LA FRASE DEL DIA 18-09-2011

Avui he escollit diverses frases. És un d'aquells dies prolífics. Ja us avanço que la darrera és la millor.

1. "Alguns col·lectius tendeixen a organizar-se per ètnies, com els peruans a les autopistes". La frase en qüestió l'ha dit Felip "Fuig", conseller d'Interior de la Generalitat.
Jo crec que és normal. És que els catalans no es van agrupar als Casals Catalans quan van arribar a Amèrica del Sud. O és que ell només parla dels delinqüents? Els peruans de les autopistes ja fa monts d'anys que actuen. Potser algú se'n recordarà de la pel·lícula de "Makinavaja, el último chorizo" protagonitzades per Andrés Pajares on ja sortia una banda de peruans amb ponxos assaltant a l'autopista. La pel·lícula és de l'any 1992!

2. Els marroquins són el 3% de la població catalana i el 27 % dels receptors de la renda mínima". Qui ho ha dit? Francesc Xavier Mena, qui sinó? Potser perquè són els menys qualificats laboralment i els primer en quedar-se a l'atur?

3. Pareu atenció a aquesta que és la que us havia anunciat. "Els enemics de les llengües són els que els imposen i les prohibeixen". Mariano Rajoy, candidat del PP a presidir el govern espanyol, fita que molt probablement assolirà. Quantes vegades ha estat prohibir el català? Unes quantes, la darrera durant la dictadura de Franco. I el castellà? Que jo sàpiga, mai. Ni a les Castelles ni a Catalunya on, potser no sigui vincular, però és d'ús força comú. Però els castellano parlants encara en volen més. Sobre la "imposició", cal recordar que una vegada el Rei borbó va dir que "el castellà no s'havia imposta mai" i a Catalunya ens va provocar un somriure. Quan una cosa es prohibeix, normalment se'n imposa una altra. Avui el castellà encara "s'imposa2 a moltes administracions, sobre tot la de Justícia. 

LA FOTO DEL DIA 17-09-2011

L'altre dia vaig passar per la plaça Pius XII de Tortosa. Per aquells que no la coneguin, és una petita plaça que hi ha just al darrera de l'església del Roser, al barri de Ferreries.
Allí hi ha hagut "des de sempre" un petit monòlit amb l'esfinx de l'esmentat papa de l'Església Romana.
El que em va cridar l'atenció és que han arrancat el medalló que reproduïa el seu rostre. Gamberrada o justícia? -em vaig preguntar-. Fins ara, els atacs en pintura roja (tal com es veu al pedestal) havien estat sovint, però mai (al menys que jo sàpiga) s'havien atrevit a tant. 
Els col·lectius per a la recuperació de la memòria històrica fa temps que demanen que siguin retirats tots els símbols que representin els anys més foscos de la nostra història o d'altres que, com aquest, ret homenatge a un papa que va estar al costat les les dictadures feixistes europees (Alemanya, Itàlia i Espanya)
Per tant, m'inclino a pensar que és una reposició històrica, un acte de justícia. Ara només cal que l'Ajuntament tortosí canvii el nom a la plaça que, de segur en trobaran molts més adients i, tal vegada, de persones que s'ho mereixen més.

L’EXPEDIENT ELECTRÒNIC (O NOTIFICACIONS ELECTRÒNIQUES OBLIGATÒRIES)

