EL MAS DE CARLET

El germà gran de la meva sogra, Ramón Urquizú Fatsini viu a Córdoba des de fa molts anys. L’amor el va portar fins allí. La seva dona, Anita, ja fa uns anys que ens va deixar. Sa filla Ana Maria, es dedica a l’ensenyament i, segurament, llegirà aquest escrit i li ensenyarà al seu pare.
En el concert que va fer la Lira Ampostina amb motiu del “Centenari de l’atorgament del títol de ciutat a Amposta”, només fa uns mesos, va sortir una foto antiga de la banda on Ramón estava encerclat. És el músic viu més gran de la Lira.
Però a Amposta li queden les arrels, la família i també algunes terres que li porta el germà més petit de la nissaga dels Urquizú, Pepe.

A la partida de Carlet, de camí cap a Sant Jaume, encara que una mica amagat, es pot trobar el mas que il•lustra aquest escrit. Digueu-li el mas de Carlet o el Mas de Ramón Urquizú, és igual. El fet és que és un dels masos més vells de tot el delta de l’Ebre. Sinó, fixeu-vos amb la data que hi ha a la pedra de damunt de la porta: 1694. Encara que pareix que aquesta data no és la de la construcció del mas, sinó d’una reforma que hi va haver. Mon fill gran, quan era petit l'anomenava "la caseta del 'miedo'".
Joan Salvadó Arrufat, més conegut per Galdiri, a Amposta és tot un personatge. Pertany a la vella guàrdia comunista juntament amb el difunt Joan Fusté (Calaix), Secundino Ferré, David Monllau, Juanito Bosch (Poldo) entre d’altres. És un personatge autodidacta, com ho demostra la quantitat de llibres que ha escrit al llarg de la seva dilatada vida: Diccionari de paraules en desús de les Terres de l’Ebre, Costums d’abans i fets ampostins o Reculls, les masies d’Amposta, topònims, malnoms, dites i cançons, entre d’altres.

Precisament en aquest darrer llibre, Reculls, a la pàgina 82 hi trobem una fotografia i un petit text dedicat al mas en qüestió. Així, hi podem llegir:

“Mas de Ramon Urquizú Fatgini (sic). Partida: Carlet. Extensió de jornals: 9 de cultiu d’horta i cultiu d’arròs. ‘La primera construcció del mas data d’abans del primer mil•leni de la era cristiana. L’any 1694 es va reconstruir i ampliar l’edifici. Va ser una casa de recaptació d’impostos: des de l’extracció de la sal , fruïts, animals domèstics... La segona ampliació posterior va ampliar també el servei: seguia recaptant, però també va servir com a casa de pescadors i després com a quarter de cavalleria’”.