EL PARLAMENT EUROPEU REBUTJA UNA MOCIÓ DEL PP SOBRE L'ENSENYAMENT EN CATALÀ

No fa gaire, al morir la qui va ser ministra del govern d’Aznar Julia García-Valdecasas, l’actual presidenta del PPC, l'Alicia Sánchez Camacho, la va elogiar i quasi va arribar a dir que si “Catalunya es coneix al món va ser gràcies a ella”.
I es que una de les característiques dels partits de la dreta, és que “tot el que ells fan està bé” i “tenen raó en tot”. Curiosa manera d’entendre la concepció de les coses si no saben, primer, veure’s els seus propis defectes. I que com tots els humans (evidentment m’incloc) en solem tenir molts...
Però ja que parlem de gràcies, voldria agrair al PP, sobre tot a la figura de Luis Herrero pel reconeixement i recolzament que ha fet el Parlament Europeu a l’ensenyament en català a les escoles.
Com que el castellà és una llengua minoritària que quasi no es parla en lloc (ni a la televisió, ni al cinema, ni a la premsa, etc.), el populars espanyols demanaven tenir dret a escollir lliurement l’ensenyament en “español” a les famílies que ho demanessin... Normalment són famílies de classes acomodades i que els seus pares estan treballant a Catalunya ocupant càrrecs de responsabilitats a empreses importants.
El recurs que va presentar el grup Popular Europeu a instàncies del PP espanyol i defensat per l’esmentat Luis Herrero, va ser rebutjat per una àmplia majoria pel Parlament Europeu, donant així un recolzament implícit al sistema d’educatiu català.
Els altres diputats catalans, representats per Maria Badia del PSC, Ignasi Guardans de CiU (a qui per cert, TV3 no parava d’ensenyar-lo, com si hagués estat l’únic diputat en defensar l’ensenyament en català) i Raül Romeva (el seu pare viu a Amposta) van implicar-se clarament en defensa del model d’ensenyament fent entendre als europarlamentaris que Catalunya té una identitat pròpia diferenciada de la resta d’Espanya i que necessita una especial protecció, sobre tot en temes de llengua.
El PP, una vegada més ha actuat en contra de Catalunya i intentant afavorir els interessos dels seus votants. Si continuen (res fa preveure que canviaran de política) per aquest camí, no és d’estranyar que els resultats de futurs comicis no varien substancialment als obtinguts en convocatòries passades i que no han estat, ni molt menys, els que desitjarien a Madrid.

MAS JA ES VEU DE PRESIDENT!

El passat diumenge, el Periódico de Catalunya, publicava la segona part de l’enquesta que va començar a publicar dissabte i de la que ja us vaig parlar en aquest mateix blog. Segons l’opinió dels enquestats, CiU obtindria més escons que en les eleccions de 2006 (55-56 enfront als 48 d'ara) i encara augmentaria el seu avantatge del PSC (38-39; ara en té 37), que es quedaria, si fa o no fa, igual. En canvi, un dels altres socis de govern, ERC, baixava en la intenció de vot (enquesta 15-16 i n té 21) La qual cosa feia que, entre les tres forces polítiques que composen en l’actualitat el govern d’Entesa, preguessin la majoria absoluta i el panorama quedés obert amb un clar avantatge per part de CiU i amb moltes possibilitats de poder investir Mas com a president de la Generalitat. També, quan es preguntava als ciutadans sobre qui preferien com a president, una majoria opinava que Mas per damunt de Montilla. Cosa que no passava amb les enquestes anteriors. Així, no és d’estranyar que, en el mateix Periódico de dilluns, CiU ja fes constar la seva eufòria.
Al final, l’enquesta, no és només que un toc d’atenció al govern que presideix Montilla. Ara el que s’ha de fer, és prendre nota i mirar de canviar el rumb de la seva política. Una política molt accentuada en temes socials, però quan li preguntes al ciutadà te’n dones compte de les mancances que encara té, sobre tot, per temes pressupostaris (o manca de diners)
Les èpoques de crisi no són propícies, normalment, per als governs. El ciutadà els sol culpar del problemes per no arribar a final de mes, què és, a la fi, el principal problema: els diners.
Amb aquesta enquesta a la ma, un pot treure la conclusió de que ERC no acaba de situar-se políticament parlant al lloc corresponent. Ben mirat, entre ERC i CiU hi ha una diferència més de matisos que no de fons. Potser els republicans tenen més sentit social que no la coalició nacionalista, però el lloc l’espai que ocupen els uns i els altres es prou coincident. ERC no ha tret el rendiment polític necessari de la seva acció de govern (en definitiva cap dels tres, però en aquest cas s’accentua més) També potser que el ciutadà no estigui per utopies i si per coses més materials i tangibles. Em refereixo al discurs independentista del partit que lidera Puigcercós. Només cal mirar els resultats dels comicis del País Basc (tot l’adulterats que vulgueu), on, per primer cop, els partits “constitucionalistes” (com els diuen el mitjans de comunicació) han tret una pírrica majoria suficient per a governar (però majoria en definitiva)
Queda més d’1 any i mig per a les properes eleccions autonòmiques (si no hi ha sorpreses) i, faria bé el govern de la Generalitat, que prengués nota i mires, com he dit abans, de refer-se i afrontar els propers comicis amb garanties suficients de reeditar el govern d’Entesa.

