El pacte per l’Estatut és una mostra evident de la forma tant peculiar de pactar que tenen dels “convenients”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada