ELS “CULEBRONS” CONTINUEN

(Aquest article d'opinió s'ha publicat avui a Vinaròs News dintre del Partenón)

Els mesos passen. Fins i tot els anys... I a Amposta hi ha temes que no s’acaben de tancar. Inoperància política? Amiguisme? O tot plegat?
Avui no tocarem cap tema nou del que no hagi parlat algun cop, però com passa els temps i segueixen sent actualitat a la capital del Montsià, penso que al lector li pot interessar que se’l mantingui informat.
El mes de gener de 2008 (ha passat quasi un any i mig) aquí mateix publicava un article amb el títol de “Irresponsabilitat política”. En dit article explicava el cas de l’escorxador municipal, de com l’anterior alcalde va avalar per mig d’un “il•legal” decret d’alcaldia (que va tenir que anul•lar-se i aprovar-se pel ple amb els únics vots de l’equip de govern) un préstec de 400.000 euros que va atorgar l’Institut Català de Crèdit Agrari (que depèn de la Generalitat de Catalunya) a l’empresa concessionària de l’explotació de l’escorxador. Y de com l’empresa que ostentava la concessió, Ganados y Carnes Martí SL, després “renomenada” Càrniques Tosses SL, va veure’s obligada a fer un concurs de creditors (abans suspensió de pagaments) per un import de 525.000 euros que, evidentment, haurà d’acabar pagant l’ajuntament com a avalador de l’operació. Es a dir, ho pagaran tots els ciutadans d’Amposta.
Finalment un jutjat mercantil de Tarragona en decretaria la fallida i obligava a l’empresa concessionària a cessar en l’activitat.
Però de fet, l’escorxador mai ha tancat. L’equip de govern municipal (recordo una vegada més que CiU governa amb majoria absoluta) va fer com que no se’n havia assabentat i, a preguntes del grup municipal del PSC, l’alcalde seguia dient que “no li constava que hi hagués activitat” (?).
Mentre, una societat inactiva des de 1992 (!) PC Golf SL (!!) entrava pel registre general de l’ajuntament un escrit demanant beneficiar-se de l’explotació de l’escorxador fins que l’ajuntament no el tragués a concurs; previsiblement duran la propera tardor. Però segons informació de l’Agència Catalana de Notícies, l’activitat la segueix desenvolupant Càrniques Tosses. I què diu l’alcalde? Que de les “relacions entre totes dues empreses no en sap res” i que “L’important és que vaguin pagant cada final de mes els 1.200 euros estipulats...”.
El passat mes de maig, PC Golf SL que tenia el domicili social a Barcelona, com activitat principal el manteniment de camps de golf i que el número de telèfon que figura a Internet, avui pertany a una clínica capil•lar, fa les corresponents modificacions estatutàries i registrals per adequar l’objecte social a les noves necessitats. La gran pregunta és: “Qui hi ha al darrera d’aquesta operació?”
També el passat mes de setembre us parlava d’un altre afer: el dels cinemes Amposta. Per aquell temps va sortir a la llum que havien estat oberts més de 7 anys amb una llicència provisional. D’aquí el títol de l’article, també publicat a Vinaròs News: “7 i mig”. A partir dels mes de setembre de l’any passat, obligats a tancar per adequar-se a la nova normativa i fer les modificacions adients, els cinemes Amposta van tornar a obrir al cap d’un mes aproximadament, un altre cop amb una llicència provisional de l’ajuntament per a 6 mesos. Passat el mig any, els propietaris dels cinemes, sabent que “la millor defensa és un bon atac”, surten a la premsa per denunciar que l’empresa encarregada de la inspecció (ECA Bureau Veritas) encara no havia passat a fer la revisió. No obstant, dita empresa, amb delegació a Tarragona, nega aquest fet i diu que en la darrera inspecció efectuada, encara hi va trobar irregularitats, d’aquí que no rebessin l’oportú informe favorable.
El tema, novament, arriba al ple municipal. A la pregunta, un altre cop per part del grup municipal del PSC, l’alcalde diu que, “efectivament, l’ajuntament els havia renovat la llicència provisional d’obertura per mig any més, tal i com li reconeix la normativa i que ordenarà el seu tancament si, en aquests 6 mesos no acaben de realitzar les oportunes millores”. En definitiva, els 7 anys i mig poden arribar-se convertint en 8 anys i mig. Un temps més que suficient per haver pogut passar qualsevol incident greu. Afortunadament no ha segut així pel bé dels espectadors i propietaris de l’establiment.
I per finalitzar una altra gran pregunta: “Hauria tolerat l’equip de govern aquesta perllongada situació si els cinemes no fossin de qui són?”

