LOS INOCENTES HIJOS DE DIOS

Divendres 26 de març, a les 8 del vespre i a la biblioteca comarcal Sebastià Juan i Arbó d’Amposta, el policia local i delegat de la UGT Pere Perellon i Roda presentarà el seu primer llibre: “Los Inocentes hijos de Dios”.
El llibre ha estat editat per Entrelíneas Editores i la presentació anirà a càrrec del filòleg Pep Carcellé i Freixas.
De les poques coses que han transcendit fins ara del llibre, és que es tracta d’una novel·la d’intriga ambientada a la València del segles XIV I XV.

PAS A LA DRETA

Potser seguin els astres, potser és una cosa cíclica o potser és el desgast dels partits d’esquerra. O potser la suma de tots els anteriors. Però el cert és que la dreta està “demanant pas”.
Encara que les formes de fer-ho són molt diverses. Comencem per Catalunya. Segons l’enquesta que publica avui el Periódico de Catalunya, CiU podria aconseguir fins a 63 diputats (ara en té 48), vorejant la majoria absoluta (tal i com ja ho va anunciar la setmana passada la Vanguardia), mentre que els altres partits que conformen el Parlament de Catalunya, ja siguin els que estan al govern, com els que completen l’oposició, tots baixen. Encara que els baixades més significatives siguin les que pateixen ERC que, sempre segons l’enquesta feta per GESOP, passaria de 21 a 12 o 13 i Ciutadans que “no puntuaria”, es a dir, es quedaria sense representació, tal i com jo vaig dient des de fa un bon grapat de mesos.
Segurament el mateix rotatiu l’encerta amb el seu titular principal: “El caos de la nevada noqueja el tripartit”.
Segurament no serà l’únic motiu, però potser sí el més important. Encara que hi ha una variant molt important: la proximitat de la situació excepcional que van patir, sobre tot, les comarques de Barcelona i Girona.
I que passa amb el PP a Espanya? “Doctors té l’església” per a fer valoracions més acurades, però, penso que, sobre tot, el PP rep ajut extern, més que fer mèrits per assolir el poder per mèrits propis.
Aquest ajut vendria del món judicial amb la intervenció de l’extrema dreta espanyola. Dos son, per a mi, els exemples més aclaridors: la pressió que s’està fent al jutge Garzón en un intent d’apartar-lo de la carrera judicial que serviria com exemple del que podria passar d’ara en endavant amb els altres jutges que es puguin atrevir a “posar-se” amb la dreta i l’anulació per part d’un altre jutge de una bona part de les escoltes fetes a implicats en el cas Gürtel (sobre tot les que es van fer dintre de la presó entre els acusats i els seus advocats) i, com sé sap, esquitxa el PP de mitja Espanya.
Aquest matí Carles Francino ja apuntava un pronòstic. “No es pararà fins que s’anul•li tot el procés del cas Gürtel”.
D’aquest manera els dirigents del PP (els implicats i els que no hi estan) traurien pit davant dels seus electors en un intent de fer-los veure que sempre han estat innocents. I el bo del cas és que els ciutadans més fidels s’ho acabarien creient! De casos aquests en tenim fins i tot a casa nostra...
Però de tot això el que em fa més por és que la dreta, de tant demanar pas, pugui “passar-se” de frenada i pari quan arribi a l’altura de l’extrema dreta, de la que el PP en té un bon grapat de membres dintre del partit com és el cas de Mayor Oreja (que si no es situa exactament allí, al menys es situa molt prop)

20 CLICKS ENTRE HONDURES I L’ÍNDIA

A partir del proper divendres dia 26 de març a la sala polivalent de la biblioteca Mercel·lí Domingo de Tortosa, es podrà veure una exposició fotogràfica d’Ares del Pino Escales amb el suggerent títol de “20 Clicks entre Hondures i l’ïndia”.
L’hora de la inauguració serà a les 19:15.
Ares (que és filla d’un company de treball) està llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat de Barcelona després d'haver estudiat a la Rovira i Virgili i a la Carlos III de Madrid i, amb les 20 instantànies que conformen l’exposició, ens fa un recorregut visual pels darrers països on ha estat treballant recentment.

MESSI I LA PROVA DEL 10

Qui ja tingui una certa edat, segurament se’n recordarà de la “prova del 9” que els va ensenyar el mestre.
En aritmètica es coneix com la “prova del 9” un càlcul ràpid i senzill per a comprovar si una divisió s’havia fet bé. Però també existeix “la prova del 9” en el cas de les multiplicacions.
Però diumenge molts varem poder veure per televisió (d’altres més privilegiats ho van fer en directe) una altra gran actuació de Messi, el petit jugador argentí del Barça que juga amb el número 10 a l’esquena.
De per si, el número 10 ja és la perfecció. És l’excel•lent als exàmens i fins i tot l’actriu Bo Derek estava considerada com la dona 10, per la pel•lícula “10, la dona perfecta”.

Després de meravellar una vegada més amb el seu futbol, els segon “triple” que feia en pocs dies, l’11è gol que marcava en els darrers partits, la veritat és que si algú encara no ha vist que estem davant d’un dels millors jugadors de futbol de la història és, simplement, que no ho vol veure. I d’aquests els hi ha i fins i tot tenen un nom...
Els reconeixements individuals ja els va tenir l’any passat amb el FIFA World Player i amb la pilota d’or com a millor jugador del planeta Terra que lliura el rotatiu francès France Football.
Després del partit de diumenge a la Romareda contra el Real Zaragoza, els seus gols i la seva actuació han donat la volta al món. L’exjugador del Barça Luis Enrique va dir que “és molt difícil fer el que va fer davant de jugadors de la Primera Divisió”. I és cert, ja que se’ls suposa que tenen una qualitat contrastada i també estan a un gran nivell de joc.
Però a part de les qualitats futbolístiques, Messi, té unes qualitats humanes que encara el fan més gran. Després dels seus gols, ara, la premsa, ja està dient que pot competir per la bota d’or com a màxim golejador europeu. Suposo que no és l’objectiu de Messi. A la seva carrera esportiva, penso, seria una anècdota. Ell, el que vol, és guanyar títols amb el Barça i, si a sobre, li arriben els reconeixements individuals, millor, però no és una prioritat.
Diumenge Messi va passar la “prova del 10” tant esportiva com humana. La cara humana del partit de la Romareda va ser donar un passi a Ibrahimovic, que per ell mateix ja era “mig gol” i que el jugador suec no va acabar-ho de “rematar”. Finalment, i quan el marcador era de 2-3 i, encara que era difícil que el Zaragoza tornés a marcar, tampoc era impossible, en una altra escapolida, Messi va provocar un penal que va “renunciar” xutar-lo i va deixar que ho fes l’Ibra per a que pogués agafar confiança després de la enèsima actuació lamentable.
Quin jugador d’elit que “lluita” per la pilota d’or ho hauria fet?
Aquest matí ho comentava amb un company de treball que és del Bilbao, però que no per això eixa de reconèixer aquestes qualitats d’un jugador que és més 10 que mai!