dijous, 21 de febrer del 2008

ON ESTAVA FRANCESC SANCHO AHIR?

Hi ha coses que no lliguen. Ahir, al Parlament de Catalunya, havia de votar-se el recolzament a la independència de Kosova. Es preveia que, una vegada més, es posés en entre dit la unitat dels partits que donen suport al govern d’Entesa encapçalat pel President Montilla. Mentre CiU i ERC hi haurien votat a favor, PSC i ICV-EUA, ho haurien fet en contra. Però, el retard d’11 diputats de del grup de CiU va donar com a resultat que al final, no s’inclogués a l’ordre del dia la votació de la moció.
Vaig escoltar a “l’hereuet” Oriol Pujol queixant-se de que el PSC havia fet trampes a l’hora d’establir l’hora de la votació. Però per un altre costat volen sancionar als 11 diputats que van arribar tard. Veritat que no s’entén? Si el PSC va fer trampa, perquè els volen sancionar. No van donar el nom d’aquest 11 diputats, però avui ho he pogut llegir al diari el Periódico i un de tots va se Francesc (Paco) Sancho. On eren Sancho i els altres 10?

dimecres, 20 de febrer del 2008

EL 9-M QUE PERDI ANTONIO SOLÁ

I qui és Antonio Solá? És el cervell gris del Partit Popular. L’home que segurament està al darrera de tota l’estratègia electoral que pretén porta a Rajoy cap a la Moncloa.
La campanya del PP no és la primera que dirigeix. Segons deia avui la Cadena Ser, també va dirigir la de la dreta de Guatemala i la que va portar fins la presidència a Felipe Calderón a Mèxic. Però es veu que d’idees no en té moltes. Si una idea li ha funcionat una mica bé, el que fa és repetir-la i a veure-les venir. Així, el lema dels popular és calcat al que va fer servir la dreta guatemalenca i per acabar-ho d’arrodonir, es veu que el PP ha tret un vídeo molt paregut al que va fer servir el “per pels, president de Mèxic.
Es veu que la seva estratègia consisteix en dir que el rival “ataca” els estaments més sensibles de la societat: família tradicional, religió, etc. I l’altre partit ha d’anar a remolc desmentint allò que insinuen els altres. D’aquesta manera no es fa distincions entre la dreta i l’esquerra, ja que de defensors de la família tradicional i de la religió catòlica, al costat de les esquerres, també els hi ha.
Per tant, si el 9-M perd Antonio Solá, significarà que ha perdut el PP i Rajoy, la qual cosa serà bona per a mi i la majoria de catalans!

MAS ENSENYA AL PARLAMENT EL SEU VERITABLE ROSTRE

Davant les crítiques insistents de Ridao en el que havia de ser una sessió de control al president català, Mas ha decidit pujar de forma excepcional a la tribuna d'oradors de l'hemicicle perquè tots li "veiessin la cara" i ha afirmat: "No seré president de la Generalitat si no és a través del suport popular i d'unes eleccions a Catalunya. Entenen el que vol dir això? Significa fins i tot renunciar a mecanismes de la pròpia cambra per arribar a ser-ho".

"A veure qui surt aquí i diu el mateix. Ni canviaré res ni seré president si no és a través d'unes eleccions a Catalunya. Ho dic solemnement davant del Parlament de Catalunya, que significa abans que res el poble de Catalunya", ha remarcat.

"Mireu-me bé perquè així segurament ja no hauran de repetir-ho més. Jo mai no canviaré la presidència de la Generalitat a canvi de res, ni a Catalunya ni fora de Catalunya", ha insistit.

Mas ha tranquil·litzat irònicament Ridao i Montilla respecte al seu futur després del 9 de març: "No es preocupin vostès, les cadires estan assegurades per a vostès, els sous i els cotxes oficials, també. No es preocupin per res".

