De l’article que Jaume Antic signa aquest cap de setmana a una publicació de les nostres Terres, es desprèn que des d’algun sector polític no s’està massa d’acord amb la tasca que està portant a terme la Mancomunitat del Taula del Sénia. Fins i tot a mi m’han fet arribar retrets sobre les fites que s’estan assolint i no veuen en gaires bons ulls algunes de les actuacions. Fins i tot arriben a pensar que es volen assolir coses en detriment de les Terres de l’Ebre com per exemple una estació de tren de referència o que Vinaròs sigui la destinació de la futura autovia de l’Aragó.
I això m’ha donat molt que pensar. La Mancomunitat del Taula del Sénia (TdS) va néixer per solucionar problemes que fins llavors, cada municipi intentava resoldre pel seu propi compte. Així, un camí de muntanya que va des de Pena-roja de Tastavins (Terol) a la Sénia (Tarragona), podia ser que un d’aquest municipis l’arranges fins al límit geogràfic i l’altra part seguis en una situació lamentable. Ara, amb la TdS s’aconsegueix el finançament necessari per arranjar-lo tot. Això només és un exemple. Opino que des dels principis dels temps, els pobles veïns o lluitaven entre ells per subordinar-ne uns als altres o s’entenien i col•laboraven. En èpoques més properes, els reis, casaven un fill amb una filla per assegurar-se drets successoris i acords preferents. Ja molt més tard, a un món molt més civilitzat, aquests acords (o tractats) de col•laboració es feien sense tenir que vessar sang o interposar un matrimoni pel mig. Així, al món actual podem trobar tota mena de pactes, tractats, acords, etc., no tants sols entre pobles veïns, sinó fins i tot entre pobles que comparteixen vincles històrics, religiosos, llengua, etc. Sense anar més lluny, la Unió Europea seria un bon exemple d’entesa entre diferents estats (encara que, de vegades, sembli més aviat una gàbia de grills) També, des de Barcelona, l’expresident Pasqual Maragall va intentar fer un tractat amb els països veïns de l’arc mediterrani i de l’antiga corona d’Aragó, traspassant fronteres i involucrar regions de més enllà dels Pirineus: l’Euroregió Pirineus-Mediterrània. Només el govern de València es va voler quedar al marge del tractat.
Tan mateix cap de setmana, a Boí-Taüll, els presidents de Catalunya José Montilla i el d’Aragó Marcelino Iglesias, s’han trobat per arribar a acords de problemes que els són comuns a les dues comunitats.
Així que, una cosa no ha d’excloure forçosament l’altra. La TdS té uns objectius i, des de les Terres de l’Ebre, els nostres polítics han de “lluitar” per aconseguir-ne d’altres. Els millors possibles per a les nostres comarques.
Hi ha un organisme que ja es va crear en temps de la presidència de Josep Tarradellas que mai se li ha trobar l’encaix necessari per fer-lo funcionar. De tant en tant se li dóna alguna competència a realitzar, però se l’hauria de dotar de moltes més i ser el veritable eix vertebrador de la política ebrenca. Alguns dels polítics dels partits que avui són a l’oposició, ara el critiquen i quan ells governaven, li van treure ben poca rendibilitat. Evidentment estic parlant de l’Institut per al desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (l’IDECE) Recordo que al principi del moviment anti-transvasament ( l’any 2000 o 2001) membres de la PDE es van entrevistar a la seva seu amb els polítics que l’integraven. A l’entrar-hi vaig poder saludar a l’alcalde de Batea i ara diputat al Parlament Joaquim Paladella i recordo que li vaig preguntar per a què servia l’IDECE. Em va respondre que allí només s’anava a “estudiar”, perquè fins llavors, l’única cosa que havia sortit d’allí eren “estudis”. I efectivament, primer va sortir-ne el Pla Territorial Parcial i, no fa gaires anys, se li va treure el “Parcial” i va quedar-se en pla Territorial. I aquest ha de ser el camí.
I a la TdS, només un retret: posar límits a l’integració d’altres membres. Tornant a l’exemple de la UE, fa uns anys, ningú podia imaginar-se que acabés integrant als països d’Europa Oriental. I, avui, S’està negociant amb Turquia i el Marroc acaba de signar un tractar d’acord comercial preferent.
