DE CAIXES A BANCS

L’estat central ja ha advertit a les caixes que, tot i la fusió “freda” segueixen en estat de “fallida tècnica” (no estic segur d’haver usat bé aquest concepte), a partir del mes de setembre hauran de convertir-se en bancs.

Només anunciar-ho, el dia següent a l’entrar a esmorzar al bar on acostumo a fer-ho, el seu propietari em va dir:”Has escoltat la notícia, ara les caixes hauran de convertir-se en bancs”. Li vaig dir que, personalment, m’importava molt poc aquest tema. Li vaig explicar el que fa, aproximadament un mes ja vaig escriure en aquest mateix blog, que una determinada caixa (a l’única que tinc els meus pocs estalvis i els pla de pensions) m’havia cobrat 24 euros per haver-me retornat dos xecs que havia ingressat per finestreta al no haver fondos al compte de qui me’ls havia lliurat. No sé si un banc m’hauria cobrat el mateix, més o menys, però tenia (i tinc) molt clar que el que va fer aquella entitat va ser un abús en tota regla, per molt que la normativa li permeti fer-ho.

De jovenet vaig anar a “perdre el temps” a l’Acadèmia Cots de Tortosa que dirigia Ramón Cinca Piqué. Quan t’explicaven la diferència que hi havia entre les caixes i els bancs, la primera diferència era que els bancs tenien accionistes, es a dir, propietaris, ja que les accions són petites participacions al capital social de les societats i les caixes, no. Això permetia a aquestes entitats (les caixes) a poder fer el que anomenen “obra social”.

Evidentment, al llarg de la història, les caixes han acabat perdent part de la seva pròpia identitat. Quan van néixer ho van fer per ajudar als més humils. Moltes ho van fer com a “monts de pietat”, és a dir, llocs on el poble pla anava a empenyorar bens de la seva propietat i rebia, a canvi, diners a un interès molt més baix que no el que deixaven els bancs. Amb el temps, els “monts de pietat” van deixar d’existir i avui en dia, l’interès que cobren les caixes i els bancs és, si fa o no fa, el mateix. Els “beneficis” (targetes de crèdit de franc, préstecs a un interès una mica més baix, etc.), has de mirar de treure’ls d’una altra manera, de vegades negociant molt amb l’oficina. Tampoc m’estendré en explica-ho.

Però de que parlem quan diem “obra social”. Què és l’obra social? De vegades m’ho pregunto fins i tot jo. A un amic que va ser director de diverses oficines de una gran caixa, li deia que “l’obra social” la feien pagant als empleats un bon sou. Perquè ara que es qüestiona tant el sou dels polítics, algú sap el que cobren els directors d’algunes sucursals de caixes, sobre tot els més veterans? Jo no ho diré, però us ho podeu imaginar...

Parlem de la Caixa que és la que és conec. Encara recordo quan tenia biblioteques a diverses ciutats. I quan van anunciar que les tancaven deixant sense feina a aquelles persones que havien estat treballant tant de temps. A Tarragona, al mateix edifici de la seu central de la província, per exemple, n’hi havia una. I a la Ràpita, quan deixes enrere l’ajuntament i t’enfiles per agafar el carrer Sant Isidre, allí on ara hi ha una joieria, també n’hi havia una altra.

De les poques coses que queden, tenim els esplais de la gent gran: el Sant Jordi de Caixa de Catalunya (suposo que ara hauria de dir de Catalunya Caixa, però és que encara no els hi ha canviat els rètols) i l’Esplai de la Caixa. A Amposta conviuen tot dos. Si aquestes caixes s’acabessin convertint en bancs, tancarien els esplais? La Caixa, per la seva solvència, no crec que l’obliguen a reconvertir-se, però és que els seu consell d’administració ja s’ho està plantejant. Així que no seria res d’estranyar que la primera Caixa de Catalunya, d’aquella que s’han valgut els governs de la Generalitat per a donar ajuts als països més necessitats, podria desaparèixer com a tal.

El dubte que em queda és quin nom escolliria. Banc Caixa (Bancaixa, Bancaja) ja està agafat, ja que el té una caixa valenciana fusionada “en fred” (això sí) amb Cajamadird) i Caixa Banc (o Caixabank) ja va ser l’entitat financera que la pròpia Caixa tenia per operar a Andorra quan no li van permetre usar el seu propi nom. Ara, la majoria de les accions les va vendre a Crèdit Andorrà.

De totes formes, passi el que passi, el pobre, el que no té diners, el que haurà d’anar a fer una hipoteca per a la casa o un préstec per al cotxe, haurà de continuar patint. Tan em dóna si és una caixa o un banc.    

