FOTOS DEL CEMENTIRI VELL DE GODALL

EL BATEIG (microrelat)

En néixer el segon fill del matrimoni entre Manuel i Cinta, ho va fer greument malalt. El metge del poble no sabia el que tenia i seguint la tradició, van portar-lo urgentment a batejar per que si es moria pogués anar al Cel.

Dintre de l’església, Consuelo, la madrina, l’aguantava entre els seus braços mentre el nen restava immòbil, la seva respiració era pràcticament imperceptible. Mentre el capellà li arruixava el cap amb l’aigua beneïda i li deia el nom, no va reaccionar. La família tampoc ho esperava. Li van posar el nom de Juan, però tenien clar que durant els pocs dies que li quedaven de vida l’anomenarien Juanito, com el germà difunt de son pare.

En acaba, li van preguntar al capellà que li devien per la cerimònia. 
 
-“Ja m’ho pagareu tot després de l’enterrament” –els hi va respondre-.
 
La petita comitiva va sortir de l’església i va continuar pel carrer Major. No havien fet ni 20 metres quan la criatura, de sobte, va obrir els ulls.
Pocs dies després, qui va morir va ser el capellà.
Aquests fets van passar fa més de 83 anys i el bateig mai es va arribar a pagar.

UN MADRID PATÈTIC

Anit vaig estar veient el partit del Madrid. Feia temps que no en veia cap de sencer. Segurament si hagués marcat hauria tancat la tele i me’n hauria anat a l’ordinador, qui sap si a pegar-vos la tabarra. Però el partit prometia i com que el València anava empatant, vaig esperar-me fins al final, a veure si finalment empataven i el Barça es posava a 4 punts com així va ser.

El joc del Madrid només es mereix un qualificatiu: PATÈTIC! Des de bon començament no van parar de buscar el penal. Sempre igual, sembla que si no guanyen de penal no saben guanyar. Crec que el primer de tots va ser Higuain. En una sacada de córner, quan va notar el braç d’un jugador del Valencia, va anar deixant-se caure poc a poc amb els braços aixecats per a ser més visible. En van buscar als menys 4 o 5. El darrer de tots, si no recordo malament, Cristiano Ronaldo que en una jugada es va desequilibrar tot sol fora de l’àrea i en caure dintre va reclamar-lo. Després a la televisió van voler demostrar que el jugador valencianista el va xafar pel darrere i que fruit d’això va anar per terra. Si és que hi va haver contacte, cosa que dubto, aquest va ser tan lleu que Ronaldo difícilment va notar res. Si l’hagués tocat, l’hauria esgarronat i li hauria sortit la bota, cosa que no va passar.

I la jugada de Pepe el Boig, cal comentar-la? Va simular una agressió d’un rival i quan Arbeloa va anar a dir-li que no fes teatre, que les coses no estaven per això, en pensar que era el jugador que l’havia tocat, li va etzibar una puntada de peu des del terra, però en aquest cas va anar a parar a la cama d’un company.

L’altre dia, al bar que acostumo a esmorzar, hi havia un madridista fan de Maurinho que semblava un lloro repetint les paraules que acostuma a dir l’entrenador portuguès: que si els àrbitres afavoreixen al Barça, que si Platini vol que el Barça guanyi la Chapions, que si la segona Champions que va guanyar el Barça li van regalar i que ell no voldria guanyar-ne una així, que si el Madrid havia guanyat 6 Copes d’Europa, quan era un mèrit fer-ho (sembla que ara no ho és)... I no sé quants disbarats més. Mentre jo segui esmorzant i fent com aquell que no l’escolta. M’havia de discutir amb ell? Per a què?

Segurament si li hagués preguntat si tot allò que deia s’ho creia, m’hauria respost que sí. És el que passa als fanàtics que encara que sigui totalment diferent a com ells ho aprecien, mai ho admetran. 

Os deixo amb l’himne del València.   

  

FOTOS DE L'ENTRADA DE GODALL I