REFLEXIÓ SOBRE UNES DECLARACIONS DE MANUEL CHÁVEZ

Ahir, el Periódico de Catalunya portava el següent titular “amagat” a la pàgina 27: “Chaves alerta contra la baixada dels sous dels alts càrrecs”.
No he pogut deixar de recordar quan es va posar en marxa l’Agència Estatal de Administració Tributària l'any 1992. Llavors ens la van “vendre” dient-nos que tothom hi sortiríem guanyant amb la creació d’aquell organisme autònom depenent del Ministeri d’Economia i Hisenda espanyol.
Però no ens van “advertir” que uns hi guanyarien més que els altres... O sigui, els Inspectors o grup “A”.
Efectivament, l’AEAT es va crear per evitar la fuga dels inspectors de finances cap als despatxos de consultors, economistes, advocats, etc. Un fet prou habitual ja que els despatxos professionals privats pagaven més que a l’administració pública. La resta dels empleats, si fa o no fa, ens varem quedar igual.
“L’alerta” de Chavez (el d’aquí) va en aquest sentit i, fins i tot, s’atreveix a dir: “... Pot facilitar l’arribada ‘d’analfabets’ a càrrecs de responsabilitat”. Una afirmació que, al meu entendre, crec que és desmesurada i que està fora de lloc”.
S’ha d’entendre, de les declaracions de Chavez, què hi ha que abaixar el sou a tots els funcionaris menys als alts càrrecs?
La vida m’ha ensenyat que l món no hi ha ningú imprescindible. Que quan algú ha faltat (per molt important que fos aquest) sempre h estat substituït per un altre i tot ha continuat ben bé igual.
A més, crec, que de vegades aquells alts càrrecs que estan ocupant els llocs més alts de l’escalafó de la funció pública, poden arribar a fer de “tap” i evitar que joves valors puguin accedir a ocupar càrrecs importants dintre de l’organigrama directiu.

AL DIC SEC

En termes mariners, estar al “dic sec” significa està en reparació, fora de servei... Sé li diu al vaixell quan està varat, normalment, per a ser reparat.
És una mica el que m’està passat a mi aquests dies.
Possiblement, els meus lectors més habituals, sobre tots el que us declareu seguidors del meu bloc, m’heu trobat a faltar. Concretament des del dia 15 de juny, fins ahir mateix, no havia penjat res.
El motiu és que precisament aquell dia va venir a buscar-me una ambulància al meu lloc de treball després de patir (suposadament) un episodi de vertigen. Vaig passar la nit a la residència sanitària de Tortosa on em van fer tota mena de proves. Bé, al menys se’n van deixar una: una ressonància magnètica que me la fan avui mateix.
Al dia següent, sense esmorzar (tot el que m’entrava per la boca tornava a sortir pel mateix lloc) em van enviar cap a casa. Des de llavors m’estic recuperant poc a poc.
No vaig obrir l’ordinador fins el dia de la revetlla i ahir vaig penjar l’article que, quinzenalment, em publica la revista digital Vinaròs News, dirigida per l’Emili Fonollosa.
Avui m’atreveixo a escriure aquesta mena d’explicació sobre les meves “vacances forçoses”, però encara no en garanteixo l’assiduïtat en que ho feia abans. Tot dependrà del meu restabliment.
Cal dir, però, que estic molt millor i, de fet, només em “pesa” el cap quan camino, la qual cosa em dóna una sensació d’inseguretat.

PUNT I SEGUIT?