      

FOC, FUM I CENDRA CALENTA

Cal dir que he fet una variació sobre una frase feta que sovint em repetia ma mare quan era menut. Ella em deia “Ni foc, ni fum, ni cendra calenta”. Això volia dir que “no hi havia res de res”.

Els de CiU van “encendre” l’electorat català de promeses i, sobre tot, de demèrits del govern d’Entesa. Com han fet sempre els “populars” (i segueixen fen) la crítica al rival, va ser la millor arma que van emprar els del “rei Arturo” durant els 7 anys de la seva peculiar travessia pel desert. El govern d’entesa o Tripartit, no l’encertava mai per molt que s’hi esforcés.

Les expectatives que va crear CiU amb l’optimisme que irradiava la careta del logo van fer que molts que feia anys que no els votaven, tornessin a votar-los els passat 28 de novembre. Però poc a poc totes aquelles promeses de “màxims”, “la fum” que vendre, es van esvaint i sembla que, de tot allò que van prometre en campanya ben poca cosa. I d’allò que no van prometre, encara menys. Un bon exemple de la “fum” de la que estic parlant és el promès “concert econòmic”. Ni ara per ara ni després, de concert, res de res... I la limitació de la velocitat de 80 km hora que volien fer desaparèixer? Com està en l’actualitat, sí, però s’aplicarà una velocitat variable, segurament més raonable de com estava abans. Però del que s’havia dic, també han hagut de rectificar. O al menys, això pareix avui. Demà encara no sé sap...     

Aquest passats dies es va parlar i molt del projectat hospital de Tortosa. Del no res del comissari polític del govern, a una sèrie de mocions que presentarà el PSC en aquells ajuntaments on hi tingui representació.

On pareix que no hi haurà ni “cendra calenta” és en el tema de les vegueries. Quan CiU era a l’oposició i el parlament va aprovar la llei de vegueries, la van criticar tot els que els hi va donar la gana. Els partits del govern i els que, de una u d’altra manera formem part dels partits que li donàvem suport, sabien i dèiem que CiU no volia les vegueries. Ells sé limitaven a dir que no els agradava la llei. Ara, quan governen, ja han dit que en aquesta legislatura no hi haurà vegueries. I això que tot just acaba de començar! Prova evident i contundent, al menys per a mi, que CiU no ha volgut ni vol les vegueries, per tant, la desitjada vegueria de l’Ebre haurà d’esperar. I com es diu normalment “sine die”, ja que avui per avui el retorn de les esquerres al govern de la Generalitat, tot indica que trigarà algunes legislatures...

Des d’Amposta, el govern municipal reclamava al govern de la Generalitat presidit per Montilla dos infraestructures bàsiques per a la població: un estació de busos i el segon ambulatori. Al menys de l’estació d’autobusos, l’ajuntament ja disposa fins i tot dels plànols i, per suposat, sé sap on anirien ubicades.

Quatre anys té per davant d’insistir i mirar d’aconseguir-les. Seran capaços d’aconseguir-ho? No ho tinc gens clar.

L’excusa de l’executiu català és que han deixat la “caixa buida”. El primer govern de Maragall, sense passar per una època de crisi com l’actual (eren tems de “vaques magres”), tampoc van trobar l’economia molt més sanejada. O és que ningú se’n recorda que mentre el govern de Pujol estava en funcions encara donaven subvencions a 25 i 30 anys?

Per a “fer caixa” caldrà fer una segona emissió de bons. Recordeu les crítiques a Antoni Castells quan va anunciar la mesura. I ara, una mesura “tant dolenta”, resulta que l’acabaran aplicant.

Finalment, “molt de foc”, “molta més” fum i al final no hi haurà “ni cendra calenta”! I és que una cosa és fer oposició i una altra ben diferent tenir responsabilitats de govern.         

EL “NOU” HOSPITAL DE TORTOSA

A l’hora de buscar el títol per al comentari d’avui, he de reconèixer que no ho tingut fàcil. Encara així, després d’escollir-lo o sé si el lector comprendrà el tema del que vull parlar. No obstant, quan comenci a llegir-lo, amb tota seguretat, sabrà de que estic parlant.

El tema d’avui és l’hospital que va projectar-se a la zona de la Farinera de Tortosa, entre la capital del Baix Ebre i la veïna Roquetes, a tocar de l’Eix de l’Ebre. Però es clar, de nou no té res. Serà nou quan s’inauguri, si alguna vegada passa...

He de dir però que el nomenat delegat del govern no va començar amb bon peu. D’unes de les seves primeres declaracions es desprenia que, el “nou hospital” només era fum.