Si s’aconsegueix treure “fronteres”, tampoc cal posar-hi límits!
dilluns, 27 d’octubre del 2008
diumenge, 26 d’octubre del 2008
EL DESPLEGAMENT DELS MOSSOS (article d'opinió publicat avui a Vinaròs News)
El proper dia 1 de novembre, la policia autonòmica de Catalunya, els Mossos d’Esquadra, acabaran el desplegament per tot el territori de Catalunya. I ho faran instal•lant-se a les Terres de l’Ebre, però també a les altres comarques de Tarragona amb l’excepció del Baix Penedès, on ho van fer l’any 2007. Precisament, els Mossos d’Esquadra van complir els seu 25è aniversari des de la seva “refundació” el passat 6 d’octubre. D’aquest període de temps, duran uns 10 anys, van estar dirigits pel major Joan Unió, fill de Paüls (Baix Ebre) i que abans havia estat comandament de la Policia Nacional.
Així, 432 mossos d’Esquadra prendran possessió de les comissaries de Tortosa, Amposta, Móra d’Ebre i Gandesa (el ràtio és d’aproximadament de 2,5 agents per 1.000 habitants) El repartiment serà desigual depenent dels habitants del territori i de la importància de la població. El començament d’aquest desplegament que, dintre d’uns dies cobrirà tot el territori de Catalunya, va començar per la comarca d’Osona l'any 1994 obrint una comissaria a Vic, la seva capital.
El cos dels Mossos d’Esquadra va ser fundat l’any 1719 en els primers anys de regnat de Felip V i és la força de policia civil més antiga d’Europa. Curiosament es va crear per a reprimir els reductes favorables al arxiduc Carles d’Àustria existents a Catalunya, tal i com ho recordava Àngel Magarzo, sergent de la primera promoció al diari la Vanguardia el dia de la commemoració de l’aniversari.
Magarzo, fill d’Ulldecona, va col•laborar en la primera arribada dels mossos a les Terres de l'Ebre. Així, el 5 de febrer de 1984 obria la caserna d’Amposta i pràcticament un any més tard, el gener de 1985, la de Tortosa, tal i com em recordava un altre mosso de la primera promoció, el caporal Jordi Lucea. Les funcions d’aquells mossos eren més bé reduïdes i tant sols tenien competències d’escorta dels càrrecs de la Generalitat, custòdia d’edificis oficials, menors i poca cosa més. Tasques com la seguretat ciutadana, terrorisme, estupefaents, etc., seguien en mans dels cossos estatals: la Guardia Civil i la Policia Nacional i el Cos Superior de Policia.
L’any 1998, la policia de Catalunya, donava un pas més cap a substitució dels cossos estatals començant a assumir les competències de trànsit. A les nostres comarques arribarien l’any 2000 i s’establirien a Tortosa. La Guardia Civil de Tráfico havia tingut la base d’operacions a Amposta.
Però a partir de l’1 de novembre, la presència dels altres cossos de la policia serà purament testimonial (encara que segons Joan Rangel, delegat del Govern Central a Catalunya, seguiran els mateixos efectius que fins ara) A la Policia Nacional, ubicada a Tortosa, només li quedaran les competències d’estrangeria i la confecció dels documents d’identitat i passaports. I a la Guardia Civil, on encara hi ha un bon grapat de casernes, les de costes i armes. Les altres les assumiran plenament els Mossos.
Suposo que per aquells ciutadans d’altres comunitats autònomes que no coneixent cap d’altra policia que els cossos i forces de seguretat de l’Estat, la situació de Catalunya en aquest aspecte (igual com al País Basc) els déu de resultar un tant estranya. No obstant, aquesta policia és molt més propera al ciutadà, ja que molts dels seus integrants tenen com a destinació les comissaries establertes a les mateixes comarques de procedència.
El que si que es notarà, és molta més presència de policia al carrer. El nombre d’unitats que es desplegaran superen amb escreix les actuals plantilles de les policies estatals. Això permetrà al ciutadà tenir sensació de més seguretat; tan mateix, és d’esperar, que la delinqüència baixi considerablement. Pel que he pogut saber, els caps de la policia catalana, durant els primers mesos de desplegament, tenen pensat fer una sèrie d’actuacions molt seleccionades encaminades a lluitar contra la delinqüència organitzada en diversos camps (droga, tràfic de blanques, xarxes d’immigració il•legal, etc.)
