LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 3-09-2011

Més brossa deixada deliberadament a la via pública.

IMATGES DEL DELTA DE L'EBRE

LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 2-09-2011

Serà que a Amposta està permès aparcar sobre les voreres i jo no me'n he assabentat?

ELS IMPOSTOS I LA CRISI

L’any 2007, quan la crisi ja s’estava divisant a l’horitzó, es va decidir suprimir l’Impost sobre el Patrimoni a partir de 2008.
El Parlament de Catalunya, l’any 2010, també va aprovar l’exempció (total o parcial) de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials  per determinats casos i només les “grans fortunes” continuaven afectades per l’impost. Era l’època del govern d’Entesa.
Quan CiU va arribar al govern va ampliar les exempcions fins deixar l’impost reduït a la mínima expressió.
Si fem una mica d’història, l’Impost sobre el Patrimoni va entrar en vigor l’any 1978 i tenia l’etiqueta “d’extraordinari”, ja que la idea inicial era que només estigués en vigor durant uns pocs anys.  Des de llavors hem passat moltes crisis, com la que va començar el 92, però cap com la d’ara. Per quins motius es va decidir suprimir l’impost? Certament és difícil d’entendre com davant d’una previsible davallada d’ingressos, s’arribés a prendre una mesura així.
Avui llegia al diari que Blanco, el secretari d’organització del PSOE i, en altres circumstàncies el número 2 del partit, va dir ahir que s’està estudiant tornar-lo a aplicar. Sembla, un cop més, que el govern d’Espanya vagi improvisant en cada moment  segons la situació. És del tot il·lògic que un impost suprimit només fa 3 exercicis i després d’una vigència de 30 anys, es decideixi tornar-se a establir. En 3 anys són mols milions d’euros els que s’han deixat d’ingressar! Uns diners que ara anirien de meravella per a no tenir que tancar urgències per la nit, per a no suprimir llits dels hospitals o per a crear noves places de professor...

Però de tot això, el què més em sorprèn, és l’actitud dels propietaris de les grans fortunes d’aquest país que, dant la ciris, no aportin cap tipus de solució.

Primer van ser les grans fortunes italianes que van demanar que se’ls hi apugessin els impostos, després del franceses, fins i tot hi van haver magnats americans que també ho van demanar i, finalment, els més rics d’Alemanya. Però els d’aquí no diuen res.
Algú (no revelaré qui) em va dir que “els d’aquí estan massa acostumats a defraudar i no voldràs ara que paguin més per a sortir de la crisi”. Segurament serà això.