dilluns, 12 de desembre del 2011

TRESORS DEL BOSC DE JOAN PANISELLO A AMPOSTA



Ahir vaig anar a veure l’exposició de ceràmica de l’amic Joan Panisello. Malgrat estar invitat (tan per part de l’ajuntament d’Amposta com pel propi artista), no em va apetir anar al vernissatge (tal com es diu ara) i ho vaig voler fer un altre dia paer a poder veure l’obra amb molta més tranquil·litat i també conversar amb l’autor.
Joan Panisello exposa des de el dia 2 de desembre a la sala d’exposicions de Catalunya Caixa (Fundació Caixa de Tarragona), a l’avinguda Alcalde Palau d’Amposta. L’exposició porta per nom “Els tresors del bosc” i és molt similar a la que va fer allà pel mes de maig a la Galeria del Quadre de Tortosa. La tècnica que usa Panisello es diu “rakú”.
A l’entrar em va cridar molt l’atenció la primera peça que es troba a l’esquerra. Després d’atendre a uns altres amics, Joan ens va explicat que aquella obra estava feta amb un tros de tronc d’olivera i ceràmica. La combinació em va semblar excel·lent. La resta de l’obra és senzillament fantàstica.
Abans de marxar ens va donar un catàleg i ens va dir que moltes de les fotografies que s’hi poden veure són de Mariano Cebolla. Què dir d’aquest fotògraf? Fa pocs dies ja us en vaig parlar ja que les seves fotografies il·lustraven un reportatge sobre les oliveres mil·lenàries del Territori del Sénia. Cebolla és un magnífic fotògraf de la nostra terra, sobre tot en temes de natura.
Altres fotografies són d’aficionats i ens va sobtar quan ens va dir que alguna és de Marc Garcia, un antic companys de classe de mon fill.
Personalment us convido a visitar l’exposició i penso que no us defraudarà. La podeu veure totes les tardes (menys els dies 25 i 26) de 7 a 9 i fins el 28 d’aquest mes.










  
   

diumenge, 11 de desembre del 2011

AVUI MICRORELAT: L'APRENENT DE PERRUQUER



-On vas Alfons?
 
-Vaig al tallar-me el pèl!
 
-Al perruquer?
 
-Es clar: a qui, sinó... ?
 
-Mira, si vols, jo te’l tallo gratis. 
 
-Però tu saps tallar-lo?
 
-I tant, cada estiu, a Traiguera ajudo al mon tio que és barber...
 

Carlos va fer seure a Alfons a una cadira, al terrat de la residència que compartien a Tarragona. Va agafar les primeres tisores que va trobar, li va col·locar una tovallola al voltant del coll i va començar a tallar sense to ni so...


-Ja està, ja tens els cabells tallats. 
 

Llavors Alfons es va apropar a un mirall per veure’s com li havia quedat i va quedar-se estupefacte. Durant uns moments no podia articular paraula. Tot s’havia tractat d’una broma de Carlos i Alfons hi va caure com un passerell.

MADRID-BARÇA: NI DONANT-LOS PEIXET!



El Periódico d’avui puntua a Víctor Valdes amb un “6”, perquè diu que a la jugada del gol del Madrid fa ver una “errada monumental”. No! La jugada del gol del Madrid entrava dintre dels plans del Barça. El mestre Guardiola ho havia previst així. “Començarem donant-los peixet, a veure si s’animen una mica i així els podrem jugar de tu a tu”. Un gol als 22 segons de joc, lluny de fer-los replegar (com hauria fet qualsevol equip petit), els va fer obrir més pensat en una possible golejada (tornar-nos el 5-0 de l’any passat?) i llavors el Barça va poder entrar pels passadissos que deixava la defensa blanca.
Dilluns passat vaig trobar a Tortosa a Armando Carceller de la Ràpita, un barcelonista de cap a peus i en preguntar-li pel partit de dissabte em va dir: “1 a 3; t’ho dic jo; no has de patir”. Evidentment el vaig creure i els qui heu parlat amb mi aquest dies, així us ho vaig dir o no?
Després del partit, que vaig veure amb tota la tranquil·litat del món (us ho pot confirmar la meva dona), vaig quedar-me a veure l’especial que va fer Televisió de Catalunya i que es va transmetre per TV3 i Sports 3. Vaig poder gaudir dels gols unes quantes vegades més, però vaig trobar a faltar un ampli resum del partit amb les explicacions tècniques pertinents.
Tothom coincidia que el partit no va ser tan crispat com els partits anteriors de la era Mourinho. Que ni abans del partit s’havien encès els ànims i després del partit no s’ho havien pres malament com les altres vegades. Potser sí, però l’entrenador del Madrid i això ho va dir Martí Perarnau, segueix sense acceptar que el Barça és superior tàcticament. Ahir els “analistes” del Madrid parlaven bàsicament de dues coses: de la sort que va tenir el Barça amb el gol de Xavi/Marcelo que va significar el 1-2 i la “segona” groga que li haurien d’haver tret a Messi i, per tant, hauria significat l’expulsió de l’argentí i futur guanyador de la tercera Pilota d’Or consecutiva.
Messi ahir no va marcar, però va fer un molt bon partit. El primer gol, el d’Alexis Sánchez va néixer d’una assistència seva i el tercer, el de Cesc Fàbregas, la jugada la va iniciar ell.
En canvi, Cristiano Ronaldo, un cop més fa fallar contra el Barça. En la totalitat d’enfrontament que ha tingut amb els blaugranes, només els hi ha pogut fer un gol, el que li va donar la Copa del Rei que Sergio Ramos sé va encarregar de trencar. Avui el diari Público fa un comentari lapidar sobre ell: “Sona dur, però CR7 va ser el llast que va impedir al Madrid enlairar-se”. I és que Ronaldo, quan va quedar-se tot sol davant Valdes i va fallar un gol cantat amb el cap, ja no va aixecar cap (i valgui la redundància) en tot el partit. Ni les faltes, que tan magistralment sol tirar, les va poder ficar per allí on volia.
Del Barça només comentar que ahir Guardiola va treure a la “vella guàrdia”. Ni Thiago, ni Cuenca, ni Mascherano i fins i tot Pedro i Villa, van tenir cabuda a l’equip, al menys inicialment en el cas dels dos darrers. A la defensa va tornar el gran capità: Puyol i va fer un partit perfecte, de “10”, segons el Periódico. I al seu costat Piqué. Però qui també va estar molt encertat va ser Busquets (9) i també Alves, Alexis i Iniesta, també mereixedors d’un “9”.
Què al Madrid li va mancar sort? Al Barça també. Deia el locutor que el resultat hauria pogut fer l’1 a 4 o l’1a 5... El segon resultat és del tot impossible si abans no has fet el 4.
Ara a pel mundial de clubs. VISCA EL BARÇA!!!      

ELS COLORS DE LA TARDOR XI