EL MAS DE CARLET

El germà gran de la meva sogra, Ramón Urquizú Fatsini viu a Córdoba des de fa molts anys. L’amor el va portar fins allí. La seva dona, Anita, ja fa uns anys que ens va deixar. Sa filla Ana Maria, es dedica a l’ensenyament i, segurament, llegirà aquest escrit i li ensenyarà al seu pare.
En el concert que va fer la Lira Ampostina amb motiu del “Centenari de l’atorgament del títol de ciutat a Amposta”, només fa uns mesos, va sortir una foto antiga de la banda on Ramón estava encerclat. És el músic viu més gran de la Lira.
Però a Amposta li queden les arrels, la família i també algunes terres que li porta el germà més petit de la nissaga dels Urquizú, Pepe.

A la partida de Carlet, de camí cap a Sant Jaume, encara que una mica amagat, es pot trobar el mas que il•lustra aquest escrit. Digueu-li el mas de Carlet o el Mas de Ramón Urquizú, és igual. El fet és que és un dels masos més vells de tot el delta de l’Ebre. Sinó, fixeu-vos amb la data que hi ha a la pedra de damunt de la porta: 1694. Encara que pareix que aquesta data no és la de la construcció del mas, sinó d’una reforma que hi va haver. Mon fill gran, quan era petit l'anomenava "la caseta del 'miedo'".
Joan Salvadó Arrufat, més conegut per Galdiri, a Amposta és tot un personatge. Pertany a la vella guàrdia comunista juntament amb el difunt Joan Fusté (Calaix), Secundino Ferré, David Monllau, Juanito Bosch (Poldo) entre d’altres. És un personatge autodidacta, com ho demostra la quantitat de llibres que ha escrit al llarg de la seva dilatada vida: Diccionari de paraules en desús de les Terres de l’Ebre, Costums d’abans i fets ampostins o Reculls, les masies d’Amposta, topònims, malnoms, dites i cançons, entre d’altres.

Precisament en aquest darrer llibre, Reculls, a la pàgina 82 hi trobem una fotografia i un petit text dedicat al mas en qüestió. Així, hi podem llegir:

“Mas de Ramon Urquizú Fatgini (sic). Partida: Carlet. Extensió de jornals: 9 de cultiu d’horta i cultiu d’arròs. ‘La primera construcció del mas data d’abans del primer mil•leni de la era cristiana. L’any 1694 es va reconstruir i ampliar l’edifici. Va ser una casa de recaptació d’impostos: des de l’extracció de la sal , fruïts, animals domèstics... La segona ampliació posterior va ampliar també el servei: seguia recaptant, però també va servir com a casa de pescadors i després com a quarter de cavalleria’”.

IDEES IMAGINATIVES PER A SUPERAR LA CRISI (X)

Avui continuaré una secció que tenia mig oblidada, ja que l’anterior entrada la vaig fer el 17 de maig o sigui, ja fa un mes i mig.
Encara que avui més que una “idea imaginativa”, pareix més bé una innocentada. Així, al Periódico hi podem llegir el següent titular. “Una aerolínia xinesa projecta que els passatgers volin drets”. Com se us ha quedat el cos? Us imagineu tot el passatge en peus? I si hi ha turbulències? Bé, això pareix que ho han tingut en compte ja que es veu que hi posaran “tamborets i cinturons de seguretat”. Tot sigui per estalviar costos!
El precedent espanyol el podríem trobar en aquell tren conegut popularment com “el borreguero” on la gent s’hi apinyava pels passadissos i als voltants de les portes.
Encara que la RENFE, molt fer propaganda dels seus trens estrella (com l’AVE), però avui que la meva dona a acompanyat a sa mare a Barcelona, a la tornada, el tren que han agafat, a l’estació de Gràcia ja estaven totes els seients ocupats. Imagineu-vos a Sants!

