JUTGES AMICS

No es d’estranyar que el “ciutadà del carrer” pugui preguntar-se (amb raó) si la justícia s’aplica igual per a tothom.
Un des casos que més va cridar l’atenció va ser el cas Palau de la Música on, després de molts de mesos, el jutge que porta el cas encara ha d’arribar a empresonar a Millet i Montull. És cert que, finalment, van entrar a la presó, però per un cas diferent: el cas l’hotel que s’hi volia fer davant mateix del Palau de la Música.
Ahir, un altre jutge, Juli Solanz, va decidir allargar el termini per declarar dels mateixos dos personatges. La fiscalia li demanava que ho fessin pel més que provable finançament il•legal de CDC.
El suport implícit que el jutge Solanz presta a CDC és inestimable. Damunt d’unes eleccions transcendentals com són les catalanes, la imputació sense pal•liatius de CDC podria haver suposat un revés electoral important. Sense les declaracions dels màxims imputats del cas Palau no hi haurà imputacions i, per tant, tampoc desgast de la formació nacionalista.
De totes maneres, encara que s’ajorni el cas “sine die”, els altres partits intentaran treure-hi partit. És el cas d’ERC que ja va anunciar que faria un vídeo explicant la trama financera de Convergència i el cicle de conferències que farien arreu del territori per a explicar també con van anar a parar uns sèrie de milions des d’empreses constructores a la tresoreria de CDC passant pels comptes del Palau mentre Millet se’n quedava una “petita” comissió.
HI ha qui ja veu un paral•lelisme entre el cas que ens ocupa i el de Banca Catalana, una de les principals entitats financeres de Catalunya als anys 70 i principis dels 80.
El cas banca catalana esquitxava a Jordi Pujol, que en va ser directiu de l’entitat. Amb l’arribada a la presidència de la Generalitat, els jutges “van passar de puntetes” pel cas i es va tancar sense fer massa soroll. Jordi Pujol hi va quedar absolt.
Ara es tem que passi el mateix amb la imputació de CDC. Si, finalment, el 28 de novembre CiU guanya les eleccions i governen a Catalunya, es tem que la part del cas palau que els vincula directament amb un delicte de finançament il•legal quedi en un “no res”.
I és que no hi ha res millor que tenir “jutges” amics. “Ahir em vas fer un favor tu, avui te’l torno jo!”

LA VISITA DEL PAPA

El proper viatge papal del 7 de novembre a Barcelona per a santificar el temple de la Sagrada Família, a part de condicionar el dia de les eleccions catalanes (alguns partits van manifestar públicament que “no s’haurien de fer en aquesta data”) resulta per a molts (no sé si per a la majoria, força inoportuna.
Dels grups i persones anticlericals cap esperar que el Papa no serà, ni de bon tros, ben rebut. Però no només el ateus opinen així, també grups de cristians catòlics “de base” es mostren reticents a la visita.
Però mentre uns (els ateus) es mostraran indiferents a la visita (a mi personalment no em produirà ni fred ni calor), els cristians de base estan fent una campanya per Internet d’oposició a una visita que ells consideren totalment inoportuna.
I és que a ningú se li escapa que els escàndols de pederàstia que han esquitxat a bisbes i capellans catòlics els darrers mesos i després de la tèbia reacció per part del Vaticà, fa que aquests grups de catòlics es mobilitzin tot esperant una reacció més contundent per part del Papa.

En la seva darrera visita a Anglaterra també va tenir una rebuda similar. No obstant, allí, va acabar condemnant el règim nazi, al que, el mateix Papa, va veure's obligat a afiliar-se de ben jove.
També estarà molt qüestionat l’alt cos que representa la visita. Avui he llegit al Periódico que només amb seguretat, neteja i trànsit, el viatge costarà 1 milió d’euros. Per tant cal qüestionar, només per això, la visita. En temps de crisi tots aquest diners podrien tenir una destinació molt més solidària i efectiva. Alguns dels marginats deambulen per Barcelona i, segurament, els organismes oficials encarregats d’organitzar l’acte, miraran que la seva incidència a la via pública sigui mínima. O dit d’una altra manera, “els trauran del carrer i els amagaran a algun lloc on el Papa i el seu seguici no els pugui veure”.
La visita, a part de les situacions explicades, també té un altre condicionant: les suspicàcies que es poden crear amb el precedent de l’anterior visita a València. Recordo que allí, la principal empresa vinculada a la trama Gürtel (Orange Market) va fer un suculent negoci.

Es suposa que ara no serà així, però seran molts qui ho poden arribar a pensar...
Qui sembla que també faran negoci són els veïns del temple ja que llogaran els balcons de les seves cases a un preu comprés entre 350 i 700 euros. És legal fer un cosa així? Em sembla que no.

Camps y el rollo de la identidad

Un article de Miquel Alberola. Un article publicat al diari el País el 13-09-2010.

El presidente de la Generalitat, Francisco Camps, azuza por enésima vez el fantasma del catalanismo mientras el PP valenciano ensancha su metástasis judicial. Ayer, a Camps, que el viernes se puso la chaqueta de El Palleter y ordenó cerrar TV3 en la Comunidad Valenciana, le pusieron el eco Alfonso Rus, Vicente Rambla y Rafael Blasco con alocuciones muy inflamadas sobre la identidad valenciana. La reacción a un imaginario expolio de todo lo valenciano por parte de Cataluña ya no es un espejismo suficiente para camuflar el hedor que desprende el PP con los casos Fabra, Gürtel y Brugal.