Així m’ho va fer saber un company de treballa que va escoltar dites declaracions. Es va adreçar a mi dient-me: “Vas escoltar les declaracions del delegat del govern?” Al dir-li que no, va continuar. “Va voler dir que ‘el nou hospital de Tortosa’ només és un dibuix sobre un paper i poca cosa més. La primera reacció meva va ser: “No facis molt de cas, més que delegat és un ‘comissari polític’ i dirà allò que els de Barcelona vulguin que digui”. “Tu no creus –vaig continuar- què si només fos això no estaria el cartell que l’anuncia des de fa diversos mesos? Els propietaris dels terrenys ho haurien permès?”. “Potser el lloc on s’alça el cartell és sòl públic”, va continuar dient... “Potser si, però no ho crec. Un projecte així ha d’estar més lligat”, vaig acabar sentenciant.

Els primers en posar el crit al cel van ser els republicans. Després va ser el propi alcalde de Tortosa el que va dir que “No renunciarem al ‘nou hospital’”. Ep! Si l’alcalde de Tortosa deia això, és que alguna cosa hi havia, per tant, quin motiu va portar al “comissari” a dir que el “nou hospital” només era un dibuix?

Els següents en prendre la paraula van ser els responsables de Barcelona que van dir que “el nou hospital” no es faria en els terminis previstos. Per tant, implícitament es reconeixia que el “nou hospital” era alguna cosa més que un simple projecte de la Marina Geli i del seu equip.

Mancaven els socialistes. En una roda de premsa on també hi era present el darrer director Territorial de Salut a les TT.E. amb el govern d’Entesa Ismael Roldán, van acabar dient que presentarien mocions a tots els ajuntaments on poguessin per a demanar que es construís el nou hospital en els terminis previstos.

Ara només falta saber que votarà CiU quan es presenti aquesta moció. Sobre tot als ajuntaments on el seu vot sigui decisiu per aprovar-la. En aquells ajuntaments on hi hagi un govern del PSC o ERC, encara que sigui amb el suport d’altres grups, segurament no hi ha d’haver cap problema. Però allí on CiU té majoria o és determinant, què passarà?

Faran el que les manin des de Barcelona o el que és millor pel territori? Perquè el “nou hospital” de Tortosa és una infraestructura bàsica per al futur del nostre territori.

Amb aquest tema, CiU, pot adoptar una posició molt pareguda a la que van prendre quan governaven la Generalitat i des de Madrid es volia fer el transvasament de l’Ebre. Van seguir fil per randa les consignes de Barcelona sense tenir en compte les veus que, des del territori, clamaven per una altra cosa.       

REFLEXIONS DE CAP DE SETMANA

Després d’una setmana on Amposta ha estat protagonista a diversos mitjans de comunicació, crec que ha arribat l’hora de reflexionar sobre els fets que la van posar a la primera línia informativa.

El comerciants de la zona centre, també coneguda com el Triangle, devien d’estar fins “el gorro” per decidir a donar un pas que, a Amposta és atípic. La ciutadania d’Amposta (de la que els comerciants hi formarien part) difícilment es revelen contra el poder legítimament establert a la seu de l’Ajuntament. Normalment callen i atorguen. I això és degut a que CiU està present a la majoria de les entitats del poble, ja siguin esportives, culturals, cíviques, filantròpiques o de qualsevol altra mena.

Prova d’això és que des de la Federació de Comerç d’Amposta, des de la Associació de Veïns del Centre i, fins i tot, des de la Federació d’Associacions de Veïns, fins ara, “no han dit ni piu”. I és força evident que la concentració d’obres a un lloc determinat causa molèsties a propis i estranys, es a dir, veïns de la zona, comerciants i conductors i vianants en general.

També aquesta setmana la societat musical la Lira Ampostina (de les poques entitats que CiU no controla plenament) ha enviat a casa la seva publicació “Lira" núm. 12 de gener de 2011) A la portada ja hi ha un tast de la polèmica que va sorgir ja fa més d’un any entre la pròpia societat, l’altra banda de música de la ciutat i l’equip de govern municipal. Ja la l’interior, el president de la societat Javier Escrihuela, signa un article, com si fos un editorial on explica de forma força detallada i veraç els fets que li han fet perdre a la Lira un bon grapat d’euros (es parla de prop de 120.000) I tot perquè l’equip de govern de la nostra ciutat no vol “municipalitzar” l’escola de música de la Lira. Tant l’alcalde com la regidora d’Ensenyament, ho tenen clar: “O totes dues o no cap”.

Però al seu escrit, el president de la Lira, en cap moment, dóna la culpa a l’equip de govern de tot l’enrenou que hi ha hagut. En cap moment els fa responsables d’haver perdut una subvenció del departament d’Educació del passat govern d’Entesa que els hauria anar com a “aigua de maig” a l’hora de solucionar el greu problema financer que pateix l’escola de música. I això que, al darrera de tot, amb tota seguretat hi ha la ma de CiU.

Potser tem represàlies? Potser sí...