LA CAFETERIA TWISTER TANCA PORTES

Ahir, la cafeteria Twister d’Amposta va tancar les portes (espero que definitivament) Aquesta cafeteria es va fer “famosa” ara fa aproximadament un mes i mig perquè la seva propietària, Encarna Benimuslem va denunciar els Mossos d’Esquadra per una actuació que, segons ella, considerava desproporcionada. Aquesta notícia va ser portada del Diari Ebre (Diari de Tarragona) crec recordar que el 12 de febrer.
És cert que, segons les declaracions de la propietària, després de l’actuació de la policia havia baixat de forma considerable la clientela del bar. Els veritables motius segurament eren uns altres, encara que si que va tenir que veure l’escorcoll efectuat.
Ahir al vespre, la meva dona em va avisar de que les cortines del local estaven corregudes. Al cap d’una estona, quan vaig baixar a la gossa al carrer, una veïna ja em va donar la notícia: “Se’n van! No ho saps? No crec que hagi ningú al veïnat que no estigui content!
Una mica més tard vaig trucar a un amic que tenia relacions comercials amb l’establiment per a posar-lo en avís. Més que res per si li devien diners... Em va dir que no, però em va confirmar la noticia.
Avui encara estan desmantellant el local, com ho demostra lo foto amb les bosses plenes de brossa.
La terrassa que van muntar l’estiu passat i que no la paguen des del mes d’octubre, la desmuntaran? S’admeten apostes. Jo dic que no.

A L'ALCALDE D'AMPOSTA LI VE GRAN "EL VESTIT"

Segurament que els seus vestits no els hi fan a mida, com a Francisco Camps, però sempre vist de forma impecable. Però el “vestit” que li ve gran és el del càrrec que ocupa.
I ho dic amb la credibilitat que donen els fets. Fa temps que vinc observant que la seva cortesia institucional deixa molt que desitjar. Així, per exemple, en alguns concerts al auditori de la Lira Ampostina, mira de fer com aquell que no et veu per “estalviar-se el saludo”. Els fets més recents van passar divendres i avui mateix. Divendres passat sortia de la casa de la vila amb la meva companya i diputada Lluïsa Lizárraga. Ell estava sota els porxos i al anar a sortit nosaltres per la porta que dóna accés a les dependències municipals, ell, l’alcalde, va entrar al lloc on s’ubica el retén de la policia local. Va fer com aquell que no ens veia... Avui, amb un altre company de grup municipal, sortia del saló de plens, on acabàvem de celebrar una comissió informativa de Governació i ell sortia el seu despatx. Li he dit bon dia i dubto que m’hagi contestat. Al cap d’uns minuts (molt pocs, el temps que es tarda entre entrar a la sala de secretaria, sortir i baixar al carrer), l’alcalde, pujava les escales. Anàvem en companyia d’un regidor d’ERC. Al veure’ns, l’ha saludat. I jo li he preguntat: “Què vas sol?” Ell m’ha respost: “No ho sé”. Ignoro si l’alcalde m’ha sentit o no... Tan em dóna!
Jo entenc que ens darrers mesos hi ha hagut certa tensió entre els grup que ell encapçala i el nostre. Fins i tot, no fa gaires setmanes vaig escriure un article que em va publicar la revista amb la que col•laboro: Vinaròs News. Però com diu la dita castellana: “Lo cortés no quita lo valiente”. I jo encara en dic una altra: “El més barat de tot és la salutació. És de franc!”.
També hi ha una altra dita que diu: “Altres vindran que bons ens faran”. Això ho dic perquè l’anterior alcalde (a qui “li vaig dedicar molt més temps” que a l’actual), aguantava molt millor el tipus i sempre t’allargava la ma. El que deia de nosaltres pel darrera, només ells ho saben, com ara, suposo que igual...
Una altra prova del que estic dient, va produir-se el passat dia 11. Acabàvem de fer un ple extraordinari i el nostre grup es va abstenir a l’hora d’una adjudicació inicial per efectuar les obres de la residència d’esportistes vinculada al Centre de Tecnificació Esportiva. Evidentment, vàrem exposar el nostre raonament. Al final del ple va venir a demanar-nos comptes sobre el sentit del nostre vot (?) Fins i tot pretenia que la resta del grup li féssim veure al nostre portaveu de l’error d’haver votat d’aquella manera. Qui és pensa que és?
Tornant a l’article de Vinaròs News, allí explicava la manera d’actuar de CiU amb la seva gent, però no dia res de com actuen en vers a l’oposició. Potser queda prou clar, oi?
De totes formes, quina diferència de l’alcalde amb altres regidors del seu grup. El d’Urbanisme, per exemple. L’altre dissabte, abans d’entrar a un acte que es feia amb motiu del centenari de la ciutat, comentàrem l’article en qüestió i tots dos exposarem els nostres punts de vista. Avui, a la comissió, ha vingut a seure al meu costat!
I que quedi clar que, segurament, tinc jo molts més motius per haver deixat de parlar a l’actual alcalde. El tema ja va passar fa uns anys. I va ser personal... Però en les circumstàncies paregudes, aguanto el tipus...