Per a la posada en marxa de tot aquest dispositiu, el dia 31 d’octubre està confirmada la presència a Amposta del Conseller d’Interior i Relacions Institucionals Joan Saura, encara que és més que provable la presencia del mateix President de la Generalitat José Montilla.
Així, 432 mossos d’Esquadra prendran possessió de les comissaries de Tortosa, Amposta, Móra d’Ebre i Gandesa (el ràtio és d’aproximadament de 2,5 agents per 1.000 habitants) El repartiment serà desigual depenent dels habitants del territori i de la importància de la població. El començament d’aquest desplegament que, dintre d’uns dies cobrirà tot el territori de Catalunya, va començar per la comarca d’Osona l'any 1994 obrint una comissaria a Vic, la seva capital.
El cos dels Mossos d’Esquadra va ser fundat l’any 1719 en els primers anys de regnat de Felip V i és la força de policia civil més antiga d’Europa. Curiosament es va crear per a reprimir els reductes favorables al arxiduc Carles d’Àustria existents a Catalunya, tal i com ho recordava Àngel Magarzo, sergent de la primera promoció al diari la Vanguardia el dia de la commemoració de l’aniversari.
Magarzo, fill d’Ulldecona, va col•laborar en la primera arribada dels mossos a les Terres de l'Ebre. Així, el 5 de febrer de 1984 obria la caserna d’Amposta i pràcticament un any més tard, el gener de 1985, la de Tortosa, tal i com em recordava un altre mosso de la primera promoció, el caporal Jordi Lucea. Les funcions d’aquells mossos eren més bé reduïdes i tant sols tenien competències d’escorta dels càrrecs de la Generalitat, custòdia d’edificis oficials, menors i poca cosa més. Tasques com la seguretat ciutadana, terrorisme, estupefaents, etc., seguien en mans dels cossos estatals: la Guardia Civil i la Policia Nacional i el Cos Superior de Policia.
L’any 1998, la policia de Catalunya, donava un pas més cap a substitució dels cossos estatals començant a assumir les competències de trànsit. A les nostres comarques arribarien l’any 2000 i s’establirien a Tortosa. La Guardia Civil de Tráfico havia tingut la base d’operacions a Amposta.
Però a partir de l’1 de novembre, la presència dels altres cossos de la policia serà purament testimonial (encara que segons Joan Rangel, delegat del Govern Central a Catalunya, seguiran els mateixos efectius que fins ara) A la Policia Nacional, ubicada a Tortosa, només li quedaran les competències d’estrangeria i la confecció dels documents d’identitat i passaports. I a la Guardia Civil, on encara hi ha un bon grapat de casernes, les de costes i armes. Les altres les assumiran plenament els Mossos.
Suposo que per aquells ciutadans d’altres comunitats autònomes que no coneixent cap d’altra policia que els cossos i forces de seguretat de l’Estat, la situació de Catalunya en aquest aspecte (igual com al País Basc) els déu de resultar un tant estranya. No obstant, aquesta policia és molt més propera al ciutadà, ja que molts dels seus integrants tenen com a destinació les comissaries establertes a les mateixes comarques de procedència.
El que si que es notarà, és molta més presència de policia al carrer. El nombre d’unitats que es desplegaran superen amb escreix les actuals plantilles de les policies estatals. Això permetrà al ciutadà tenir sensació de més seguretat; tan mateix, és d’esperar, que la delinqüència baixi considerablement. Pel que he pogut saber, els caps de la policia catalana, durant els primers mesos de desplegament, tenen pensat fer una sèrie d’actuacions molt seleccionades encaminades a lluitar contra la delinqüència organitzada en diversos camps (droga, tràfic de blanques, xarxes d’immigració il•legal, etc.)
Per a la posada en marxa de tot aquest dispositiu, el dia 31 d’octubre està confirmada la presència a Amposta del Conseller d’Interior i Relacions Institucionals Joan Saura, encara que és més que provable la presencia del mateix President de la Generalitat José Montilla.
dissabte, 25 d’octubre del 2008
MÉS TRANSVASAMENTS
De tant en tant s’ha d’anar recordant la pintada premonitòria que des de ja fa uns anys hi ha a una paret a l’entrada d’Amposta per als qui venen de la Ràpita: Tajo => Múrcia; Ebre => Múrcia; Amazones => Múrcia? De moment, el govern socialista que encapçala Rodríguez Zapatero pareix que ja no descarta els transvasaments i ara en vol fer un des Càceres a Múrcia. Per línia recta deuen d’haver uns 500 quilometres. Es suposa que l’aigua l’extrauran del riu Guadiana per a transportar-la fins a l’assedegada Múrcia.