Es un chicle muy mascado. Sin embargo, en clave interna resulta de gran utilidad para el PP. Las próximas elecciones las ganará el partido que más movilizado tenga su voto ante la espantada que produce la corrupción, la crisis económica y las duras medidas adoptadas al respecto sobre los asalariados. El anticatalanismo es el más eficaz aglutinante frente a la dispersión electoral de la derecha valenciana. Una campana a cuya llamada responde con todo el organismo. Así fue en la preautonomía, cuando la derecha estuvo desmembrada en la oposición hasta que halló esta fórmula magistral que, a costa de criminalizar a Cataluña y los defensores de las obviedades lingüísticas y culturales, desguazó a UCD, hinchó al PP y estranguló a Unión Valenciana. Debajo de la carne de gallina de Camps ofreciéndose como garantía frente al supuesto expolio catalán solo palpita ese propósito.



Por lo demás, "nuestras señas de identidad" con las que se llenan la boca y el pecho Blasco, Rus y Rambla, las contemporáneas, tampoco son ya las que eran. Hoy, gracias al PP, la literatura judicial y las transcripciones de la Brigada de Blanqueo de Capitales y Delincuencia Económica dicen en el resto de España más de nosotros, los valencianos, que todos los decasílabos cesurados en la cuarta sílaba de Ausiàs March. Incluso para identificarnos, cualquier español nos detecta antes por el traje de Milano que por la "gloriosa senyera". La sinvergonzonería de El Bigotes ha dejado obsoletos a los personajes más siniestros de Blasco Ibáñez y la imagen de Francisco Camps taladrado por el martirologio de Gürtel es más conocida que la plasticidad de cualquiera de los cristos de color merluza que pintó Ribera. Por no hablar de las "galletas" y las "magdalenas" del argot de la corruptela, que han barrido al bunyol.



Y lo peor de todo: la imagen de Luis Vives (su tratado De subventione pauperum sobre la función social de la propiedad privada y de su obligación de auxilio) ha sido arrasada por la imagen de Margarita de la Vega, la esposa de Ripoll, llamando por el móvil de su marido (el que pagamos todos) desde Grecia al compinche Rafael Gregori para negociar el disfrute de la lancha Pershing de Enrique Ortiz porque, según revelan las escuchas de la policía, el suyo (el que se supone que paga ella) cuesta cinco euros el mensaje. Ese es el logotipo que nos identifica.

ARA LI TOCA A VILLA

I a Bojan, i a Pedro. Entre tots han de fer la “feina” que sol fer Messi.
És cert que si Leo és el millor jugador del món i que de les seves botes surten jugades que d’altres jugadors no són capaços de fer. Ni tampoc tenen la visió de joc de Messi. Però cap jugador del Barça està mancat de qualitat. Villa i Pedro van ser titulars amb la selecció espanyola campiona del món. Això vol dir alguna cosa! I Bojan és internacional en seleccions inferiors, però ha demostrat que té gol.
Els aficionats del Barça no s’han de veure decebuts dels partits que s’han de jugar durant les properes setmanes i ens els que no jugarà l’astre argentí. Tot el contrari, el Barça ha de saber guanyar els partits.
Es diu que el Barça té un patró de joc. Que els jugadors podrien jugar amb els ulls tancats. Ara és un d’aquells moments en que ho han de demostrar. Si és que la tenen, s’han de treure l’etiqueta de “messidependència” i demostrar la seva vàlua individual, ja que la col·lectiva ja està demostrat que la tenen.
Villa és un dels màxims golejadors de la Lliga. Ara mateix no ho recordo però crec que és el màxim golejador espanyol. De moment al Barça no està tenint gaire sort (1 gol en tres partits) Però d’oportunitats no n’hi han faltat. Només li cal tenir una mica més de punteria per a perforar les porteries contràries.
Bojan no és un jugador que disposi de massa minuts, però quan juga compleix. És un dels jugadors que més gols fa pel temps que juga i, sempre que Guardiola li ha donat confiança, el de Linyola no ha defraudat.
Pedro en canvi, encara no és un gran golejador. Se’l coneix més pels gols decisius que ha marcat amb el Barça i per haver-ho fet a totes les competicions oficials durant l’any 2009, Però a Sud-àfrica amb la “Roja” no va marcar. Ara, després d’un temps en que ha estat una mica barallat amb el gol, ha de tornar a recuperar l’olfacte golejador.
Ja no demano que tots tres juguin de meravella (ja seia massa!), només cal que algú d’ells pugui suplir amb prou solvència a Messi.
Encara que no jugui, els diaris seguiran parlant de Leo. Segur que cada dia ens passaran “l'informe mèdic” de com evoluciona de la lesió que li va fer el jugador el Atletico de Madrid Ujfalusi: si ja s’entrena al marge de l’equip, si ja ha començat a tocar pilota, etc. És el que té ser el millor jugador del món i el més determinant de Barça.
Malgrat tot, espero que només se’n parli en aquest termes i no se’l trobi a faltar. Si això passés, voldria dir que el Barça no està jugant bé i el que encara seria pitjor, que no estaria guanyant els partits.
Espero que no...