No vaig a ver com la majoria dels mitjans de l’esquerra que veuen en les eleccions de diumenge passat un desgast del partit de govern.
Admeto que em vaig equivocar amb les meves previsions sobre els resultats d’Andalusia, però també es van equivocar les empreses d’opinió que hi van gastar molts més recursos que jo: personal, temps i diners.
A l’hora de valorar els resultats sorpresa hi ha que tenir en compte diversos factors. Primerament, hi ha molta gent que quan se’ls hi pregunta sobre la intenció de vot, no diuen la veritat. A Andalusia, segurament, molts dels enquestats van dir que votarien al PP (d’aquí que es parlés de majoria absoluta), però a l’hora de la veritat van acabar votant a Izquierda Unida, una opció que no em desagrada gens ni mica. Penso que és molt coherent que davant la política de retallades socials i laborals que està portant a terme el govern central i els episodis de corrupció que han esquitxat a càrrecs socialistes de la Junta de Andalusia pel tema dels ERO’s, una bona part de la ciutadania optés per votar una opció d’esquerres diferent i que pugui acaba aportant aire fresc al govern andalús que, en tota probabilitat presidirà Juan Antonio Griñán. És el que s’hauria hagut de fer a Extremadura.
Aquesta posició ciutadana de votar IU jo sempre la he defensat com la més coherent quan t’ha fallat el PSOE. El que no entendré mai és que la gent descontenta dels socialistes acabi votant el PP.
Discrepo en canvi d’aquells que defensen que a Javier Arenas li ha passat factura les retallades de Rajoy. El PP va fer a Andalusia una campanya de guanyador, d’aquells que com es diu vulgarment, “venen la pell de l’os abans de caçar-lo”. Aquest particular és un dels motius que pot fer decantar-se pel PP a l’hora de votar, però no l’únic. Hi ha un percentatge de votants que es decideixen per una opció o per una altra depenent de les sensacions que tenen. Hi ha que pel sol fet de “sentir-se guanyadors”, ja els hi és suficient. Afortunadament no tothom pensa igual i els hi ha que voten després de medita-ho detingudament (per alguna cosa haurà de servir la jornada de reflexió)
En canvi, per a mi, el que ha passat
a Astúries, és un frau a la ciutadania. Les maneres xulesques d’Álvarez
Cascos el van portar a convocar les eleccions quan encara no es portava
un any. Si finalment hi ha un empat entre el PSOE (el partit guanyador
que pot acabar obtenint un diputat que encara està a l’aire), més IU,
per un costat i el Foro Astúries del esmentat Cascos, més el PP, dependrà
del diputat d’UPD (el partit de l’ultranacionalista Rosa Díaz) Cap a
on es decantarà? A hores d’ara es imprevisible. Però també es pot donar
el cas que el PSEO no guanyi aquest diputat i, en aquest cas, FA i PP tindrien
el número necessari per a governar. I si la situació acaba sent aquesta,
l’acord de govern no podria haver-se produït abans sense caler convocar
eleccions? Una vergonya.