Els transvasaments, a l’igual que l’extracció d’aigua dels pous, com els que es volen fer a Vinallop, etc., són possibles solucions per a solucionar la manca d’aigua d’altres indrets. Però no són solucions “intel•ligents”. L’aigua dels rius, com la des aqüífers, és la que és i al final, s’esgotarà o no ni haurà la suficient ni per a les necessitats de les zones d’on es traurà aquesta aigua.
Una vegada més hi ha que tornar a “predicar” la nova cultura de l’aigua: estalvi i reutilització. A més d’altres solucions com l’emmagatzematge de l’aigua de la pluja i, si s’escau, desalinitzadores. Però aquesta deuria de ser la última solució a la manca d’aigua. Espanya és el que és i cada vegada més, un desert. De vegades sento dir que els integristes musulmans voldrien recuperar el Al Andalús, ja que era el “jardí" dels seus dominis. Però l’Andalusia actual ja no és la del segle XV!
Encara que pugui saber mal als nostres pagesos, l’aigua que es gasta en l’agricultura és desmesurada. Els camps de cultius que hi ha a la vora del riu tenen tot el dret del món a poder regar. Però portar l’aigua a distàncies més llunyanes té un sobre cost massa elevat. De no ser per les subvencions públiques, a més de pagar les despeses de les infrastructures, farien que els productes agraris no fossin rendibles davant la competència d’altres de fora.
Els països mediterranis sempre han tingut una agricultura pròpia. A moltes zones, de secà. Des de petit sempre he vist l’olivera, la vinya i el garrofer com els conreus més tradicionals i extensos. Després, el pagès, va voler diversificar els seus productes i va fer horts, presseguers i tarongers on abans hi havia vinya i, fins i tot, oliveres. Els nous conreus necessitaven una quantitat molt més gran d’aigua. I es van fer pous... I ara ni amb els pous és suficient! I cada cop hi ha menys pagesos. Una “regla de tres” molt difícil d’explicar. Així que, per finalitzar, cal fer-se la pregunta: Serà l’aigua del canal Xerta diu Sénia per a regar les terres del Pla de la Galera? O serà, com defensa la PDE, un transvasament cap al N de Castelló? I també: Quin serà l’ús que se’ls hi vol donar als pous de Vinallop?
Els transvasaments, a l’igual que l’extracció d’aigua dels pous, com els que es volen fer a Vinallop, etc., són possibles solucions per a solucionar la manca d’aigua d’altres indrets. Però no són solucions “intel•ligents”. L’aigua dels rius, com la des aqüífers, és la que és i al final, s’esgotarà o no ni haurà la suficient ni per a les necessitats de les zones d’on es traurà aquesta aigua.
Una vegada més hi ha que tornar a “predicar” la nova cultura de l’aigua: estalvi i reutilització. A més d’altres solucions com l’emmagatzematge de l’aigua de la pluja i, si s’escau, desalinitzadores. Però aquesta deuria de ser la última solució a la manca d’aigua. Espanya és el que és i cada vegada més, un desert. De vegades sento dir que els integristes musulmans voldrien recuperar el Al Andalús, ja que era el “jardí" dels seus dominis. Però l’Andalusia actual ja no és la del segle XV!
Encara que pugui saber mal als nostres pagesos, l’aigua que es gasta en l’agricultura és desmesurada. Els camps de cultius que hi ha a la vora del riu tenen tot el dret del món a poder regar. Però portar l’aigua a distàncies més llunyanes té un sobre cost massa elevat. De no ser per les subvencions públiques, a més de pagar les despeses de les infrastructures, farien que els productes agraris no fossin rendibles davant la competència d’altres de fora.