REVÀLIDA POLÍTICA

Arran de l’absència a l’hora de votar una resolució a l’ajuntament de Madrid on es retirava tots els títols i honors al “Generalísimo”, el regidor en qüestió va dir que “si tenia que passar sempre una revàlida política”.
Efectivament, dilluns d’aquesta setmana, duran un ple, l’ajuntament de la capital d’Espanya, a proposta d’Esquerra Unida i Alternativa, va retirar els títols i honors a qui va governar amb ma de ferro des de 1939 a 1975 i que no són pocs. A saber: alcalde honorífic de la ciutat (1964), medalla d’or (1942) i medalla d’honor (1959)
Quan va arribar el punt de la votació, segurament que no el més important, però que, si el més mediàtic, dos regidors de l’equip de govern (PP) es van absentar per motius diversos (un va anar a prendre cafè i l’altre va dir que només es va tractar d’una coincidència) Per cert, i curiosament, els dos que van faltar dels seus escons eren “deixebles” de Dña. Esperanza Aguirre. I la Botella? No s’ha dit res, però cal pensar que va votar a favor de la proposta...
També sobre aquest tema cal recordar l’aparició del sogre de l’alcalde de Madrid Ruiz Gallardón criticant la decisió del seu gendre (que ho va fer “per imperatiu legal”, ja que l’obligava la llei de la Memòria Històrica”) La deferència de poder dir el que pensava ho va fer el canal Intereconomia que, com sabeu la majoria és “d’una rigorositat contrastada i d’una pluralitat espatarrant”. Entre les seves paraules va arribar a dir que “ell tenia una profunda admiració per Franco”.
Per altra banda, diumenge passat, Rajoy i els seus seguidors va fer un acte d’enaltiment a la seva figura tot just un any després d’haver estat reelegit com a president nacional a la pròpia ciutat de València, feu, on els hi hagi de la dreta espanyola més recalcitrant.
Les paraules de Rajoy no van ser un prodigi d’originalitat, ja que va dir que “cal mirar cap al futur i aprendre dels errors del passat”. Errors? Quin errors, Sr. Rajoy? Ja que no en va esmentar cap! De criticar a Zapatero ja en sap, ja, però a l’hora d’enumerar els casos de corrupció que han esquitxat el PP allí on precisament és més fort (Madrid i València), ni una sola paraula. I si no té paraules, menys prendrà mesures en contra dels “imputats”. Abans podia posar l’excusa de que només hi havia indicis i que se’ls havia cridat a declarar. Ara és evident que hi ha alguna cosa més i Rajoy segueix enrocat en la seva posició inicial. Però com tothom ens agrada que ens afalaguen, munta un espectacle mediàtic (es suposa que, aquesta vegada, sense l’assistència d’immigrants a qui se’ls va prometre feina a canvia de l’assistència com al míting de les europees)
I quan parlava d’errors del passat, també es referia Rajoy al pasta franquista de molts dels seus dirigents i bona part de la seva militància? No crec que li passés pel cap ni tan sols un instant, però també caldria que, una vegada per totes es revisés aquesta etapa de la dreta espanyola.
Potser més que una “revàlida política”, el que caldria per a molts dirigents del PP és fer “una prova d’ingrés” per a que se’ls ensenyessin les conductes més bàsiques per a ser demòcrates al segle XXI.

(La fotografia que il•lustra l’escrit el publica avui el Periódico de Catalunya. Podríeu reconèixer algú? Poseu una mica d’imaginació ja veureu com a cadascú de vosaltres us ve algú al cap que podrien ser perfectament els qui surten a la imatge)