En aquests moments, el tema de la nova concessió de l’escorxador municipal d’Amposta, està molt lluny d’haver-se acabat.
L’any passat, el començament de l’estiu astronòmic va coincidir amb un capítol més del tema de l’escorxador. Llavors us parlava de que l’equip de govern municipal (recordo una vegada més que està integrat només per regidors de CiU, ja que tenen majoria absoluta) va acordar concedir de forma provisional l’explotació de l’equipament a una empresa anomenada PC Golf, SL. Segons lalcalde es tractava d’una empresa de multiserveis què, entre els quals, hi figurava el sacrifici d’animals per al consum humà.
Però com què l’explicació per part de l’alcalde no ens va deixar satisfets, férem les nostres pròpies indagacions. De tot plegat ens assabentàrem de que es tractava d’una empresa “tapadora” que feia anys que no presentava els comptes anuals al Registre Mercantil de Barcelona (ja que tenia el seu domicili social a aquella província), i també tenia diverses irregularitats amb l’Agència Tributària. Finalment, un responsable d’aquesta empresa, manifesta a la persona que ens va fer la indagació dels cas, que, efectivament “actuava amb nom d’altres persones” i que qui realment seguia portant la gestió de l’escorxador, eren els mateixos a qui, a principis de la dècada del 2000, se’ls hi havia atorgat la concessió per 500.000 pessetes anuals (!) i que van acabar provocant un forat de 550.000 euros a les arques de l’ajuntament d’Amposta. I tot gràcies a la “impecable gestió” de l’anterior alcalde que va avalar el préstec que els havia concedir l’Institut Català de Crèdit Agrari.
Aquesta darrera concessió a l’empresa PC Golf SL era només per a 6 mesos i sense possibilitats de pròrroga i, al final del període, l’alcalde, ens va assegurar que trauria un nou concurs públic i que llavors, l’empresa a qui sé li acabarien concedint, es faria càrrec del deute acumulat pels anteriors gestors. Uns gestors que van començar denominant-se Ganados y Carnes Marí, però que després van canviar-se el nom i es convertien en Carnicas Tosses SL, sense que això signifiqués el més mínim problema per a mantenir la concessió de l’equipament industrial.
El passat dia 10 de maig, l’ajuntament d’Amposta va celebrar un ple extraordinari. Un dels punts de l’ordre del dia era “treure a concurs l’explotació de l’escorxador”.
Divendres anterior, i tal com és perceptiu en aquells ajuntaments que tenen constituïdes comissions informatives, se’n va convocar una de Serveis i Manteniment, exclusivament, per a informar-nos de la proposta de l’equip de govern sobre l’escorxador. El preu de sortida que establia el govern d’Amposta, després d’haver encarregat un estudi a un tècnic independent, es fixava en 9.000 euros mensuals. No obstant, donat els temps que estem passat immersos amb una profunda crisi econòmica, s’havia acordat fixar un nou preu a la baixa de 3.000 mensuals durant els 5 primers anys (o sigui, la mateixa quantitat que només 9 anys enrere s’havia establert per tot l’any!) Als 5 anys es revisaria i, en el cas de que el compte d’explotació de l’escorxador tingués benefici, el preu sofriria un increment igual al percentatge de benefici del concessionari. També aniria a càrrec de la nova empresa concessionària l’arranjament dels desperfectes que hi ha, sobre tot, la instal•lació d’una nova depuradora. Preguntat al regidor que presidia la comissió (que no era el titular, ja que aquest tenia un altre compromís) sobre si s’havia interessat algú per fer-se’n càrrec, ens va respondre que sí i que uns ramaders de la província de Lleida havia mantingut amb ell mateix un parell de reunions. Res se’ns va dir si acabarien fent-se càrrec del deute o no.
El ple de dilluns es presumia mogut en arribar al tema de l’escorxador. El portaveu del PSC va fer els seus propis números i hi va incloure els interessos de demorar generats pel deute durant tot aquest temps. Finalment va arribar a la conclusió de que el preu de sortida no podria ser inferior a 11.000 euros mensuals.
Com era d’esperar l’alcalde va rebutjar els arguments del portaveu socialista, però va acceptar estudiar altres usos alternatius per a fer viable una instal•lació sobredimensionada des d’un bon començament i de la que, els diferents governs municipals (tots amb alcaldes de CiU), mai han acceptat la més mínima responsabilitat política ni tant sols els successius errors que s’han comès pel camí.

Més informació: Blog d'Antoni Espanya.

"Viviremos de acuerdo con las necesidades, no con los deseos"

Santiago Niño Becerra, economista


IMA SANCHÍS - 25/05/2009

Tengo 58 años. Nací en Barcelona y vivo en Vilassar de Mar. Casado, tenemos un hijo. Doctor en Ciencias Económicas y catedrático de Estructura Económica del IQS, Universitat Ramon Llull. Políticamente, agnóstico. Creo en el interior de la gente, lo que destila la persona
¿Lo peor está por llegar?

A mediados del 2010 es cuando verdaderamente empezará la crisis, cuando veamos que las medidas que se están tomando no funcionan.

¿Es inevitable?

Así es. El nivel de deuda es brutal, las entidades financieras tienen unos agujeros tremendos aunque no se quiera admitir, los recursos van a la baja y la capacidad de absorción de nuevos televisores, electrodomésticos, etcétera, se ha agotado.

¿Estamos ante una crisis del sistema?

Sí, porque dará lugar a un cambio que afecta al modo de organización y producción.

Entonces, ¿muere el capitalismo?

No por el momento, pero el reajuste será grave, como en la crisis del 29. Tras la gran depresión, se puso en marcha un nuevo modo de funcionamiento que hizo que las cosas fueran a más; pero se cometió un grave error al suponer que la cantidad de recursos (petróleo, minerales...) era inagotable.

Y comenzó el gran desperdicio...

Sí, y ahora hemos llegado a una situación en que ese modo de funcionamiento se ha agotado, ya no podemos ir a más. La recuperación de la crisis estará basada en la productividad y en la eficiencia, lo que significa que sobra y sobrará sin remedio mano de obra.