No obstant això, en to greu i vehement, ha puntualitzat: "A tot arreu on nosaltres puguem, i jo també, intentaré que les llistes més votades tinguin un respecte. No ens poden negar que defensem un criteri de qualitat democràtica".

No ha oblidat referir-se a l'acord "ocult" que van signar, després de les eleccions catalanes de 2006, PSC, ERC i ICV-EUiA per deixar CiU a l'oposició per segona legislatura consecutiva.

També s'ha queixat per haver d'utilitzar els seus dos minuts i mig de temps a la sessió de control al president català a respondre als atacs de Ridao.

Dirigint-se al president del parlament català, Ernest Benach, Mas ha dit que li semblava "insòlit i inacceptable" que un portaveu de grup parlamentari dirigeixi al cap de l'oposició la seva pregunta a la sessió de control a Montilla.

La d'avui ha estat una sessió tan atípica que el cap de l'oposició no ha formulat cap pregunta directa al president de la Generalitat, de forma que Montilla, quan ha tocat el torn de rèplica a Mas, ha etzibat: "I la pregunta, què?".

Montilla sí que ha volgut remarcar a Mas: "Si he arribat a la presidència és perquè tenia el suport majoritari d'aquesta cambra, que és el que preveu l'Estatut, com vostè, si vol arribar a ser-ho, haurà d'aconseguir-lo".

Montilla també ha retret a Mas un dels seus comentaris: "L'al·lusió als càrrecs i els cotxes sobrava, perquè suposo que vostè no renunciarà ni al sou ni al cotxe ni al càrrec".

Les paraules de Mas venien precedides de la intervenció del portaveu del grup d'ERC i candidat en les pròximes eleccions, Joan Ridao, no dirigida Montilla, sinó centrada a criticar el president de CiU, a qui ha acusat de "supeditar el govern de Catalunya" als pactes posteriors a les eleccions del 9 de març.

"Com a catalanista -ha dit- estic perplex que algú que es diu nacionalista sigui capaç de deixar en mans del Govern espanyol la decisió de qui ha de ser el president de Catalunya, però com a demòcrata, i deixant a part aquest exercici de sucursalisme, sento profunda vergonya aliena de veure que vol guanyar als despatxos allò que li ha negat la majoria d'aquest Parlament". EFE

TAV: 8 MINUTS AVIAT O 16 ANYS DE RETARD?

Aquest matí tot eren cares alegres i felicitacions. El tren d’alta velocitat havia arribat, finalment, a Barcelona i amb 8 minuts menys del temps previst!
Encara que hom es pregunta si no han estat setze anys de retard... 16 anys és el temps que fa que l’AVE va arribar a Sevilla amb motiu de l’Expo. D’acord que de Madrid a Barcelona fa moltes dècades que funciona una cosa que es diu pont aeri i de Madrid a Sevilla, no. Però 16 anys, senzillament, em semblen molts d’anys! I sinó feu una mirada retrospectiva i recordeu-vos dels Jocs Olímpics de Barcelona... fa o no fa temps que van passar?
Però inexorablement, quan surt la paraula passar, cal pensar amb els trens que passen de llarg de les Terres de l’Ebre. I no tan sols els de passatgers o mercaderies. De vegades també el de les oportunitats... el tren del futur...
Aquest matí escoltava a empresaris del Camp de Tarragona i deien que “serà a partir d’ara quan s’ha de descobrir tot el que significa poder arribar a Barcelona amb només mitja hora!”. Com he sentit diverses vegades en els darrers temps, de l’Aldea a Barcelona fa molt que costa 2,5 hores... Quan serà possible que pari algun Euromed o, simplement, que la freqüència d’aturades sigui menor?
A les Terres de l’Ebre no somiem amb l’AVE perquè sabem que mai pararà, però tal vegada unes millors connexions amb Barcelona no seria molt demanar... Potser amb el nou pla de transports presentat per la Generalitat de Catalunya? Esperem que sí!