PASSANT DE TOT...

Aquest cap de setmana el vent bufà amb força. A les Terres de l’Ebre, segurament que no tant com altres cops, però a altres indrets de Catalunya els estralls van ser importants. Sense cap mena de dubte, l’episodi més important i trist, va ser la mort de tres infants a Sant Boi de Llobregat.
A Amposta que, com qualsevol lloc de les nostres terres, el vent va tombar arbres, arrancant senyals de trànsit, etc. Un d’aquests senyals va ser una informativa que indica la proximitat d’un col•legi, concretament el Miquel Granell, al carrer Sebastià Juan i Arbó. En veure-la arrancada dissabte al matí, vaig pensar en trucar la policia local per advertir-los del fet, tot esperant que fos retirada (els cotxes patrulla passen sovint), portada a les dependències de la brigada municipal i col•locar-la aquest mateix matí.
Ahir diumenge per la tarda, el senyal segui estant al mateix lloc, això si, algú l’havia posada plantada contra una paret per a que quedés més a la vista. Aquest matí, sobre les 12 ja l’he vist col•locada.
No es el primer cop que dono un avís a la policia local i “passen olímpicament” de mi. Segurament tindran coses més importants que fer i llocs on acudir...
Pensava en un adjectiu apropiat per al cas: Apatia? Desídia?
Segons el diccionari l’apatia “és l’estat anímic de qui res no commou” o “mancança d’interès, d’energia...”. I la desídia “manca d’activitat per negligència”. Realment els dos adjectius podrien ser apropiats, però caldria conèixer millor els agents de la policia local per arribar a posar-los el més apropiat.
Encara que, qualsevol que sigui l’estat d’ànim dels agents, cal pensar que no tota la culpa és d’ells. En l’anterior legislatura s’havia promès als policies l’equiparació salarial i condicions laborals amb el cos dels Mossos d’Esquadra. L’actual equip de govern (del mateix color polític per si algú no ho sap), després d’un any de negociacions amb el comitè d’empresa (amb majoria de membres de CC.OO.), va rebaixar considerablement les pretensions. I no només això, sinó també que dels endarreriments pactats, tampoc van arribar a satisfer tota la quantitat.
No obstant això cal dir que el ciutadà no té la culpa de la situació interna del cos i de les relacions amb els polítics que governen la ciutat i, quan se’ls crida, per petita que sigui la qüestió, caldria donar un servei ràpid i adequat.

EBRE BLOOK, UN LLIBRE DE RELATS EBRENCS

Un altre cop l’editorial Cossetània ha editat una recopilació de relats ebrencs però amb una novetat: han segut estrets de la bolcesfera, és a dir, dels blogs que tenen els escritos a Internet. El llibre s’anomena Ebre Bloock. Relats d’aigua dolça. I els autors que aporten les narracions són: Francesca Aliern, Jordi Andreu, Teresa Bertran, Josep Igual, Jesús Maria Tibau, Albert Guia, Emigdi Subirats i Laura Mur, entre d’altres.
El llibre va ser presentat ahir al Molí de l’oli d’Arnes per la llibreria Serret de Vall-de-roures i també ho serà a la tercera trobada de blocaires ebrencs que es farà els 6 i 7 de febrer a Tortosa i Roquetes.

PER A COBRAR MOROSOS EN TEMPS DE CRISI

Encara que quan un veu la imatge pot pensar que ja ha arribat el carnaval, res més lluny i més seriós.
En temps de crisi, els impagats creixen quasi que en proporció geomètrica. Així que a Vic, un empresari perspicaç, ha creat una empresa de cobrament de morosos que porta per nom “El cobrador català”. No s’han donat a conèixer tots els treballadors de l’empresa. L’únic que ha sortit a la premsa és un home de raça negra que, com es veu, va vestit amb un vestit de pastoret més propi de les representacions nadalenques.
Però com el que es tracta és de cridar l’atenció, crec que és del tot apropiat aquest competidor d’homes vestits de frac, de panteres roses, etc.

4a I DARRERA CONCENTRACIÓ PER LA GUERRA DE GAZA (?)

Ahir per la nat, a la plaça de l’Ajuntament d’Amposta hi tingué lloc la 4a concentració per la guerra de Gaza. De totes les que s’han fet va ser, de molt, la que menys participació ja que, amb prou feina es van aplegar unes quinze persones, sobre el 10 % de les que ens veníem reunint en les dues darreres concentracions.
Dos factors foren, essencialment, els causants de l’escassa participació: la treva que s’ha declarat a la franja de Gaza i que s’ha aconseguit gràcies a la pressió internacional i el fort vent que va bufar ahir a les nostres comarques, per la qual cosa no apetia gens ni mica sortir al carrer.
Els pocs concentrats ens vam congratular de que, aparentment, el conflicte armant, està tocant al seu final, encara que la pau a la zona pareix llunyana. Ara bé, es va lamentar la mort de tantes víctimes innocents (unes 1.400), bona part de les mateixes nenes i nens palestins.