FRANCESC VENDRELL HO TÉ CLAR

Mentre la majoria de dirigents del Partit Popular no volen acceptar que van gestionar molt malament l’atemptat de l’11-M de Madrid de fa quatre anys, Francesc Vendrell, en una entrevista a la contraportada del diari el Periódico de Catalunya d’avui feta per Joan Tapia, pareix que ho té molt clar. A la pregunta de: “Quan Rajoy afirma que es presentarà amb el seu equip propi, ¿està dient que ha estat condicionat per l’equip d’Aznar?” Resposta. “No. El 2004 s’hauria guanyat si no hagués segut per l’11-M i la seva gestió d’aquell succés. Però no hi hauria hagut gestió de l’11-M sense l’11-M...” Pregunta: “A les hores, ¿per què canviar-los ara?” Resposta: “Perquè el 9-M s’ha perdut, Alguna cosa ha fallat i s’ha de corregir...”
Així que Vendrell reconeix que la crisi dels atemptats de Madrid es va gestionar malament i que aquest any el PP, alguna cosa no ha fet bé. Aquestes declaracions xoquen contra la postura “oficial” del PP d’ara fa 4 anys, que mai ha volgut reconèixer que van mentir la ciutadania, simplement perquè anava en contra dels seus interessos. Una pregunta sempre quedarà al aire: Sense el suport del govern d’Aznar a la invasió de l’Iraq, haurien passat els atemptats? Tampoc fa cap referència a que la derrota de les passades eleccions fos deguda a l’atemptat d’ETA a Isaías Carrasco, tal i com afirma l’Alejo Vidal-Quadras i las “Nuevas Generaciones”. Al menys una mica d’autocrítica dintre del PP. El que falta veure és si, finalment, l’autocrítica serà general i els canvis que farà Rajoy, suficients per treure’s el llast que signifiquen alguns prohoms del partit.

OLLES, CASSOLES I TUPINS

“Olles, cassoles i tupins”, és un recopilatori de receptes de cuina antigues promogut per la Cooperativa Agrícola de la Selva del Camp i editat per Cossetània, l’editorial que publica la majoria de les obres d’autors de l’Ebre, que ha quedat finalista en un dels premis més prestigiosos del món en aquesta temàtica: Gormand World Cookbook Awards. Per a trobar l’anterior precedent caldria remuntar-nos a l’any 1990 amb un llibre sortit del Bulli de Ferran Adrià. Els ingredients usats en l’elaboració dels plats són l’oli d’oliva i els fruits secs, sobre tot l’avellana, els productes que comercialitza la cooperativa.
La Selva del Camp no és un municipi que formi part de les Terres de l’Ebre, està una mica més enllà, però ús ho he volgut explicar perquè penso que és una bona iniciativa de cara a promocionar els productes de qualitat d’una determinada zona. Ahir mateix, des d’aquest blog ús explicava la iniciativa dels Serveis Territorials del DAR de les Terres de l’Ebre i la carta que havia adreçat el seu director Antoni Espanya a 500 establiments de restauració per a que fessin promoció dels productes de les nostres comarques. La d’avui també és una iniciativa digna de ser lloada i tinguda en compte i, potser, fins i tot, caldria imitar-la, encara que no arribés a la final del premi. La cuina de les Terres de l’Ebre pot ser tan variada i gustosa, plena de matisos, aromes i colors, que segurament amb un llibre no en tindríem prou, però tot és començar...

COM FA QUATRE ANYS...

El PP no ha fet cap acte de constrenyent, ni pareix aprendre dels seus propis errors, ni accepta que la derrota electoral és més per demèrits propis que mèrits del seu adversari. I això que Rodríguez Zapatero no ho ha fet tant malament. Penso que la nota al final de la seva legislatura podria estar entre el bé i el notable. Però el PP, mentre tingui la prepotència que té i s’entesti en buscar raons a la seva derrota on no les hi ha, difícilment guanyarà unes eleccions a Espanya.
Segons Vidal Quadras, de nom Alejo i “las Nuevas Generaciones”, la branca jove i “pija” del PP, la derrota del 9-M va ser deguda a l’atemptat de l’exregidor socialista de Isaias Carrasco. Recordo que fins i tot hi va haver algun sondeig en aquest sentit i les seus participants van votar a favor de que influiria amb el resultat de les eleccions. La victòria socialista va ser prou clara (més d’un milió de vots) per a pensar que tanta gent poden canviar el signe del seu vot per motius com aquests.
Quatre anys enrera, la societat espanyola va acudir “més” massivament a les urnes, farta de les mentides d’un govern que davant l’evidència de que l’atemptat de l’11-M havia segut obra de terroristes islamistes, seguien dient que no es descartava la possible autoria d’ETA. Aquest any la participació ha baixat. Els ciutadans no s’han mostrat tant “emprenyats” com l’altre cop. Crec que voler escudar-se en aquesta excusa, és voler posar terra per sobre d’un tema que, internament, els deu de fer por afrontar...

AZNAR: NO HI HA MÉS CEC QUE QUI NO VOL VEURE

Avui, a punt de complir-se 5 anys de la invasió de l’Iraq pels Estat Units, José Maria Aznar, expresident del govern espanyol i un dels avaladors de la guerra, ha dit que “la situació a l’Iraq és molt bona” (?) Un país on hi ha morts cada dia. On la guerra fratricida entre les diferents famílies islàmiques és un fet. On els drets fonamentals de les persones no estan garantits. On ONG’s de la importància d’Amnistia Internacional i ACNUR denuncien les barbàries comeses, va Aznar i diu que “la situació és bona”.
Fa temps es va crear una plataforma per jutjar Aznar i a la que vaig donar suport. Potser es podria canviar l’objectiu d’un judici com a criminal de guerra per finançar-li una residència a l’Iraq. Si s’està tan bé, per què no se n’hi va a viure? Així, proposo obrir un comte a una entitat d’estalvis per a tot aquell ciutadà que ho desitgi, pugui fer la seva aportació per a pagar a Aznar una casa (no cal ni una mansió ni un petit apartament: una casa normal) a l’Iraq i que estableixi allí la seva residència “temporal”.