Ese decrecimiento ¿será para todos o sólo a partir de la clase media para abajo?

Para todos. El realmente rico será el que cree valor, el que tenga una altísima productividad. Si ahora la sociedad está escindida entre ricos y pobres, a partir del 2010 lo estará entre los que generan valor y los que no.

Los que generan valor son comprables.

Creo que las altísimas remuneraciones de ciertos directivos van a desaparecer. Un dólar colocado en subprime en el 2003 se convertía en 80 en el 2007, y eso no es valor.

¿Las grandes corporaciones internacionales serán los reyes del mambo?

Sí, van a más.

Esto es muy peligroso.

En tanto en cuanto la política va a menos, sí.

Las compañías que controlan productos básicos como gas, agua, electricidad, teléfono ¿seguirán abusando?

Si nos estrujan, consumiremos menos. La renta media va a bajar. El problema es el despilfarro: en Badalona hay un punto en el que se pierde el 50% del agua, y hay zonas de Nueva York en las que se pierde el 40%. Vamos a tener que ser eficientes.

Puro desperdicio.

Con la energía eléctrica pasa lo mismo: se habla de contaminación lumínica de las ciudades y a la vez de falta de energía eléctrica.

Hágame una foto del 2011.

En España, un país muy dependiente, la crisis será durísima por la estructura del PIB basado en el ladrillo, el turismo, el automóvil y en infraestructuras baratas ya insostenibles. Ohay un cambio del modelo productivo capaz de absorber a toda esa población o vamos a una tasa de paro del 30%.

¿Cómo cambiar el modelo productivo?

Sin una cantidad impresionante de capital y un cambio de mentalidad brutal - que no se consigue ni en dos generaciones-,es imposible. Con el 2010 vamos a entrar en un parón de la actividad económica. No creo que quiebre ningún banco, porque el Estado los sostendrá, pero la gente no podrá sacar su dinero libremente porque si se vacían los bancos el Estado no podrá sostenerlos.

¿Y los servicios básicos?

Posiblemente, sostenidos por el Estado.

¿Regulación de consumo?

Sí, de materiales estratégicos, tanto a través del aumento de sus precios como de la restricción o denegación de su consumo. Cada persona podrá consumir un número determinado de litros de combustible al mes.

¿Se acabarán determinados productos en los supermercados?

No, porque un sector que irá a más será la logística. Los camioneros tendrán que estudiar sus rutas y se les facilitará combustible para cubrirlas, pero para salir el fin de semana no habrá. Es decir, la cultura del todo es posible a base de crédito se acabó, y eso tiene un impacto en el modo de vida.

No vivir endeudado es un gran cambio.

Entre 1997 y el 2007 los salarios reales en España crecieron sólo el 0,9%, y nadie protestó porque a la gente se le dio crédito. Esto se acaba.

Mucha televisión.

Sí, que la gente esté entretenida. En 1933 se levantó la ley seca, no me extrañaría que en el 2013 se legalizara la marihuana. Viviremos de acuerdo con las necesidades y no con los deseos. Impensable la renovación de vestuario cada temporada y ya está bajando el porcentaje de divorcios, todas esas cosas que antes generaban PIB.

¿Guerras por los recursos?

Se irá a un reparto mundial de los recursos.

¿Cuáles serán los sectores de futuro?

Biotecnología, logística, lo que yo llamo el sector R (recuperación, reciclaje, reparación) y la producción de ocio masivo. Tendrán trabajo los que realmente sean útiles, los que se hayan especializado, y habrá una megaélite con mentalidad gestora.

¿Y qué pasará con el tercer mundo?

La gente que consume y no genera lo tiene francamente mal.

¿Qué nos espera tras el capitalismo?

Estamos hablando del 2070. Hasta ahora, lo esencial ha sido el individuo. Vamos hacia un sistema grupal, consciente de que el todo es mayor que la suma de las partes, colaboraciones, asociaciones.

¿Para qué?
Ya lo dijo en el 2006: se avecina una megacrisis inevitable muy parecida a la de 1929, y lo llamaron alarmista. Hoy su libro, El crash del 2010 (Los Libros del Lince), va por la quinta edición. El resumen sería el siguiente: hundimiento de la economía entre el 2010 y el 2012. Estancamiento hasta el 2015 y una lenta recuperación hasta el 2020. "Pero al hipercrédito y al hiperconsumo no volveremos nunca". Se trata de un cambio de sistema y de mentalidad que implica una mayor consciencia de quiénes somos, dónde estamos, qué hacemos y qué valor estamos dispuestos a ofrecer; o eso o nos quedamos en casa viendo mucha televisión. A partir de ahora la pregunta básica será: ¿para qué?