A qui no estigui acostumat a les noves tecnologies, el concepte “expedient electrònic” li pot sonar quasi que a xines (encara que no estaria del tot malament que comencés a conèixer l’idioma oriental, ja que tal com van les coses, acabarà sent l’idioma internacional del futur, per damunt de l’anglès)
El concepte en qüestió és nou, tant nou que encara estem en un període transitori d’adaptació de totes les societats. I voldria remarcar el de “totes”.
L’Agència Tributària Espanyola (no confondre amb la catalana –no per res, però cadascuna té les seves pròpies competències-) va començar la campanya a principis d’any i no entrarà plenament en vigor fins al 2013. A partir d’aquella data, i igual com va passar amb la presentació de declaracions, per a les societats, serà obligatori rebre totes les notificacions a la denominada “bústia electrònica”.
Què es pretén amb això? Primer reduir les depeses: menys paper, tinta, despeses d’enviament, etc. Però segona i principal, assegurar-se que totes les societats puguin rebre directament les notificacions tributàries. Ara són moltes les que canvien de domicili o desapareixen sense deixar rastre. A partir de llavors serà la seva responsabilitat si no “recullen” la notificació.
Ahir vaig escoltar per televisió que diverses entitats catalanes volien intercedir davant l’Agència Tributària (l’espanyola) per tal de que “l’expedient electrònic” fos optatiu per a les petites i mitjanes empreses, ja que els crea indefensió. 
Cal tornar a recordar que només les societats tenen obligació i que els empresaris individuals estan exclosos d’aquest nou sistema.
Les societats (anònimes, limitades, cooperatives, etc), des del tercer trimestre de 2009 (si la memòria no em falla) tenen l’obligació de presentar qualsevol tipus de liquidació (IVA, IRPF, etc.) i declaració (IS, operacions amb terceres persones...) per Internet a través de l’oficina virtual de l’AEAT.  En cap cas les podran presentar en imprès o “paper”.

Per tant, les societats, des de fa dos anys, ja s’han anat acostumant a presentar les seves “obligacions tributàries” per Internet. Evidentment no totes ho fan directament, a algunes els hi fa el seu assessor amb “apoderament” o amb representació de tercers.

Però fer-ho ells mateixos té els seves avantatges (no tot seran inconvenients), com per exemple poder demanar i recollir un certificat de forma immediata i no haver d’esperar 10 dies a que arribi per correu al domicili fiscal.
Per a poder operar per Internet fa falta una “ferramenta” imprescindible: el certificat d’usuari o firma electrònica. L’AEAT “certifica” per delegació de la Fàbrica nacional de Moneda i Timbre (FNMT) que és la que té les competències en dita matèria. Una vegada instal·lat el corresponent certificat d’usuari, el titular pot començar a operar per Internet i accedir a tots els llocs on, per entrar, sigui requisit tenir-lo. És important recordar que la signatura electrònica té el mateix valor jurídic que la signatura cal·ligràfica del propi individu.
A partir del moment en que la societat disposa de certificat d’usuari, qualsevol notificació ja la rebrà a la “bústia electrònica”,  fins i tot els certificats, de vegades tant imprescindibles a l’hora de cobrar les factures de les empreses contractants, obtenir contractes amb les administracions, subvencions, etc.
Hi ha qui ha mostrat la seva preocupació sobre la periodicitat amb la que ha d’accedir a la “bústia electrònica”, sobre si se’n oblidarà, etc. la solució és molt fàcil. Simplement ha de “subscriure’s” per a rebre avisos telefònics. Sempre que li arribi alguna cosa, l’AEAT li enviarà un missatge al mòbil avisant-lo.
Per tant, i acabo, no trobo que la nova situació els crei indefensió jurídica i, per als empresaris, adaptar-se als nous sistemes, és adaptar-se als nous temps, igual com s'han adaptat als cotxes de gama alta amb tota mena d'accessoris. 

LA PREGUNTA DEL DIA 19-09-2011

A les pàgines d'opinió del Periódico de Catalunya, hi ha un article d'opinió signat per Manuel Dobaño titulat "Els mèrits del senyor Isaac", on "rel·lata" la història d'un gallec anomenat Isaac Vila que va anar canviant de partit fins arribar al PP que el "va fer" senador. Però penso que el millor és que llegiu vosaltres mateix l'article. 
Però el títol té un subtitol: Després de conèixer-se el patrimoni dels parlamentaris, ¿ningú pensa investigar com s'han enriquit alguns?
Personalment penso que la pregunta és molt bona. 
Si algú encara no ho ha vist, , clicant "aquí" podeu veure la declaració de bens del senador Roig. 
La meva dona em va dir que a Tarragona encara al·lucinen ara amb el patrimoni de Maldonado, un senyor que en política ho ha estat pràcticament tot i és un dels incombustibles. Actualment també és Senador.