Els països mediterranis sempre han tingut una agricultura pròpia. A moltes zones, de secà. Des de petit sempre he vist l’olivera, la vinya i el garrofer com els conreus més tradicionals i extensos. Després, el pagès, va voler diversificar els seus productes i va fer horts, presseguers i tarongers on abans hi havia vinya i, fins i tot, oliveres. Els nous conreus necessitaven una quantitat molt més gran d’aigua. I es van fer pous... I ara ni amb els pous és suficient! I cada cop hi ha menys pagesos. Una “regla de tres” molt difícil d’explicar. Així que, per finalitzar, cal fer-se la pregunta: Serà l’aigua del canal Xerta diu Sénia per a regar les terres del Pla de la Galera? O serà, com defensa la PDE, un transvasament cap al N de Castelló? I també: Quin serà l’ús que se’ls hi vol donar als pous de Vinallop?
divendres, 24 d’octubre del 2008
DUBTES SOBRE ELS POUS DE VINALLOP (escrit que m'ha enviat un amic)
Bon dia, ahir vaig assistir a la roda de premsa i crec que el pla de descontaminació del pantà de Flix s'està utilitzant com un transvassament encubert.
Malauradament, la població en general no té informació del que ens juguen si hi ha una fuita greu al riu.
Manolo comentava que "és un tema que no està controlat des d'el territori" i falta explicació de les autoritas ebrenques". Jo crec que s'ha d'ampliar: Les autoritats polítiques no estan a l'alçada del seu càrrec.
La Plataforma i Unió de Pagesos haurien de informar-se si tots els ajuntament tenen fet el pla d'emergència municipal per cas de contaminació. Si això pot paralizar les expropiacions guanyariem algun temps. No té sentit començar a extreure aigua si encara no s'han iniciat les obres; de fet, no té sentit utilitzar aigua de pous en cas de contaminació d'un riu.
Si es contamina un riu principal tots els seus aqüifers no seran aptes per ús d'aquesta aigua o, és que els nostres representants no tenen intenció de viligar per la nostra salut?. Això és una questió molt greu.
Encara que es facin els pous, i n'estic en contra, pregunto als nostres polítics, quan no es pugui utilitzar l'aigua d'aquests pous, està previst altre sistema de subministrament?, s'ha previst avisos a la població? sabem els efectes sobre les persones que poden tenir aquests contaminants? ....
A cap pla d'emergència està previst l'abastament d'aigua contaminada per ús de boca ni per regar. Nomès per això, no té sentit fer pous (si és aquesta la seva finalitat)
La realitat és que ningú sap res d'aquest pla, però les conseqüencies sobre el nostre territori, en cas d'accident greu, afectaria els conreus, el turisme i l'abastament de productes del territori; cadascún que tregui les seves pròpies conclusions. Falta informació i compromís amb noms i cognoms.
No sé si altres ajuntament ho tenen, però el de Tortosa té una secció d'"Escriu a l'alcalde". És un lloc perquè cada persona pregunti els dubtes que tingui i faci suggeriments.
Malauradament, la població en general no té informació del que ens juguen si hi ha una fuita greu al riu.
Manolo comentava que "és un tema que no està controlat des d'el territori" i falta explicació de les autoritas ebrenques". Jo crec que s'ha d'ampliar: Les autoritats polítiques no estan a l'alçada del seu càrrec.
La Plataforma i Unió de Pagesos haurien de informar-se si tots els ajuntament tenen fet el pla d'emergència municipal per cas de contaminació. Si això pot paralizar les expropiacions guanyariem algun temps. No té sentit començar a extreure aigua si encara no s'han iniciat les obres; de fet, no té sentit utilitzar aigua de pous en cas de contaminació d'un riu.
Si es contamina un riu principal tots els seus aqüifers no seran aptes per ús d'aquesta aigua o, és que els nostres representants no tenen intenció de viligar per la nostra salut?. Això és una questió molt greu.
Encara que es facin els pous, i n'estic en contra, pregunto als nostres polítics, quan no es pugui utilitzar l'aigua d'aquests pous, està previst altre sistema de subministrament?, s'ha previst avisos a la població? sabem els efectes sobre les persones que poden tenir aquests contaminants? ....
A cap pla d'emergència està previst l'abastament d'aigua contaminada per ús de boca ni per regar. Nomès per això, no té sentit fer pous (si és aquesta la seva finalitat)
La realitat és que ningú sap res d'aquest pla, però les conseqüencies sobre el nostre territori, en cas d'accident greu, afectaria els conreus, el turisme i l'abastament de productes del territori; cadascún que tregui les seves pròpies conclusions. Falta informació i compromís amb noms i cognoms.
No sé si altres ajuntament ho tenen, però el de Tortosa té una secció d'"Escriu a l'alcalde". És un lloc perquè cada persona pregunti els dubtes que tingui i faci suggeriments.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)